Arqueologia
Cultura 10/01/2022

Descobreixen un tros de fusta amb una inscripció rúnica en llatí i en nòrdic

A Oslo també s'ha trobat un os amb runes

ARA
3 min
El revers i l'anvers del tros de fusta

BarcelonaA l'actual Noruega, durant l'Edat Mitjana i al llarg de centúries s’escrivia en alfabet rúnic i, alhora, en llatí i en noruec antic. El llatí hi va arribar amb el cristianisme al segle XI i les dues llengües van conviure fins al segle XVI. El que és interessant és per què els nòrdics escollien un llenguatge o l'altre i per a quines coses. Un nou descobriment a Oslo constata com es combinaven les dues llengües, a vegades en un únic relat, per explicar la conversió al cristianisme. 

L'Institut Noruec d'Investigació del Patrimoni Cultural ha localitzat a Oslo un tros de fusta on, en una banda, hi ha paraules en llatí i, en l'altra, un nom en noruec antic. A l'anvers hi diu: "manus and Domine o Domini". Manus vol dir mà i Dominus vol dir Déu. És part d’una pregària: "In manus tuas, Domine, commendo spiritum meum" (A les teves mans, Déu, encomano el meu esperit), que són les últimes paraules que va pronunciar Jesús a la creu”, diu l’especialista en runologia de la Universitat d’Oslo Kristel Zilmer. Al revers de la fusta apareix el nom femení de Bryngjerd escrit en nòrdic antic i acompanyat de les paraules “der et sant”, que vol dir “és veritat”. Segons Zilmer, a l’església de fusta d’Urnes, que data dels segles XII i XIII, s’hi troben inscripcions similars, i podria significar la conversió al cristianisme de Bryngjerd.

El revers del tros de fusta
El revers i l'anvers del tros de fusta

Oslo és una mina. Fa temps que s’hi excava i no paren d’aparèixer restes del passat noruec. Al mateix temps que l’arqueòloga Ingeborg Hornkjol trobava el tros de fusta en un antic abocador negat d’aigua, unes circumstàncies que n’han facilitat la conservació, l’arqueòloga Solveig Thorkildsen localitzava un tros de costella amb caràcters rúnics. És la primera que es troba a Oslo en 40 anys.

La costella localitzada a Oslo

En una banda de la costella hi ha tretze runes i, en l’altra tan sols una. “La inscripció principal diu basmarþærbæin, que pot relacionar-se amb el nom d'una persona que utilitzava l'os o pot descriure el tipus d'os”, explica Zilmer (bæin en nòrdic antic vol dir os). Ara bé, segons Zilmer, el text es pot interpretar de diferents maneres. Mar pot correspondre al nom escandinau Mår / Mård. No és gens habitual, però, utilitzar Bas com a primer element d’un nom. Què podria significar? Segons Zilmer, podria voler dir vaixell. En una làpida de Skålvoll es va localitzar la grafia de báts, genitiu de bátr, és a dir, vaixell. Per tant, es podria traduir com l’os del vaixell de Mard. 

I aquí sorgeix un altre interrogant. Per què algú va escriure el seu nom en una costella, segurament de vaca o de cavall, que no tenia cap valor econòmic? “La raó per escriure a l'os no era necessàriament mostrar-ne la propietat. Potser en Mård es va asseure allà després de dinar i va aprofitar l'oportunitat per convertir el sopar sobrant en una tauleta d'escriptura”, es planteja Zilmer. Una altra interpretació és la composició, no gaire habitual, de bás-marðarbein, que significa "os de cabra de granja”. La qüestió, però, és per què algú va posar això en una costella de vaca o de cavall. “Potser és una inscripció enganyosa per fer algun joc”, reflexiona Zilmer. 

Les troballes es van fer durant les excavacions actuals a Oslo, al lloc on es projecta el Park Medieval. Els arqueòlegs hi treballaran fins al març d’aquest any. 

stats