Les deesses d’Ismael Smith se salven de la ruïna

Cerdanyola del VallèsL’antiga fàbrica Uralita, a Cerdanyola del Vallès, va ser abans de la maledicció de l’amiant una de les factories més importants de Catalunya i un dels motors econòmics de la localitat, la comarca i el país. L’asbest va deixar un reguer de malaltia i mort, però no va contaminar les deesses de dos relleus que Ismael Smith va crear el 1915 per a la façana principal i que el Museu d’Art de Cerdanyola ha aconseguit recuperar i començar a restaurar gràcies a la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a una subvenció del departament de Cultura (de 1.978 dels 4.946 euros que ha costat la recuperació) i a la feina feixuga i incansable de la brigada municipal. Cada relleu pesa 200 quilos, sense comptar els marcs, que en pesen 400. “Ismael Smith realitza dues deesses, la Terra i el Mar, Gea i Talassa. Clarament representen l’abundància, la prosperitat i el comerç”, afirma el director del Museu d’Art de Cerdanyola, Txema Romero.

Els relleus van ser donats al museu per la propietària de la fàbrica, Carme Pons, i la restauració s’està portant a terme en una sala del museu a la vista del públic. Està previst que la restauració del relleu de Gea duri dos mesos i que després es restauri el de Talassa. “Són unes obres que tenen la singularitat d’estar realitzades amb ciment i formigó i alhora estan policromades -afirma el restaurador dels relleus, Jérôme Rouch-. És un intent de conjugar la pràctica artística amb els materials de construcció que es feien servir a la fàbrica. Són materials que ara són molt comuns, però que en aquell moment eren molt innovadors”. A nivell de cromatisme, crida l’atenció que els colors verdosos, terrosos i ataronjats que s’han trobat (i que seran analitzats) hagin sobreviscut després d’estar tant de temps exposats a la intempèrie i sobre un suport de pedra artificial. La tria dels colors no és casual, ja que potser es van fer servir per mostrar com, amb el ciment, es podien imitar metalls com el bronze.

Els relleus encara estan protegits per unes gases i un papers col·locats abans del trasllat. Després de retirar-los s’estudiarà l’estat de conservació de les peces per localitzar les pèrdues, les fissures i les alteracions, i la feina continuarà amb l’estabilització del suport i el tractament de les llacunes. Una de les raons per les quals els relleus són importants és perquè remeten a un moment esplèndid de la trajectòria d’Ismael Smith, però del qual es conserven poques obres, perquè el seu taller parisenc va ser destruït durant la primera Guerra Mundial i perquè ell mateix va fer destruir moltes obres més endavant. També són de les obres més grans que va realitzar.

Ismael Smith va representar la deessa Gea amb un element tradicional, el corn de l’abundància, però el de Talassa inclou un detall sorprenent, el cap del déu Urà a la part inferior, amb el qual Smith va capgirar la història mitològica d’aquest déu: “La deessa té un corn a la mà del qual raja un líquid que cau damunt el cap d’Urà -explica Romero-. Urà era el rei dels déus. No deixava créixer els seus fills, i un d’ells, Saturn, el va castrar, i del seu esperma i l’escuma del mar va néixer Venus. Smith va representar una escena a la inversa, perquè fa que sigui el líquid que raja del cargol marí, que és en realitat un sexe femení, el que fecunda el cap d’Urà”.