CINEMA
Cultura 28/09/2016

Un dia en l’Espanya d'Isabel Coixet

El documental 'Spain in a day' es va realitzar a partir de 22.638 vídeos enviats per gent anònima

Xavi Serra
3 min
La directora Isabel Coixet, que estrena divendres el documental Spain in a day.

BarcelonaUna noia d’entre 20 i 30 anys truca a la seva mare i, sense més, li etziba: “T’estimo”. La mare es queda parada: “Per què em dius això? No m’ho havies dit mai”. Totes dues comencen a riure i plorar al mateix temps. “Però que has somiat que em moria? Has fet un curs d’autoajuda?”, continua la mare, entre rialles i llàgrimes. Tot i que l’escena pertany a l’última pel·lícula d’Isabel Coixet, no l’ha escrit pas ella. “Jo no hauria pogut imaginar un diàleg així”, corrobora la directora. En realitat, es tracta d’una de les moltes històries reals del documental Spain in a day, confeccionat a partir de 404 dels 22.638 vídeos enviats per persones anònimes en resposta a la crida dels productors. Un collage impressionista de situacions enregistrades un mateix dia, el dissabte 24 d’octubre, per fer un retrat col·lectiu d’Espanya i la gent que hi viu.

Per Spain in a day, que arriba als cinemes divendres, hi passen parelles cegues passejant el fill, ballarines que assagen, pares que parlen per Skype amb fills emigrats a l’estranger, gent que salta en paracaigudes, àvies que no recorden quants fills tenen i un nen petit que intenta capturar un raig de llum amb les mans.

“És sorprenent la capacitat que té la gent per capturar moments que respiren veritat. Per mi ha sigut una lliçó”, diu Coixet, que porta un any frenètic de treball: acaba d’enllestir el rodatge de La llibreria amb Emily Mortimer i Patricia Clarkson i ja prepara un altre projecte internacional, Light on a broken glass, amb Elisabeth Olsen, que arribarà als cinemes l’any que ve. “M’ho he plantejat com un repte -diu-. No ho havia fet mai i m’agrada molt crear coses a partir de materials d’altres. I a més, he tingut un equip increïble ajudant-me en tot moment”.

A favor de la unitat

Coixet, que en el debat sobiranista es declara unionista, accepta que Spain in a day es pugui veure com la seva aportació a l’enteniment entre Catalunya i Espanya. “M’interessa el que és molt d’aquí i molt del món, com la ballarina catalana que apareix al film vivint a Suïssa i parlant quatre llengües. Tinc aquesta cosa naïf de pensar que hi ha més coses que ens uneixen que les que ens separen i que, si poséssim de banda les obsessions i els interessos personals, potser aconseguiríem que tot anés millor. Spain in a day és un retrat d’un país que potser no és Dinamarca, però on hi ha una xarxa de solidaritat social i familiar que seria impensable als Estats Units”.

A l’hora de triar uns moments o uns altres, per a Coixet era important fugir del “postureig” i “l’ostentació social” de les xarxes. De l’ostentació sentimental, igual de freqüent a internet, admet que és més difícil escapar-ne. “Per contra, tenim un matrimoni de més de 100 anys que encara s’estimen com el primer dia i que t’ho diuen d’una manera que t’ho creus”, afegeix. El documental reflecteix alguns dels mals que tensen l’Espanya actual: estudiants que assumeixen que per treballar hauran d’emigrar, refugiats que arriben en llanxa a les platges, una pancarta que reivindica la memòria històrica... En contrast amb el retrat que fan els mitjans de comunicació d’un país crispat per la política, el dibuix d’Espanya que sorgeix de Spain in a day és més aviat cordial i vitalista. “Es reflecteix la varietat brutal que existeix -opina Coixet-. En un mateix dia veiem gent fent esports nàutics, trepitjant la neu, pluja, sol... Fins i tot es veu en les receptes de la paella, que tothom té la seva!”.

stats