El sector del cinema tanca files davant l’acusació de frau

BarcelonaCom les males herbes, el frau per la compra d’entrades és un tema que periòdicament brota i rebrota en el món del cinema. Després d’uns anys sense notícies sobre aquesta qüestió, ahir es va saber que la Fiscalia investiga irregularitats en subvencions de 12 pel·lícules del 2012, 23 del 2013 i el 2014 i 9 del 2015. Una investigació que arrenca el 2012 arran de la denúncia dels treballadors d’un exhibidor, que van acusar l’empresa de fer un ús fraudulent de la taquilla.

L’assumpte és la punta de l’iceberg d’una pràctica comuna en el sector des de fa molts anys: la compra d’entrades als cinemes que fan molts productors per falsejar el nombre d’espectadors d’algunes pel·lícules i així assolir els mínims que permeten cobrar les subvencions de tercera via del ministeri de Cultura, les que s’atorguen en funció dels rendiments a taquilla. Són unes subvencions automàtiques que, durant molts anys, han provocat que la recaptació de moltes pel·lícules espanyoles sempre superés escassament la xifra que, en virtut de diversos criteris, aquell títol havia d’assolir per rebre l’ajuda. Si eren documentals i, per tant, havien d’arribar als 150.000 euros, la xifra acostumava a moure’s entre els 150.000 i els 160.000 euros. Si eren una opera prima i el límit estava fixat en els 210.000, la recaptació no baixava dels 210.000 i no superava els 220.000. I així en cada categoria subvencionable.

Evidentment, alguns títols importants excedien de llarg els mínims exigits i d’altres es quedaven molt per sota. Però la quantitat de pel·lícules de mida mitjana i petita que ajustaven la seva taquilla al barem del ministeri era, com a mínim, sospitosa. Tanmateix, des de l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA) sempre s’ha insistit a minimitzar el frau i qualificar de “puntuals” les irregularitats comeses. “Són casos que no poden enterbolir la imatge del sector del cinema”, afirmava ahir mateix una representant de l’ICAA, que assegurava que l’organisme aplica amb normalitat mecanismes de control per detectar els possibles fraus.

González Macho i Cerezo, acusats

El cas denunciat pels treballadors de l’empresa d’exhibició ha suposat la primera actuació per la via penal en un assumpte que fins ara, quan es detectava, es resolia per la via administrativa. Entre els productors investigats per la Fiscalia hi ha l’expresident de l’Acadèmia Espanyola del Cinema, Enrique González Macho, el també cineasta José Luis Garci (pel seu últim treball, Holmes & Watson. Madrid days ) i el productor Enrique Cerezo, president de l’Atlètic de Madrid. La productora catalana ABS Productions-Barcelona SL, de Jaume i Antonio Solé Viñas, està acusada de frau en les subvencions de tres estrenes del 2009: La zona muerta, Pecador i La última mirada, coproduccions amb Itàlia i l’Argentina amb una recaptació declarada d’un milió d’euros per film, una xifra sorprenent per a títols que van passar gairebé desapercebuts als cinemes.

Davant aquests casos, el sector tanca files i fa onejar la bandera del cas puntual. “No es pot extrapolar a tota la indústria, no han de pagar justos per pecadors”, demana Ramón Colom, president de la Confederació de Productors Audiovisuals Espanyols (FAPAE). Si s’ha estat cometent un frau sistemàtic durant anys és un fet que les institucions no s’atreveixen a admetre. Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, no concreta si coneixia o no l’existència d’irregularitats. “No ho sé, no puc parlar d’això. Tant si dic una cosa com una altra, seré jutjada molt malament”, afirma Passola, que opina que “no s’ha de mirar cap enrere sinó cap endavant”, tot i matisar que “la justícia ha de fer la seva feina” i que “cal lluitar perquè la cultura sigui transparent”. Tampoc Miriam Porté, vicepresidenta de la federació de productors catalans PROA, ni desmenteix ni confirma el frau generalitzat, al·legant: “Els productors que cometen una irregularitat no vénen a explicar-nos-la”; això sí, Porté reclama “un model més coherent i sostenible, que no convidi al frau”.

Les preguntes sobre la compra d’entrades sempre han provocat incomoditat en el sector del cinema, ja fos a productors, exhibidors o distribuïdors. I les respostes, invariablement, són vagues i situen la responsabilitat del frau en “la perversitat” del sistema. Un dels pocs a parlar clar i català sobre el tema va ser el propietari de l’Alexandra, Ramon Colom, que poc abans de tancar els cinemes va explicar a l’ARA que li havien posat “multes de 70.000 euros per vendre entrades a les productores” i resumia així el funcionament del sector: “A Espanya, les pel·lícules sempre s’han fet per cobrar les subvencions. Però per cobrar les subvencions era necessari complir uns mínims de recaptació, i aquí entràvem els cinemes”.

Un “sistema pervertit”

Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya, admet que “era vox populi que el sistema estava pervertit de forma general, no era cosa d’un parell de productors”, però assenyala que si s’han fet públics els casos investigats precisament ara és per interès polític. “Per què surt set dies abans de començar la campanya? Perquè en campanya l’eix del sector cultural és l’IVA cultural i la defensa del PP és atacar el sector mitjançant aquestes casos, que ni tan sols són nous”, afirma.

Si fem cas als expedients sancionadors de la Generalitat en els últims anys, el frau ja no és generalitzat. El 2013 només hi havia tres multes per falsificació de dades, el 2014 cap i el 2015 tres. “Tenim un sistema de detecció d’irregularitats i, en els últims anys, allà on els inspectors han detectat fraus s’han sancionat -explicava ahir el conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell-. Ho sé perquè les signo jo, les sancions. Però és cert que el sistema de subvencions que hi havia abans no ens semblava bo i per això el 2012 ens vam plantejar un canvi”. Com diu Mascarell, en els últims anys la Generalitat ha anat tancant les línies d’ajuda condicionades a la taquilla i les ha substituït per subvencions directes a projectes.

Precisament ahir, Mascarell feia balanç de la política d’ajuts de Cultura, que el 2015 han crescut en gairebé 10 milions d’euros fins a situar-se en 17,49 milions, als quals cal afegir els 2,74 milions que destina al doblatge i la subtitulació en català el departament de Política Lingüística. Són uns ajuts que el 2015 encara preveuen 3,5 milions en subvencions de tercera via -ja resoltes- per a pel·lícules amb rodatges iniciats abans del setembre del 2013. Però en principi, el 2016 serà l’últim any que la Generalitat pagarà subvencions d’aquest tipus.

Aixequen la suspensió de la taxa del cinema

El Tribunal Constitucional va aixecar ahir la suspensió cautelar de l’impost als operadors digitals que havia decretat al setembre arran de la impugnació de l’estat espanyol. La Generalitat, per tant, pot tornar a recaptar la taxa. Sense pronunciar-se sobre la qüestió de fons, el TC va admetre ahir l’escassa incidència de l’impost en el volum de negoci dels operadors digitals i la fàcil devolució de les quantitats recaptades si al final l’impost és il·legalitzat. Mascarell va qualificar de “magnífica” la notícia i va avançar que, independentment del veredicte del TC, el pressupost d’ajuts a l’audiovisual tornarà a comptar el 2016 amb els 10 milions que s’hi van incloure el 2015 en previsió de la recaptació de la taxa. “Sigui com sigui, ens en sortirem”, va dir.