'Que te den, Kevin': I si la Marge enviés a pastar en Homer Simpson?

Valerie Armstrong per a AMC

En emissió a AMC España

Father knows best és una de les sitcoms clàssiques per excel·lència. El títol, El pare sap el que és millor, resumeix molt bé com aquest format de comèdia televisiva ha mantingut durant dècades la divisió patriarcal dels rols de gènere. Les sitcoms celebren una vida domèstica en què es naturalitza la posició predominant del pare, mentre que a la mare li toca el rol secundari de figura cuidadora, servicial i complaent. Hi ha sonores excepcions: gràcies, Roseanne. Però aquesta legitimació del patriarcat fins i tot es perpetua en sèries a priori més gamberres com Els Simpson.

Homer sembla subvertir la concepció de pater familias ideal que presentava Father knows best: és mandrós, no gaire assenyat i gens atractiu. Entès de manera autònoma, queda clar com trenca amb la imatge de pare i treballador exemplar. Però, en canvi, no es modifica el seu rol privilegiat dins de la família, sobretot respecte a la dona. A Marge Simpson, per contra, no només no se li atorga la possibilitat de rebel·lar-se contra el perfil tradicional d'esposa, sinó que a sobre l'ha d'exercir davant d'un desastre de marit: s'ha de mostrar comprensiva, amorosa i sexualment atreta per l'inútil i llardós d'en Homer.

L'Allison (Annie Murphy) es rebel·la per fi contra el rol que li toca jugar com a dona i esposa en una sèrie familiar d'humor. Aquesta Nora Helmer de les sitcoms descobreix un dia la profunda infelicitat que l'embarga pel fet d'haver assumit sense qüestionar-lo un paper que li venia donat. Ha d'aguantar i servir en Kevin (Eric Petersen), un marit insuportable que exerceix el seu privilegi des de la més absoluta inconsciència i la menysté mentre es passa el dia bevent cervesa i compartint aficions infantívoles amb el seu pare ranci i el veí imbècil. Valerie Armstrong, la creadora de Que te den, Kevin, cita des del títol personatges concrets de sèries com el protagonista de Kevin puede esperar. Però dispara contra qualsevol marit estil Homer Simpson que ha vist legitimat per una sitcom el fet que una esposa molt millor que ell en tots els aspectes estigués al seu servei. Que te den, Kevin posa de manifest el cisma interior que pateix la protagonista des de la posada en escena. Quan el marit apareix en el relat, ocupa el centre de l'espai i ho veiem tot des d'aquella il·luminació brillant i sense ombres pròpia de les sitcoms. Quan surt del pla i l'Allison recupera el punt de vista, tot es torna molt més fosc i realista.

Al principi, sembla que la revolta de l'Allison agafarà el camí de la narrativa aspiracional: es tractaria de deixar el marit dropo per dur a terme una vida més de classe mitjana. Afortunadament, la cosa es desvia cap a la comèdia negra. Lluny d'emancipar-se d'una forma políticament correcta, la protagonista decideix assassinar el seu marit. Al llarg de vuit capítols, seguirem les seves tribulacions per dur a terme aquest pla, mentre que la seva vida i la de la seva millor amiga es compliquen força. Per compensar-ho tot plegat, en Kevin protagonitza algunes de les seqüències més divertides de la sèrie, sobretot quan se'l deixa que es precipiti a poc a poc cap a algun desastre anunciat, com en l'episodi de l'escape room al soterrani o el de l'aniversari. Pel que fa a l'Allison, Que te den, Kevin evita l'autocomplaença, les solucions fàcils i l'enreda que fa fort fins al final, amb la idea que no és tan fàcil desfer-se dels homes insuportables que sempre ho han tingut tot a favor com en Kevin.