EL TRASPUNT Opinió
Cultura 24/02/2011

La difícil sinceritat del crític davant l'artista

Santi Fondevila Nadal
2 min

Me'n vaig. A la mitja part desaparec, es deia a si mateix. Però a la mitja part, un cop encarat el passadís cap a la sortida, es troba amb el director de l'obra. En un moment ha de decidir si li diu el que pensa. O sigui, si és sincer o si, com recomana el decòrum, troba la manera de no trair-se a si mateix sense exposar una opinió que, en aquests moments, resultarà inútil per a qui la rep.

Si la seva mirada vol ser oficiosament crítica, si el que sent i el que pensa no deixen lloc a l'excusa, per a la redempció d'aquesta malifeta teatral potser haurà de plantejar-se qui és ell per donar lliçons. El director, somrient, exposa les seves intencions, les influències, i admet que és un text difícil. Potser sí que hauria d'obrir l'ull tancat i, després d'una respiració profunda, analitzar el que ha vist tot buscant els elements positius. Però serveixen d'alguna cosa si la funció és dolenta?

Què diran, què pensaran la resta d'espectadors? Això, al cap i a la fi, no hauria de ser important, perquè la seva missió no és reflectir el que diu, sent o pensa el públic, sinó valorar el que han fet aquest nois i noies, aquests homes i dones amb tanta il·lusió i compromís. Vet aquí. El cor de la qüestió. Aquesta il·lusió i dedicació poden afeblir una opinió negativa. Hauria que tenir-la en compte? Pot dubtar? Fins i tot de si mateix, del seu criteri?

S'acaba: toca aplaudir

És sincer. I ho diu. Això es teiatru dels anys cinquanta quan manava el general. D'acord, la metàfora està ben conduïda però el farcit del text és d'una banalitat pastosa i la interpretació d'una exageració intolerable. I es queda per veure el segon acte amb la fe que allò millorarà, que per un setè sentit l'autor reconduirà el garbuix i, al final, tot plegat no resultarà tan penós com fins ara. Vana il·lusió.

S'acaba. Cal aplaudir. No en té ganes. Però mira'ls: els actors, l'equip artístic. Saluden, somriuen. Ells no són conscients de la desfeta. I difícilment admetran que hagi estat un fracàs. I si arriben a dir que la seva opinió no serveix de res, tindran gairebé tota la raó. Les opinions de qui se suposa expert, en la nostra societat, no tenen valor. Surt de pressa. Un comentari enginyós quan es torna a creuar amb el director. I per fi al carrer. En això de l'art, la sinceritat es incòmoda. A la vida, també.

stats