El director del Museo del Prado, contra el trasllat de les pintures de Sixena

BarcelonaL’enginyera Simona Sajeva, una de les grans expertes en conservació de pintura mural, està analitzant aquests dies el conjunt de pintures de Sixena exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El centre està recopilant el màxim de proves científiques i suports internacionals que avalin “la conclusió absoluta, ferma, radical, que seria una temeritat tralladar les pintures” al monestir de Sixena, afirma el director del MNAC, Pepe Serra. Ahir va ser el director del Museo del Prado, Miguel Zugaza, qui es va mostrar 100% solidari amb la posició del museu, segons va assegurar Serra, defensant que ha de prevaldre la preservació dels béns i, per tant, evitar de posar-los en risc amb el trasllat. Des que fa dues setmanes la jutge aragonesa va dictar el retorn provisional de les pintures, el museu ha començat a buscar aliats en la primera divisió de la comunitat museística; per això aquesta mateixa setmana Serra serà a Mèxic amb el grup internacional d’organitzadors de grans exposicions Bizot.

“La pregunta que ens fem no és si es pot fer o no, això és demagògic, perquè es pot traslladar fins i tot la piràmide de Kheops. La pregunta és: quins són els riscos?”, planteja Serra, que no dóna crèdit a què ni tan sols es plantegi aquesta qüestió quan es tracta d’una execució provisional d’una sentència que està recorreguda a l’Audiència Provincial. “Al matí quan em llevo penso que tot això deu ser un malson i que en qualsevol moment em despertaré”, diu un Serra “perplex”.

De moment, el que ja té sobre la taula el MNAC és el resultat dels estudis científics propis, elaborats amb institucions com el CSIC i centres especialitzats vinculats a les universitats UB, UPC i UAB. Mireia Mestre, cap de restauració i conservació preventiva del museu, ha coordinat el diagnòstic de l’estat de les pintures, que van ser arrencades el 1936 –després que el monestir cremés durant dos dies– amb la tècnica de l’strappo (només es retira la pel·lícula superficial, per a ser enrotllada). Només se’n va recuperar el 50% del total i en un estat deplorable. A causa de les altes temperatures, els materials, a més de perdre la policromia, han perdut capacitat de cohesió. Mestre ni tan sols ja no les anomena pintures murals, perquè es troben aplicades sobre tela i fusta. S’han fet simulacres sobre què passaria amb aquestes teles i les estructures, i s'ha vist que les vibracions i els canvis ambientals podrien causar danys i la pèrdua de pintura original –que ja representa menys del 20% del total i té una gruixària de menys de mig mil·límetre– Els canvis d’humitat, temperatura i aire provocarien la degradació dels materials i l’aparició de bactèries i fongs, perquè hi ha productes altament reactius.

La conclusió és que “l’obra està en un estat de fragilitat que ara és estable gràcies a la cura i un entorn ambiental controlat, però qualsevol estrès a les pintures comportarà una pèrdua irreparable de parts originals i parts afegides als anys 40 i 50 que es van fer per facilitar-ne la lectura”, assegura Mestre. “No s’haurien de moure. Assumir el risc seria admetre danys”, sentencia, i menys sense saber l’estat de la Sala Capitular del monestir, aixecat sobre una llacuna i amb problemes d’humitat permanents. “Els fragments no suportarien un segon viatge de retorn al MNAC”, insisteix.

Aquest és l’argument principal de la causa d’oposició que ha interposat el museu al jutjat, dins el límit de cinc dies que els va donar la jutge. El museu ha aportat els estudis que demostren que el trasllat causaria un dany irreparable. En els propers dies també haurà d’explicar al jutjat com es faria el trasllat de les pintures, com se li requeria. Paral·lelament, la part aragonesa haurà d’aportar els seus motius a favor del trasllat provisional i també detallar l’estat de la Sala Capitular del monestir. La jutge haurà de prendre la decisió final, que no es podrà recórrer. Abel Garriga, advocat del MNAC, considera que la jutge haurà de ponderar interessos: l’interès general de conservar les pintures o el dret privat de les religioses denunciants.

En el pijtor dels escenaris per al MNAC, tocarà als òrgans de govern del museu –on hi ha el Ministeri de Cultura– i al conseller de Cultura prendre decisions. És previsible que la Generalitat plantegi aviat nous recursos legals contra el cas, per exemple pel fet que un govern autonòmic defensi un interès privat. Pepe Serra ho té clar: “Jo no faré cap feina per treure les pintures. I no crec que hi hagi cap professional de patrimoni que posi per escrit que li sembla una mesura oportuna”.