La culpa de l’assetjament no és de Miley Cyrus

“No em fotis la meva llibertat”. Aquesta va ser la reacció de Miley Cyrus després de patir centenars d’insults a la xarxa pel fet de ser assetjada a Barcelona. Sona estrany que insultin la víctima, però ha passat. Anem per parts: la cantant nord-americana va ser la setmana passada al festival Primavera Sound i va allotjar-se en un luxós hotel de la ciutat amb el seu marit, l’actor Liam Hemsworth. En una de les seves sortides al carrer, un fan de Cyrus que l’esperava a la porta va provar d’abraçar-la per fer-li un petó sense el consentiment de la cantant.

El vídeo, que crida molt l’atenció per la violència amb la qual el seguidor s’acosta a la nord-americana, ràpidament va estendre’s per les xarxes socials. Com no podia ser d’una altra manera, la majoria de gent va repudiar l’acte, però també molta d’altra va criticar la cantant. ¿El motiu? La manera com balla o es vesteix, diuen, incita que li passin aquestes coses. En altres paraules, si la Cyrus és víctima d’assetjament és culpa seva: la víctima muta a culpable.

Arran d’aquests comentaris, la cantant va explotar a Twitter, on va publicar els missatges acompanyats de la ja famosa frase. Però la seva activitat respecte al tema no s’ha aturat aquí, i és que s’ha convertit en un debat molt comentat a la televisió nord-americana, fet que Cyrus ha aprofitat per ampliar encara més la seva posició i deixar un tuit molt aclaridor: “Pot anar vestida com vulgui. Pot ser verge. Pot ficar-se al llit amb cinc persones diferents. Pot estar amb el seu marit. Pot estar amb la seva nòvia. Pot estar despullada. NO POT -les majúscules són seves- ser agafada sense el seu consentiment”.

El que un missatge d’una superestrella com Cyrus pot aconseguir és immensament més útil que qualsevol campanya o llibre sobre consentiment. D’aquí la importància dels seus tuits, que arriben a més de 42 milions de persones. Aplaudiments per a la culpable, doncs.