Un escriptor que ha acabat fent màgia amb les paraules
Sten Nadolny publica la novel·la d’aventures ‘La dicha del mago’
BarcelonaSi no fos per la xarxa ferroviària alemanya, Sten Nadolny probablement no hauria descobert la seva vocació de novel·lista, que li va permetre convertir-se en bestseller a mitjans de la dècada dels 80 amb El descubrimiento de la lentitud i el continua motivant a escriure: amb 75 anys acaba de publicar La dicha del mago (Plataforma). “Els meus pares, el Burkard i la Isabella, eren escriptors tots dos, i de petit creia que seguiria el seu exemple, però d’adolescent vaig pensar que el que volia era convertir-me en banquer o en empresari. Mentre feia el servei militar obligatori em vaig adonar que el que m’interessava era la història”, recorda molts anys després Nadolny, que va néixer el 1942 a Zehdenick, una petita ciutat alemanya al nord de Berlín. Va ser així que es va instal·lar a Munic per llicenciar-se en història i ciències polítiques. Es va acabar doctorant amb una tesi sobre la política de desarmament alemany durant les conferències de Ginebra el 1932 i el 1933.
“Fa dècades que soc pacifista”, admet. Els personatges de les seves novel·les també. Però van trigar a treure el cap: “Mai em vaig plantejar seriosament que escriuria fins que em vaig passar viatjant tot un mes per l’Alemanya Federal en tren -diu-. Tenia un bitllet que em permetia anar d’una punta a l’altra del país, aturant-me on volgués”. Aquesta aventura va ser el punt de partida de Netzkarte [Targeta de tren], que va guanyar el premi Ingeborg Bachmann el 1980 i va ser publicada un any després.
“Mentre escrivia el llibre formava part del món del cinema. Vaig començar conduint els cotxes que portaven els actors, però vaig acabar fent d’assistent de producció -explica-. Vaig col·laborar en una pel·lícula de James Bond, Octopussy, però la producció de la qual m’enorgulleixo més va ser Der eiserne Gustav [Gustav de ferro], una minisèrie de televisió basada en una novel·la de Hans Fallada”. Nadolny parla amb modèstia de les seves fites professionals. Amb El descubrimiento de la lentitud -que ara reedita Plataforma- es va convertir en un autor molt llegit a Europa: l’avalen els gairebé dos milions d’exemplars venuts en les trenta llengües en què es pot llegir.
L’èxit de l’explorador lent
“Quan era adolescent vaig descobrir la figura de l’explorador John Franklin. Va ser en part per culpa seva que acabaria escrivint una novel·la històrica com aquesta”, diu. Lluny de ser una hagiografia, El descubrimiento de la lentitud explica en un to planer i amb apunts divertits la vida d’aquest britànic que va comandar diverses expedicions al pol Nord durant la primera meitat del segle XIX. “Em vaig imaginar Franklin com un personatge marginal des que era petit per una particularitat: és lent -explica-. Després de publicar el llibre em van escriure neuròlegs i terapeutes demanant-se si Franklin s’havia donat algun cop al cap de petit o si patia alguna malaltia. Només era lent. I la seva lentitud era un valor, perquè el va convertir en un personatge molt observador”.
Tres dècades i nou llibres després, Sten Nadolny s’ha tornat a fixar en un protagonista singular, el mag Pahroc, a La dicha del mago. “Quan té 107 anys es decideix a escriure una sèrie de cartes a la seva neta Mathilda, amb la intenció no únicament de repassar la seva vida professional sinó també transmetre-li el que ha après”, resumeix. Nadolny creu que la màgia et permet “continuar sent nen durant la vida adulta”. Mai no ha sigut un entusiasta de l’il·lusionisme, però en canvi li ha cridat l’atenció “l’esperit juganer dels mags”. De petit li agradaven els contes de fades i les novel·les d’aventures, de Joseph Conrad a Karl May. Per això les seves novel·les són plenes de peripècies i els personatges han de superar obstacles de tota mena. La dicha del mago transcorre durant tot el segle XX, i un dels principals antagonistes és Schneideben, a qui Pahroc roba la xicota. “Schneideben és un mag amb talent, però l’utilitza per a finalitats obscures, i acaba sent un càrrec de prestigi d’un règim terrible”, admet Nadolny, content perquè aquesta última novel·la ha sigut rebuda amb entusiasme a Alemanya. “Ara mateix tinc un eixam d’idees al cap -promet-. Quan em decideixi a escriure sobre una d’elles, les altres hi acabaran misteriosament connectades”.
