La dansa impossible de La Ribot arriba al Mercat

La ballarina experimental mostra una panoràmica de les seves creacions globals

La ballarina madrilenya La Ribot, reconeguda per la seva curiositat i recerca en el camp de la dansa contemporània, torna al Mercat de les Flors del 24 al 30 d’abril amb una constel·lació en què es podrà veure el bo i millor de la seva obra experimental. La coreògrafa és reconeguda per la seva radicalitat creativa i perquè no estableix límits a l’hora de fusionar àmbits, com ara la videocreació i les arts plàstiques, que també ha conreat. La seva dansa té una dimensió internacional i ha presentat treballs seus arreu del món, com ara a la Tate Modern de Londres, el Centre Pompidou i el Théâtre de la Ville de París o la Triennal d’Aichi de Nagoya, al Japó.

Al Mercat es podran veure dues de les seves obres més emblemàtiques: Panoramix (1993-2003), una antologia del que anomena “peces distingides” per la seva brevetat i amb les quals ha creat fins a cinc sèries-espectacles, i Haughing hole (2006), una peça que no ha deixat de fer mai, tot i que ara la interpreten tres ballarines diferents. “Són obres que, tot i ser antigues, les tinc molt integrades al cos i em sembla que continuen sent pertinents”, diu.

Panoramix s’integra d’aquestes petites peces que vaig fer després de tenir una gran companyia, Bocanada Danza, i volia un canvi radical en el meu treball; aquestes micropeces em van permetre amb molts pocs mitjans fragmentar el discurs, i això em va facilitar continuar avançant”. Panoramix, que fins ara no s’havia vist mai íntegrament a Barcelona, és un espectacle de tres hores en què la ballarina reflexiona sobre temes heterogenis i marca coreografies imaginàries amb els braços, i tot seguit balla amb el cos sencer. “M’imagino una dansa impossible i magnífica que no es pot executar”. Pel que fa a Laughting hole, és una obra que reflexiona sobre el riure, com a acció i emoció, per confegir un espectacle de performance i instal·lació de sis hores de durada. “El resultat és paradoxal i genera una obra molt política i violenta”, diu. Les tres intèrprets van agafant cartells de cap per avall amb paraules escrites ( ocupació, mare, àlien ), i això dona lloc a combinacions sorprenents, mentre un músic els modifica el riure en directe. “L’espectador està atrapat entre les quatre parets i s’ha d’anar qüestionant tot el que veu -comenta la ballarina-. Sempre he buscat un espectador actiu, no li dono les coses mastegades”.

A banda, es podran veure quatre videoinstal·lacions repartides pels espais del Mercat de les Flors: Despliegue (2001); Another pa amb tomàquet (2002), una peça que la coreògrafa dedica a Carles Santos, que hi posa la música ( Belmonte ); Beware of imitations! (2014) i Mariachi 17 (2009). El Macba també acollirà la Pièce dintinguée núm. 45 i projectarà Film noir (2014-2017).

La Ribot té mil projectes entre mans. Entre els més destacats, estrenarà Please, please, please a Lausana al setembre, també està planejant una nova pel·lícula de cara al 2020, i després el Festival d’Automne de París li dedicarà un Portrait al Centre Pompidou.