Les emocions extremes de les grans exposicions del 2016

BarcelonaDe les ciutats de l’antic Egipte devorades pel mar fins al net.art i de la bellesa clàssica de Botticelli fins als cossos torturats de Francis Bacon. Èpoques gairebé antagòniques seran el centre de les grans exposicions de l’any, com també és el cas dels retrats serens d’Élisabeth Louise Vigée Le Brun contraposats a les cel·les de l’escultora Louise Bourgeoise, contenidors de les angoixes més íntimes. Així i tot, el gran protagonista serà el Bosch: la complexitat de les seves composicions ho pot aglutinar tot. Resumim les grans exposicions internacionals d’aquest any en una vintena de cites imprescindibles.

Tot l’art del Bosch

La seva localitat natal celebra el cinquè centenari de la seva mort

La que probablement és la gran cita artística de l’any, l’exposició més important del Bosch, organitzada per commemorar el cinquè centenari de la mort de l’artista, obrirà les portes el 13 de febrer al Noordbrabants Museum de Bolduque, la seva localitat natal. Inclourà una vintena de panells i tríptics i 19 dibuixos, provinents d’arreu del món.

La mostra, amb variants, aterrarà al Museu del Prado al maig. Tindrà menys obres autògrafes del pintor, però sí que hi seran les més icòniques, com El jardí de les delícies. Les relacions entre els responsables del projecte d’investigació i conservació de l’obra del Bosch i el Prado no han estat exemptes de tensions, ja que els primers han afirmat que la Taula dels pecats capitals que el museu madrileny té atribuïda al pintor no és obra seva. El monestir d’El Escorial també se sumarà a la celebració al febrer amb El Bosch a El Escorial. Celebració del V Centenari, que inclourà tres peces del pintor de les seves col·leccions: Crist coronat d’espines, Crist camí del Calvari i el tríptic El carro de fenc, que acaba de ser restaurat.

Venus i faraons negats

L’antic Egipte submarí i la fortuna artística de Botticelli

L’obra de Botticelli va caure en l’oblit des del segle XVII fins al XIX, però actualment és un dels artistes més populars del món. N’és un exemple el vestit de Dolce & Gabbana estampat amb El naixement de Venus que Lady Gaga va lluir a Londres l’octubre del 2013, una de les últimes mostres de la influència de Botticelli en la moda, el disseny i el cinema. El Victoria & Albert Museum de Londres analitzarà aquest fenomen del març al juliol amb Botticelli reimaginat, que inclourà més de 50 obres del mestre italià i obres de creadors com Dante Gabriel Rossetti, William Morris, René Magritte, Andy Warhol i Cindy Sherman, entre d’altres. En paral·lel, la Courtauld Gallery exposarà més de 30 dels dibuixos mítics que Botticelli va fer per il·lustrar la Divina Comèdia de Dante.

El British Museum no tan sols és conegut pels frisos del Partenó sinó també per les col·leccions egípcies. Aquest any el museu torna a capbussar-se literalment en l’antic Egipte: Ciutats enfonsades aborda el descobriment de dues ciutats egípcies a les profunditats del mar, Thonis -en grec, Heracleion- i Canopus.

Del pinzell al píxel

Dues exposicions repassaran la relació entre la tecnologia i l’art

La relació de la tecnologia amb la moda i l’art centrarà dues gran exposicions a Nova York i Londres. Una obra de Nam June Paik dóna títol a l’exposició que la Whitechapel Gallery de Londres obre a finals de gener, Superautopista electrònica (2016-1966), en què 100 obres de més de 70 artistes explicaran l’impacte que la informàtica ha tingut en l’art des dels anys 60.

El Costume Institute del Met reunirà del maig a l’agost, amb el títol de Manus x machina a l’era de la tecnologia, dissenys a partir del 1880 per explicar el sorgiment de l’alta costura al segle XIX i per replantejar les diferències entre les eines i els processos creatius de la roba artesanal i la industrialitzada.

Barceló a casa de Picasso

El museu de l’artista malagueny a París rep l’art del mallorquí

L’ombra de Picasso és molt allargada. Miquel Barceló, un dels grans artistes de les últimes dècades, comparteix amb el malagueny la passió pels toros, i no tem un cara a cara amb ell. El Museu Picasso de París presenta, a partir del 22 de març i fins al juliol, l’exposició Sol y sombra, consistent en una selecció de pintures, escultures i obres sobre paper del mallorquí seleccionades segons els motius, les actituds i els processos creatius de Picasso. Coincidint amb l’exposició, la Biblioteca Nacional de França n’obrirà una altra dels seus gravats.

