FOTOGRAFIA

Una edició molt dolorosa del World Press Photo

La guerra de Síria i la crisi migratòria fan més colpidora l’exposició del premi al CCCB

La nena i el nen que apareixen a la imatge que encapçala aquest article són dos germans nigerians i tenen 11 i 10 anys. El reporter Santi Palacios els va fotografiar el juliol de l’any passat a bord d’una barca de l’ONG Proactiva Open Arms en aigües líbies quan van ser rescatats després de navegar en una embarcació pneumàtica sobrecarregada. Com diu el director d’exposicions digitals de World Press Photo, Paul Ruseler, l’exposició amb les imatges guanyadores que obre les portes avui al CCCB reflecteix un any “molt turbulent” i “molt violent”.

La fotografia de Palacios, que ha rebut un segon premi, encara té més capes. “Pensàvem que el nen i la nena ploraven de por, però la seva  tieta ens va dir que ploraven perquè la seva mare havia mort a Líbia després de creuar el Sàhara, i en aquell moment eren conscients per primera vegada que no la tornarien a veure -diu Palacios-. Amb imatges com aquesta m’emprenyo molt, i la meva feina va consistir a compartir l’emprenyada i barallar-me amb els mitjans perquè la publiquessin. Va coincidir amb la celebració dels Jocs Olímpics de Rio i durant aquests dies les misèries alienes importaven molt poc”.

La imatge que va guanyar el premi de fotografia de l’any, la de l’agent de policia fora de servei que va matar l’ambaixador rus a Turquia durant la inauguració d’una exposició, del turc Burhan Ozbilici, segueix sent colpidora malgrat que s’hagi pogut veure arreu. Però ho són encara més els nombrosos reportatges sobre la guerra de Síria i la crisi migratòria a la Mediterrània.

La guerra vista des de dins

Algunes imatges de la guerra de Síria representen un gir: no són obra de reporters estrangers que es traslladen a un lloc en conflicte per explicar al món què hi passa, sinó de fotògrafs locals, com Walid Mashhadi i Abd Doumany. “Tenen accés als equips fotogràfics i a situacions, materials i recursos als quals altres fotògrafs no poden arribar. En aquests casos hi ha una connexió entre el fotògraf i el que passa”, diu Ruseler. Walid Mashhadi té poc més de vint anys i es va fer fotògraf perquè va creure que era el seu deure, no perquè l’apassionés. La situació d’Abd Doumany és encara més delicada, ja que ha de mantenir la seva identitat en secret. “No va poder venir a Amsterdam a recollir el premi i va fer-ho una amiga seva. Ens va dir que cada dia està pendent del mòbil per saber que el seu amic segueix viu”, explica Ruseler. “Ensenyar aquestes imatges és extremadament delicat -subratlla-, i per a nosaltres és extremadament valuós poder-les veure”.

El World Press Photo s’ha convertit en una tradició dins la programació del CCCB, però enguany hi ha hagut algunes novetats: se n’ha avançat la data -acostumava a obrir a finals d’any- i d’aquesta manera Barcelona és una de les primeres ciutats de l’Estat i del món on es pot veure. “Cada any el nombre de visitants creix un 15%, i per a nosaltres les activitats educatives són molt importants perquè els joves siguin conscients dels usos de la fotografia”, explica Silvia Omedes, la directora de l’entitat que organitza l’exposició, Photographic Social Vision. A més, l’exposició té el patrocini de la Fundació Banc Sabadell.

Barcelona és l’únic lloc d’Espanya on la mostra inclou els treballs guanyadors en la categoria de multimèdia. Entre ells hi ha The dig, un projecte interactiu sobre relacions sentimentals fora de la norma, obra de dos estudis novaiorquesos. En un d’ells hi treballa la fotògrafa catalana Carla Tramullas. “Potser és més fàcil entendre les històries si les expliquem amb els llenguatges que es fan servir ara, com el de les noves tecnologies i les xarxes socials. Amb les preguntes que fem als usuaris volem que entenguin que els seus problemes són semblants als dels protagonistes, i també que vegin quin lloc ocupen respecte als altres usuaris que hi han participat abans”, diu Tramullas.

L’exposició del World Press Photo inclou prop de 150 imatges, i els visitants podran trobar un respir en algunes imatges de la categoria de natura, després de passar pels trams més durs del recorregut. El fotògraf subaquàtic Francis Pérez ha sigut guardonat per una imatge que reflecteix la degradació del medi ambient, però alhora una història que acaba bé, ja que va poder alliberar la tortuga que havia trobat atrapada en una xarxa després de fotografiar-la. “Estic agraït que l’oceà s’hagi convertit en una temàtica protagonista del World Press Photo”, afirma Pérez. Un altre espanyol premiat, Jaime Rojo, també ha capturat una imatge que aplega la bellesa i la denúncia: les desenes de papallones monarca mortes durant una nevada a Mèxic que va fotografiar adverteixen dels perills del canvi climàtic.

El maig, el mes de la fotografia a Barcelona

Aquesta primavera el fotoperiodisme i la fotografia documental tenen un pes destacat a Barcelona. El CaixaForum va inaugurar fa pocs dies l’exposició del 20è FotoPres La Caixa, amb els deu treballs sorgits gràcies als ajuts que concedeix el certamen, que aborden temes com la identitat, el medi ambient, la transformació del paisatge, els drets de les dones i el futur dels joves. A més, el Palau Robert acull fins al 28 de maig l’exposició dels dotze fotògrafs seleccionats dins la sisena edició Premi Global de Fotografia i Sostenibilitat Prix Pictet.

Més continguts de