Els dissenyadors exploren nous camins en l’ofici i fan negoci

Els despatxos busquen alternatives a través de la innovació i el diàleg amb l’art

El Sugru és una cola elàstica que serveix per reparar qualsevol mena d’objecte. Quan s’asseca i s’endureix no perd la flexibilitat. A més, fa patxoca, perquè es pot comprar en vuit colors diferents. Va sorgir de la Royal College of Art de Londres i és un dels productes presents a Demo, el cicle d’activitats, exposicions i conferències que l’Adi-Fad ha organitzat al Disseny Hub fins al 8 de març amb l’objectiu d’explorar la transformació dels processos creatius en el camp del disseny. Un altre dels objectes que s’hi ha pogut veure és el Voltasol, un test que gira segons el recorregut solar, dissenyat per Xavi Mora, fundador de l’estudi Bag Design juntament amb Sandra Compte, i la instal·lació Love me bender, el mètode de corbar làmines de fusta amb vapor sense sortir de casa dels dissenyadors vienesos Sascha Mikel, Martin Schnabl i Michael Tatschl: permet convertir una simple cadira de plàstic en una filigrana. “El disseny industrial i de producte ha evolucionat moltíssim”, diu el dissenyador valencià Luis Eslava, un dels participants en el cicle. “Els processos creatius han evolucionat -afegeix-: gràcies a la multidisciplinaritat, els dissenyadors s’involucren en processos creatius que no només afecten el producte en estat pur”.

“Els referents són els mètodes de producció”, diu el dissenyador i comissari del cicle, Diego Ramos. “El que volem és explotar-los d’una manera diferenciada -afegeix-. Juguem amb els límits. Sempre es produeix aquesta batalla entre art i disseny i entre artesania i tecnologia. Estem en aquesta frontera, que ens permet ser molt lliures i equivocar-nos molt i, també, obtenir projectes molt interessants”. “Potser avui en dia un dissenyador és més aviat com un discjòquei: agafa coses de llocs diferents per crear amb elles i amb harmonia entre elles una nova peça”, diu Michael Tatschl. Entre l’art, la innovació i la indústria, aquests són alguns dels factors que marquen el present d’aquest sector.

La crisi, motor de canvi?

La recessió i els canvis socials empenyen l’evolució del disseny

“La crisi ha fet que la gent es replantegi molt més la professió i ha fet que la gent trobi noves maneres de treballar -explica Luis Eslava-. Hem viscut en una època amb l’obsolescència programada i amb tendències i modes que han atrofiat la nostra espontaneïtat creativa. Senzillament compràvem i dissenyàvem objectes d’una manera molt superficial i molt supèrflua”. Arran de la recessió, “tant els productors com els dissenyadors es pensen dues vegades les coses abans de dissenyar-les”, subratlla Eslava. Ara bé, el dissenyador industrial Jordi Canudas considera que “la crisi no només és econòmica”. “També és sistèmica i mediambiental -explica Canudas-. Així i tot, el sistema segueix sent el mateix, i en tenim per anys. Crec que la crisi econòmica és bona perquè sacseja la gent de la zona de confort i ens posa a tots en una situació d’inventiva, desperta la ment de la gent per trobar noves solucions, tot i que no sé si fa replantejar-te les coses a nivell moral”.

“Les raons que ens han portat a fer una frenada, més enllà de la crisi, és que vam tenir un moment, la Revolució Industrial, que ens va permetre fer-ho tot. Ara ens hem de resituar, veure quins materials serveixen per a cada cosa”, planteja Xavi Mora. “El canvi s’està produint en molts camps diferents. La gent vol saber què hi ha al darrere del menjar que compra i vol viure d’una manera més eficient i sostenible”, afirma Tatschl. “Això està relacionat amb el nostre consum massiu, anem a una botiga i comprem qualsevol objecte que veiem i el canviem quan passa de moda -afegeix-. Quan fas un objecte tu mateix, hi tens una relació molt forta. Potser el guardaràs més temps i fins i tot passa a la següent generació. Es tracta d’una idea molt poderosa i volíem il·lustrar-la amb Love me bender ”. “La crisi ha afectat Espanya, però a Londres hi ha dissenyadors com Peter Marigold i Tomás Alonso [dos dels participants de Demo] que fa deu anys que treballen aquesta línia. Som una generació que portem molt temps fent això, que no hem sortit ara arran de la crisi”, afirma Diego Ramos. “També hi influeixen l’evolució general de la societat, les noves necessitats i els nous hàbits”, conclou Alonso.

