La cultura reivindica la pagesia als Premis Nacionals

Maria Bohigas, la fira Litterarum i Carme Ruscalleda defensen la natura com a bé i com a símbol

La cuina entrava per primer any com a disciplina a la gala dels Premis Nacinals amb el guardó a la cuinera Carme Ruscalleda, que el recollia agraint la feina dels predecessors, a qui “la societat no contemplava amb el tracte d’admiració que se’ns dedica avui” per ser “la postal amable i seductora que ens projecta al món”. Però els que dijous van entrar extraoficialment al palmarès van ser els pagesos, els ramaders, els que estimen i tenen cura del territori. S’hi va referir la mateixa Ruscalleda, però també el director de la Fira Litterarum de Móra d’Ebre, Albert Pujol, que va lamentar “l’espoli paisatgístic, social i cultural” que l’Ebre ha patit a causa del foc, “5.000 hectàrees de cultura que han inspirat molts literats”. “Demanem que la cultura sigui catalitzadora dels brots verds”, va desitjar al crit de “rebrotarem!”. També s’hi va referir l’editora i “recol·lectora” de Club Editor, Maria Bohigas, que va fer una metàfora: “La cultura és un clap de conreu que atura el foc. Si deixeu morir els conreus, no hi haurà qui l’aturi. La cultura perilla de convertir-se en ermots -va afirmar-. I [això] és el resultat d’una política, resultat de no escoltar els que cultiven”. L’altre discurs (auto)crític de la nit el va fer la pianista Clara Peya “i Rigolfes”, va afegir, quan va defensar l’ús de “l’altaveu de l’art amb el compromís més gran possible” i “una cultura escrita per les persones diverses i els invisibilitzats”.

D’entre les deu personalitats i entitats guardonades pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) també van fer esment als seus orígens l’escultor de l’aire Josep Ponsatí i Josefina Matamoros, gestora cultural que va escollir treballar en una perifèria, a Ceret. Fins i tot la degana del Col·legi d’Arquitectes va oferir una mirada retrospectiva de l’entitat per defensar que “l’arquitectura és cultura”.

Interrupció a Quim Torra

Hi va haver records pels presos, exiliats i imputats per l’1-O. L’escriptor Jaume Cabré els va dedicar el seu discurs, citant “herois com Tamara Carrasco, Roger Español i Joan BonaNit”. “Tenim al país molt bona gent i tossuda de mena. Donec perficiam ”, va dir. La Federació d’Ateneus de Catalunya es va recordar del conseller a l’exili, Lluís Puig, i el director del Museu de Lleida va fer esment de l’espoli patit fa un any i mig i de la possibilitat que va obrir “d’abordar al segle XXI la llibertat d’expressió, creació, opinió i creença en uns moments en què el nostre país estava sota el 155”.

El president Quim Torra també va fer referència a la situació política -“la cultura i la repressió són causes antagòniques”, va dir- i la va defensar com un pilar de “l’edifici republicà que estem construint” juntament amb la llibertat i el talent. Va reivindicar una cultura viva “lluny d’essencialismes, oberta i permeable”. “La cultura reforça la democràcia, construeix possibilitats de futur” i “guanya sempre els seus il·lusos enterradors”, va dir. El seu discurs va ser interromput per una persona del públic que cridava que “la cultura també són els desnonats i els refugiats” i denunciava que un dibuixant del Prat de Llobregat havia estat maltractat i desallotjat pels Mossos, situació que Torra desconeixia i no va respondre.

Els d’ahir van ser els últims Premis Nacionals atorgats per l’actual CoNCA, que serà rellevat. Pep Cruz, mestre de cerimònies d’una gala clàssica i funcional -dirigida per Dagoll Dagom al nou Teatre L’Artesà del Prat- en què van actuar des d’Alfred d’OT a Roberto G. Alonso, va desitjar que l’any que ve “els llaços només serveixin per lligar les flors”.

Més continguts de