A Barcelona, Picasso serà l’artista que es confrontarà amb els mestres que el van precedir, tot i que en aquest cas són anònims. El Museu Nacional d’Art de Catalunya exhibirà obres del Museu Picasso de París dins les sales de la col·lecció permanent de Romànic per treure a la llum la influència que va tenir en diferents moments de la seva carrera. I el Museu Picasso de Barcelona acollirà a l’octubre una gran exposició sobre el cubisme que porta per títol Cubisme i guerra. El cristall dins la flama. La tesi és explicar de quina manera els artistes que residien a París durant la Primera Guerra Mundial van respondre al conflicte amb les seves obres. Hi haurà representats Picasso, Gris, Rivera, Blanchard, Braque, Matisse i Léger, entre d’altres.

L’influx de Caravaggio

Els pintors caravaggistes arriben a Madrid i Londres

La influència que Michelangelo Merisi da Caravaggio va tenir en els seus contemporanis serà la protagonista de dues grans exposicions a la National Gallery de Londres i el Museu Thyssen de Madrid. La primera a obrir les portes serà la madrilenya, el 22 de juny. Caravaggio i els pintors del Nord se centrarà en els pintors coneguts com els caravaggistes d’Utrecht, que van adoptar els característics clarobscurs del pintor italià i també la seva pinzellada. A l’octubre, la National Gallery analitzarà aquesta qüestió per primera vegada des dels anys 30 amb Més enllà de Caravaggio. A més d’autors nòrdics inclourà diversos artistes italians, com ara Orazio Gentileschi, i francesos, com és el cas de Valentin de Boulogne.

Caravaggio també serà un dels grans noms de la pròxima temporada de Patrimonio Nacional, que té una de les seves obres, Salomé amb el cap del Baptista : a la primavera obrirà les portes al Palacio Real En el segle de Caravaggio. Obres mestres del Sis-cents a les col·leccions reials. Inclourà noves atribucions a artistes destacats d’aquell moment com Guido Reni.

Dues mirades sobre Bacon

El Guggenheim de Bilbao analitza el pes d’Espanya en el seu art

Els espais arquitectònics, esquemàtics i fantasmagòrics en què Francis Bacon va ubicar els personatges de les seves pintures són el motiu a partir del qual la Tate Liverpool ha teixit el discurs de la pròxima exposició: Francis Bacon: cambres invisibles. Obrirà les portes al maig i inclourà 35 obres de gran format i altres treballs sobre paper que revelaran la varietat d’aquestes composicions i el caràcter dramàtic que aglutinen.

El Guggenheim de Bilbao també repassarà la trajectòria d’aquest artista, des d’una altra perspectiva: Francis Bacon: de Picasso a Velázquez vol treure a la llum la influència que l’art francès i espanyol van tenir en la seva obra. A més de Velázquez, de qui va versionar una cinquantena de vegades Retrat del papa Innocenci X, Bacon també va estar fascinat per artistes com Picasso, Zurbarán, el Greco i Goya. Retrats, flors, cel·les

El Met, la Tate i el Guggenheim exposen tres grans dones artistes

De la França revolucionària a unes cambres que representen les angoixes més profundes: el Metropolitan de Nova York dedicarà la primera retrospectiva a Élisabeth Louise Vigée Le Brun (1755-1842), coneguda sobretot pels seus retrats i per la complicitat que tenia amb personatges que immortalitzava. Pintora autodidacta, va ser acceptada per l’Acadèmia Reial de Pintura i Escultura gràcies a la intervenció de Maria Antonieta. Va assolir un èxit internacional -es va haver d’exiliar per la seva relació amb la reina- i va treballar en diferents ciutats italianes, a Rússia i Alemanya abans de poder tornar a França. Estructures d’existència. Les cel·les és el títol de l’exposició amb què el Guggenheim de Bilbao s’endinsarà en aquest vessant de l’obra de la nord-americana Louise Bourgeoise. Serà la primera monogràfica sobre aquests espais, que tenen una gran intensitat psicològica i que aborden temes com la memòria, el cos, l’espai, l’arquitectura, el conscient i l’inconscient i que també tenen un caràcter teatral.

Al juliol, la Tate Modern inaugurarà una gran exposició dedicada a Georgia O’Keeffe, amb l’objectiu de tornar a reivindicar el seu lloc en el cànon de l’art modern, en lloc de reduir-la a una pintora de flors: els seus paisatges es posaran en el context de la tradició nord-americana i la seva obra serà analitzada des d’una perspectiva de gènere.