“També hem de tenir en compte la crisi ecològica”, assegura la programadora i artista interactiva Mónica Rikic, l’autora de Buildacode, una eina experimental per a la programació de so formada per 24 cubs d’escuma, una de les peces incloses dins l’exposició temporal del Museu del Disseny, Disseny per viure. Els sons i les composicions varien segons com es col·loquin. “Com que no tinc cap tipus de subvenció treballo amb materials reciclats i intento donar una segona vida a les coses -diu-. Inicialment va ser un tema de pressupost però ha acabat sent una filosofia”.

Creativitat i indústria

Els dissenyadors busquen noves fórmules i tornen a l’artesania

“Tots aquests productes sorgeixen davant la incapacitat del dissenyador de veure el seu producte produït”, subratlla Ramos. Si tu vols fer una làmpara, necessites dos o tres anys per veure-la produïda. En aquesta situació vols que el teu projecte surti i que la gent el pugui veure. Aleshores comences a buscar fórmules per fer-ho: agafes una tècnica industrial i tu mateix et construeixes la màquina, o parles amb un artesà. Es tracta de treballar amb nous materials i noves tècniques. Som creatius i volem que les nostres idees surtin d’una manera molt ràpida”. El disseny més innovador “és un complement” del més convencional. L’un i l’altre “es retroalimenten”, explica Eslava: “Com que tots dos pertanyen a una mateixa disciplina, el disseny més experimental enriqueix la producció. Hi ha milers de maneres d’entendre el disseny i de començar a treballar”. “Està molt relacionat amb la indústria -diu Tomás Alonso-. El que sorgeix dels exercicis de reflexió poden ser potencialment idees per desenvolupar un objecte real”.

Així mateix, Mora és molt crític amb el ritme de producció excessiu de les últimes dècades: “Hem perdut un teixit industrial potentíssim que teníem a Catalunya simplement per haver estat al servei de la indústria. Voler vendre més i abaratir han sigut pilars d’una època que ara no haurien de ser els principals: ara ens hauríem de posar al servei de la proximitat amb els productes, de recuperar i no perdre tants professionals que sabien tocar moltes tecles”. “S’ha perdut la indústria de la moto i del cotxe, quan podrien haver fet un llarg camí -afegeix-. El teu client pot estar deslocalitzat però és interessant que la producció sigui propera, perquè evoluciona d’una altra manera”, subratlla el dissenyador. De fet, Voltasol està fet a mà amb ceràmica vermella de la Bisbal d’Empordà. “La creativitat no és un procés tancat. És més interessant quan la part implicada en la producció pot fer una aportació amb total sinceritat i el producte es pot fer més pausadament”.

El paper de l’usuari

De facilitar la vida al públic a

convertir els usuaris en autors

“Potser havíem perdut de vista que era l’usuari el que havia de recuperar la relació amb l’objecte que té a la vora -subratlla Mora-. Havíem passat a tenir productes de curt recorregut, i el que ens interessa és tenir objectes en què hi hagi més relació amb l’usuari i més recorregut”. “Intento tenir una relació molt horitzontal amb l’usuari de l’obra, que està pensada per ser utilitzada de la mateixa manera que ho faria un artista -diu Rikic-. Vinc de les belles arts i mai m’han ensenyat a pensar les coses que faig com a producte. M’interessa trencar les barreres entre l’art i el disseny”.

“L’usuari sempre l’hem tingut en compte, i molts dels dissenyadors que participen a Demo ho converteixen en un plus estètic, en una part del disseny en què l’usuari pot intercedir, amb el qual pot jugar”, explica Ramos. “Vam intentar dissenyar productes però no ens en vam sortir, la nostra estructura interna no encaixava en aquest procés -afirma Tatschl sobre la seva filosofia de treball i sobre el joc amb els usuaris i el context del seu disseny-. Estem involucrats en un projecte del qual podria sorgir un producte i que consisteix a desfer-se del dissenyador. Com a dissenyadors, involucrem la comunitat en les qüestions estètiques i en la tria dels materials i ens limitem a presentar els participants entre ells. En grup sempre es pren la decisió més intel·ligent”.

Més continguts de