“La democràcia està en crisi des que hi ha democràcia”

Barcelona“Des que hi ha democràcia es parla de crisi de la democràcia”. La frase, dita per relativitzar -fins on es pot- la desesperació del públic pel que passa amb Catalunya, és de Josep Lluís Martí, filòsof del dret de la Universitat Pompeu Fabra i un dels grans experts mundials en democràcia deliberativa (és a dir, democràcia de qualitat), un pensador que ahir al vespre va ser el convidat al cicle Pensar la democràcia avui, organitzat pel Monestir de Pedralbes i l’ARA. Es dona la coincidència, a més, que Martí fa anys que estudia els drets polítics dels polítics presos (o presos polítics: aquí sí que l’ordre altera el valor del producte). I precisament, esclar, a mig debat Antoni Bassas, que feia de presentador, va anunciar que Carles Puigdemont acabava de donar pas a Jordi Sànchez com a candidat a president de JxCat.

“La realitat sempre supera la ficció: en els escenaris d’estudi mai havíem imaginat un cas així, sempre pensàvem en diputats presos, no en candidats a la presidència que, a més, estan en presó condicional”, va explicar Martí, segons el qual “la legislació del dret de sufragi passiu a Espanya és inconstitucional”. En tot cas, per al filòsof, “fins i tot si un està condemnat, té o hauria de tenir els seus drets bàsics garantits, com anar a l’hospital en cas que la salut ho exigeixi o exercir els seus drets polítics”. “Sànchez hauria de poder anar a la investidura i hauria de poder exercir de president, tant per garantir els seus drets com els dels electors. Dit això, em sembla que serà molt difícil”, va afegir.

Tenir una democràcia de qualitat és, en efecte, difícil. “Només el 48% dels països del món són mínimament democràctics”. Espanya està baixant en els rànquings de qualitat. Segons Martí, per tenir una bona democràcia no n’hi ha prou, ni molt menys, amb el vot ciutadà ni amb la negociació entre partits. També cal que es produeixi una autèntica deliberació: és a dir, un intercanvi de raons i paraules a les institucions, als mèdia, a les xarxes socials, a l’escola, a les llars... i al Parlament, esclar: “El populisme, com el de Trump, és exactament el contrari de la democràcia deliberativa: invoca el poble però no l’escolta mai, només en fomenta les baixes passions”. I com s’arregla, això? No hi ha fórmules màgiques: “La democràcia ningú te la regala, l’has d’exigir i te l’has de guanyar”.