La digitalització podria tancar un de cada quatre cinemes
El Gremi de Cinemes considera que sense ajudes públiques les sales més petites no podran assumir el canvi tecnològic
BarcelonaFa temps que alguns cinemes van començar a canviar els projectors analògics pels digitals, que se serveixen de discs durs per reproduir pel·lícules. El principal inconvenient per als empresaris del sector és el cost econòmic, i per això s'ha establert un sistema de copagament entre distribuïdors i exhibidors. Tanmateix, segons ha explicat el Gremi de Cinemes a l'ACN, 175 dels 700 cinemes que hi ha a Catalunya es podrien veure obligats a tancar en els pròxims anys si no reben ajudes públiques. El procés de digitalització inclou el canvi de la tecnologia dels projectors analògics, de 35 mm, que tenen una vida d'uns quaranta anys, pels projectors digitals, d'uns 120.000 euros.
La crisi del cinema a causa principalment de la pirateria ha fet minvar el nombre d'espectadors a les sales, una preocupació per als empresaris del sector a la qual cal sumar-hi el procés de digitalització de les sales. És inevitable que tots els cinemes acabin passant tard o d'hora per aquest procés, ja que cada vegada són més les productores que opten per les còpies digitals, en servidors o discs durs. El nou sistema abarateix el cost de cada còpia de 1.200 a 250 euros, i també representa un estalvi logístic pel que fa al transport d'aquests dispositius.
A Catalunya, actualment el 25% de les sales estan digitalitzades, unes 150, però des del Gremi de Cinemes es confia a poder arribar al 40% a final d'any i a gairebé la totalitat a finals del 2012.
En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, Pilar Serra, gerent del Gremi de Cinemes, ha explicat que serà un procés ràpid, perquè qui no es digitalitza perd l'opció a accedir a moltes còpies de productores i distribuïdores. Serra ha detallat que fa deu anys que existeix la tecnologia digital però que, en canvi, ha tardat a implantar-se perquè no hi havia model de negoci.
I és que l'estalvi més gran el gaudeix normalment el productor o distribuïdor, que no ha de fer front a les còpies químiques de la pel·lícula, i en canvi, és l'exhibidor qui ha de pagar la inversió d'un projector digital, que pot costar al voltant dels 120.000 euros en funció de si és 2D o 3D. Per això, en molts països, i Catalunya no n'és l'excepció, s'ha implantat un model de negoci anomenat Virtual Print Fee. El sistema garanteix a través d'una empresa intermediària que l'exhibidor no paga exclusivament el cost de la digitalització, sinó que comparteix la despesa amb els productors i distribuïdors, que són els que realment es beneficien de l'estalvi que representen les noves tecnologies. L'empresari es pot arribar a estalviar entre el 60 i el 80% de la inversió.
L'administració pública gairebé no participa en aquest procés i per això Pilar Serra ha alertat que no totes les empreses poden fer front a aquests pagaments. Xifra en un 25% el percentatge de cinemes que hauran de tancar a Catalunya, 175 sales de les 700 existents, si no s'estableix un sistema d'ajudes públiques a fons perdut, ja que els empresaris més petits tenen poc marge de maniobra a l'hora d'afrontar inversions d'aquestes característiques. Per això, des del Gremi de Cinemes es reclama suport i crèdits en bones condicions per a la resta de cinemes.
