Àngels Margarit, Premio Nacional de Danza 2010

MadridEl jurat, presidit per Félix Palomero, director de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música (INAEM), organisme a través del qual s'atorguen aquests guardons, ha estimat en Molina la seva versatilitat, força, "llibertat i valentia", i en Margarit la creació d'un llenguatge i estil coreogràfic i generositat en la formació d'artistes contemporanis.

A Àngels Margarit li ha agafat "per sorpresa" el guardó i, encara que està "molt agraïda" perquè li donen en una època molt especial per a la seva companyia, "Mudances", perquè acaben de concloure un any i mig de gira amb una retrospectiva dels seus 25 anys de treball, té clar que "els premis cauen quan cauen", ha dit a Efe.

Amb la seva feina de retrospectiva no només ha volgut recuperar peces de tota la seva trajectòria, sinó explorar en la seva faceta de pedagoga treballant amb noves generacions de ballarins, "per passar-los el testimoni, les claus de la creació".

"Treballar amb ells m'ha fet veure que les peces són molt vàlides i actuals i que guanyen perquè els aporten un aire molt fresc", afirma.

Just acabada la gira, Margarit, de la qual el jurat ha considerat el seu "constant labor d'investigació" per enriquir un llenguatge i estil coreogràfic reconegut internacionalment, es posarà ja a muntar la peça que li ha demanat la Compañía Nacional de Danza (CND) per estrenar-la el mes de juny que ve.

La ballarina, coreògrafa i pedagoga, que ha estat premiada en tres ocasions amb el Nacional de Dansa de Catalunya, pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida, a final dels anys 70, de l'Institut del Teatre de Barcelona, i des de 1985 dirigeix una de les companyies de dansa més consolidades del panorama nacional: Mudances (1985), títol també de la seva primera obra.

Abans, va estar durant cinc anys en el col·lectiu Heura, amb el qual va estrenar "Temps al Biaix", primer espectacle de dansa del país concebut com una sola peça, i és autora de "Kolbebasar" (1988), "Sol per a una habitació d'hotel" (1989), "Suite d'estiu" (1993), "Tèrbola" (1998), "Sol per plaer" (2005) o "Flexelf" (2008).

De la seva banda, Rocío Molina també ha assegurat a Efe que el premi "m'ha agafat totalment desprevinguda" i que encara li "tremolen les cames", ja que ho ha sabut quan "estava fent encàrrecs per Sevilla, bo, pagant deutes d'Hisenda", ha precisat rient-se.

"Sempre estic pendent per veure a qui l'hi donen i felicitar-los, però jo, amb els meus 26 anys, no m'ho esperava per a res, encara que sí era un somni meu tenir-lo alguna vegada", reconeix l'artista, que va començar a ballar amb tres anys, amb 15 ja feia gires i amb 19 anys va estrenar la seva primera obra, "Entre parets".

Encara que només tingui 26 anys ja ha fet set produccions amb la seva pròpia companyia, "totes molt diferents, arriscant, com en l'última", però això li ha servit "per tenir més solidesa com artista". "Aquest premi -afegeix feliç- és una injecció d'energia i una gran inversió per a la meva carrera".

El jurat ha valorat en Molina la seva aportació a la renovació de l'art flamenc, capaç dels més diversos registres, característiques que s'expressen de manera especial en els seus últims treballs, "Or vell" i "Quan les pedres volen".

Del jurat del Premi Nacional de Dansa han format també part el sotsdirector de l'INAEM, Antonio Garde, que ha actuat de vicepresident; Ana Victoria Cabo, Omar Khan, Manuel Llanes, Julia Martín Alafont, Alfonso Ordóñez Maray, Pep Ramis, en representació de la companyia Mal Palo, i Lola Greco, tots dos guardonats el 2009.