El Teatre Lliure captura l'essència de David Foster Wallace

BarcelonaTraslladar una obra literària als escenaris és un repte considerable, però si el creador d'aquesta obra és David Foster Wallace el projecte esdevé encara més complex. Tot i això, a Juan Navarro i Gonzalo Cunill feia temps que els perseguia l'instint de provar-ho, perquè són admiradors absoluts de l'escriptor nord-americà i perquè el teatre els apassiona. La fusió d'aquests dos elements ha donat com a fruit En lo alto para siempre, un espectacle que es va estrenar al festival Temporada Alta i que ara es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia del 6 al 16 de febrer. Amb aquest muntatge, el Lliure inaugura la segona part de la seva temporada.

"L'obra ens atreia molt, i en un laboratori sobre l'escriptor a Montpeller vam veure que hi havia possibilitats de portar-la al teatre", explica Cunill, que és un dels actors d'En lo alto para siempre i que, juntament amb Juan Navarro, s'ha encarregat de la dramatúrgia de l'espectacle. El text que dona títol a l'obra forma part del recull Entrevistes breus amb homes repulsius (1999) i serveix com a arrencada de l'espectacle. El relat parteix d'una experiència personal de Foster Wallace i parla, des d'un trampolí, dels cossos que observa al voltant d'una piscina. "El narrador és alhora el protagonista. És un text molt poètic, que transmet la solitud intrínseca en les obres de l'escriptor", diu Juan Navarro, que dirigeix l'espectacle. "Parla del salt a la vida adulta d'un adolescent, utilitzant com a metàfora el salt que es prepara per fer des d'un trampolí d'una piscina pública", afegeix Navarro.

Nous codis per a un autor experimental

Aquest relat és la primera part d'un tríptic escènic en què també participen l'actriu Gemma Polo i el músic Rodolfo Castagnolo. La companyia s'endinsa en els textos de Foster Wallace des d'un teatre que s'allunya dels convencionalismes i que juga amb diferents estètiques i amb la ruptura de les formes. "Hem intentat buscar codis nous i trencar amb els teixits. L'escriptura de Foster Wallace hi ajuda molt, sobretot gràcies a la seva mirada crítica, fantàstica i experimental", subratlla el director.

La segona part del tríptic està construïda a partir d'improvisacions de Cunill i Polo en relació amb tot el que els textos de l'escriptor els transmetien. Els actors són els transmissors de certs temes recurrents en la literatura de Foster Wallace, com la societat de l'entreteniment, les addiccions, el treball compulsiu i la idea de diversió. "Ens hi aproximem des de les sensacions més personals i des de les preguntes que ens generen els textos", destaca Cunill, que matisa que no han volgut "fer un puzle" amb els relats de l'escriptor sinó convertir en matèria teatral "el seu esperit i els temes" que tenen en comú. A part de capturar-ne l'essència, també han intentat plasmar "l'humor àcid i enverinat de l'escriptor", un dels elements de la seva literatura que més els atreia.

En lo alto para siempre culmina amb un solo de violí electrònic que, segons el director, "és l'escena més representativa de l'univers de l'escriptor". Castagnolo s'encarrega de tocar l'instrument i de fusionar-lo amb els sons enregistrats durant la funció per crear "una atmosfera de sorolls" que representa "l'abstracció, l'agitació i la intel·ligència que regnaven al cap de Foster Wallace", diu Navarro. Si bé la companyia ha optat per no reproduir íntegrament la literatura de l'escriptor, defensen que a tots els fans de Foster Wallace "els arribarà un aire de l'autor" des de la platea. "La gent detectarà tant sí com no la presència de l'escriptor a l'escenari –assegura Navarro–. L'hem estudiat i explorat tant que per a nosaltres ja és com si fóssim amics".