10 descobertes del nou Renaixement i Barroc del MNAC

BarcelonaEl camí fins a arribar a la nova presentació d’art del Renaixement i el Barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha sigut llarg, no només perquè són temps de vaques magres per a la cultura, sinó també històricament: la Guerra Civil va estroncar el projecte de reforçar l’art del Renaixement i el Barroc i posar-lo al nivell dels fons medievals. “La política republicana, que preveia aplicar al Barroc les polítiques de recuperació i adquisicions que s’havien fet servir amb el Romànic i el Gòtic, no va continuar”, diu Joan Yeguas, conservador del MNAC i comissari del nou recorregut juntament amb el coordinador de les col·leccions, Francesc Quílez.

Amb tot, Yeguas posa en quarantena discursos com el que va fer un membre de la Junta de Museus, Pere Coromines, sobre la necessitat de reforçar els fons d’un període que tradicionalment s’ha menystingut: “No sabem si volien anar buscar obres de Botticelli o Murillo en lloc de Pere Serafí. Hem de recordar que al començament del segle XX s’havien comprat obres de Zurbarán i Ribera, per exemple, i va quedar pendent omplir buits històrics de l’art català”. En aquest sentit, les bellugadisses etiquetes estilístiques van jugar un paper destacat. “Tenim molt d’art català del segle XVI, perquè aleshores el consideraven gòtic, i en canvi poc del segle XVII”, explica Yeguas.

El nou recorregut d’art del Renaixement i el Barroc es va inaugurar el 24 de gener i ara el revisitem a través de 10 de les 70 obres -d’un total de 210- que fins ara eren al magatzem o que fa poc que han ingressat al museu, com és el cas del Goya i el Greco del llegat de l’empresari Julio Muñoz Ramonet. De fet, el blanc de la pàgina recorda la presentació anterior. En lloc del “blanc MNAC”, com bromeja el conservador, excepcional en la museografia de la pintura antiga, les sales ara són blaves. Igual que el recorregut de l’art dels segles XIX i XX que va obrir les portes el 2014, està previst que sigui una exposició viva.

En aquest àmbit, els responsables del museu tenen sobretot dos reptes. Pel que fa als fons, caldrà intentar reprendre la feina de recuperació que va quedar estroncada amb la Guerra Civil. “Hem d’intentar engrandir la col·lecció amb art català o de col·leccions catalanes i engruixir el patrimoni d’art del Renaixement i el Barroc catalans, ja sigui a través de donacions, dipòsits o adquisicions, tot i que això últim és complicat”. Seria una gran notícia que els hereus de Francesc Cambó culminessin el seu llegat dipositant al MNAC el Botticelli que havien cedit temporalment al Museu del Prado, Retrat de Michele Marullo Tarcaniota.

L’altre repte consisteix a aprofundir en la línia d’exposicions sobre aquest període, entre les quals hi ha la d’El Divino Morales de l’any 2016 i les futures de Bartolomé Bermejo i la Capella Herrera, coorganitzades amb el museu madrileny. I a fer-ne altres de centrades en el context català: “Hi ha qüestions que fa molt de temps que no es toquen, com la pintura barroca catalana, i també estaria bé dedicar atenció a l’escultura catalana del segle XVI a partir de Damià Forment”.

Les recuperacions del segle XIX

Una altra de les característiques de la col·lecció del MNAC del Renaixement i el Barroc és que hi predomina la pintura religiosa respecte a la profana. “Gràcies als inventaris sabem que hi havia molta pintura no religiosa que no s’ha conservat. En canvi, ens ha arribat molta pintura religiosa, potser perquè l’art català es va recuperar molt durant el segle XIX anant a buscar l’art dels convents desamortitzats, i no el dels col·leccionistes privats”.

Podria ser que, arran de la decisió de recuperar sobretot patrimoni religiós al segle XIX, molta pintura catalana es trobés fora del país. “També pot passar que pintura catalana del segle XVII es trobi a Europa catalogada com a francesa. Recordo el cas d’una escultura de Joan Grau que va aparèixer al Museu Victoria & Albert de Londres catalogada com a francesa. És un tema complex, queda molta feina per fer”, conclou Yeguas.

10 noves incorporacions al Renaixamement i Barroc del MNAC

10 noves incorporacions al Renaixamement i Barroc del MNAC

‘Bust reliquiari d’una santa’

El rostre i les mans de la santa eren en origen platejats, però l’oxidació dels materials els va fer tornar negres. L’obra és d’origen napolità i està datada al primer terç del segle XVII. Segons l’historiador Pierluigi Leone de Castris i el conservador Joan Yeguas, Quatraro agafa com a model escultures de marbre classicistes romanes com la Madonna del parto, de Jacopo Sansovino. Les relíquies estaven guardades al forat que té al pit. Pel que fa a l’autor, se sap que va tenir vinculació comercial amb els virreis de l’època.

‘Triomf de la Fama sobre la Mort’

L’únic tapís del nou recorregut té un origen il·lustre: decorava una de les dependències del Palau de la Generalitat, probablement un saló noble. La institució en va comprar quatre dels sis que formen la sèrie a un comerciant tortosí l’any 1557, i el 2006 en va dipositar tres al museu. Triomf de la Fama sobre la Mort va ser realitzat a Flandes i el tema prové del poema Els triomfs, de Francesco Petrarca. “No és una compra banal; en comptes de comprar un tema religiós se n’adquireix un d’al·legòric que té un gran contingut simbòlic”, diu el conservador Joan Yeguas.

‘El rei Venceslau IV sentencia Sant Joan Nepomucè’

El rei Venceslau IV sentencia Sant Joan Nepomucè prové de l’església dels trinitaris descalços de Barcelona, coneguda com a Nostra Senyora de la Bonanova, que era al solar que actualment ocupa el Liceu. Es tracta de la versió més gran de totes les que l’artista va fer sobre el tema. Era inèdita i ha arribat a les sales després d’una restauració que ha durat dos anys: es va tornar a estirar la tela, es van substituir els claus antics, es va netejar i es van tractar els efectes de l’aigua que havia fet malbé la part central.

‘Ecce Homo’

Aquesta obra va ingressar al museu l’any 1914 dins la donació Batlló i el conservador del Renaixement i el Barroc del museu, Joan Yeguas, l’ha atribuït al portuguès Manuel Pereira, que està considerat un dels màxims representants de l’escola madrilenya d’escultura del segleXVII. D’aquesta escultura se’n conserven versions molt similars. Va ser realitzada entre els anys 1635 i 1650 en esglésies de Larrea (Biscaia) i Longares (Saragossa).

‘Donants davant un Crist crucificat’

Al marge d’estrenar atribució -el seu autor és Francisco Martínez, el pintor més important de Valladolid a la segona meitat del segle XVI-, Donants davant un Crist crucificat és una joia per la suma de temes que inclou, des dels retrats del matrimoni que apareix en actitud devota fins al seu oratori, privat, passant per la contorsió del cos de Crist, que s’inspira en el que Miquel Àngel va realitzar per a Vittoria Colonna l’any 1540. També és destacable la capacitat del pintor per reproduir els diferents materials, com ara els teixits dels cortinatges i les pedres de l’altar.

‘Àngel turiferari’

L’estrella mediàtica de la nova presentació del Renaixement i el Barroc és el Bust reliquiari, d’origen napolità. L’àngel, datat a l’últim quart del segle XVII, apareix flotant amb les ales esteses i porta a la mà esquerra un encenser que penja d’una cadena. El museu també té l’altre àngel que forma parella amb aquest: tots dos haurien flanquejat un retaule. Està considerat una raresa i fonts del museu apunten que caldrà estudiar-lo amb més profunditat. Prové del llegat de José Antonio Bertrand Mata.

‘Creu processional’

Obra del mestre de Bartolomé Bermejo, aquesta creu està considerada com una raresa i suposa una alenada popular dins el recorregut. A més de la tipologia, també és poc habitual perquè conté el tema de la Verònica. De dalt a baix s’hi poden veure diferents parts del cos de Crist i els instruments de la Passió, com ara la columna de la flagel·lació, les tenalles i el martell.

‘Sant Jeroni’

És una de les grans sorpreses entre els inèdits de la nova presentació de la col·lecció: l’expert napolità Giuseppe Porzio treballa en un article sobre l’atribució de Sant Jeroni al taller de Josep de Ribera. “Sempre s’havia ensenyat a tots els especialistes i l’havien descartat. Giuseppe Porzio creu que no és obra d’un pintor de l’entorn de Ribera i que sí que pot ser una versió de taller d’un original desconegut”, explica Yeguas.

‘Sant guerrer’

La incorporació significativa de l’escultura al recorregut finalitza amb aquesta obra d’Andreu Sala, considerat un dels millors escultors catalans de la segona meitat del segle XVII. A més, té la particularitat que va pertànyer al joier Lluís Masriera. És probable que presidís el cos central, tot i que no s’ha pogut identificar per la manca d’atributs. També reflecteix la importància i la representativitat que els retaules tenen en l’art català del segle XVII.

‘Anunciació’

Com moltes de les obres del Greco, n’existeixen moltes versions. Els especialistes del MNAC estan a l’expectativa que la conservadora del Museu del Prado, Leticia Ruiz, finalitzi el nou catàleg d’obres de l’artista: una de les hipòtesis amb què es treballa és que aquesta Anunciació, que prové del llegat Muñoz Ramonet i que està en dipòsit judicial al MNAC, és una rèplica feta pel mateix artista amb la col·laboració (o no) del taller de la versió del Prado. “La del Prado és lleugerament superior”, diu Yeguas.