Un escriptor fascinat per l’amor tràgic de Salinger
BarcelonaFrédéric Beigbeder conserva la irreverència que l’ha mantingut a primera línia de les lletres franceses -encara que lluny de la intel·lectualitat- des que l’any 2000 va publicar la novel·la 99 francs (actualment 99 francs14,99 euros. Amb una cervesa a la mà, diu que bona part dels grans escriptors sovintegen l’alcohol. “Quan el deixen, la seva obra es transforma. Penseu en Emmanuel Carrère -diu-. Ara que no beu, l’únic tema que ha trobat per inspirar-se són els Evangelis”.
A Una novel·la francesa (2011) Una novel·la francesa (2011) parlava dels seus problemes amb la cocaïna amb desimboltura adolescent. Cinc anys després, a Oona i Salinger (Amsterdam/Anagrama)Oona i Salinger parteix una vegada més de la seva pròpia experiència autobiogràfica per construir “una novel·la de no-ficció, com deia Truman Capote, tot i que el que és important d’aquesta classificació és que l’autor es planteja explicar una història autèntica”. Beigbeder, que acaba de fer 50 anys, reconeix que li agrada relacionar-se amb gent molt més jove -de fet, la seva parella actual, la model Lara Micheli, encara no ha fet els 26-, i a la novel·la reconeix el seu amor incondicional per Rihanna. “¿Saps d’on em ve, això? La meva filla gran té 16 anys i m’ha descobert moltes estrelles del pop -explica-. Katy Perry, Rita Ora, Miley Cyrus i Rihanna, esclar. Fa un temps vam dedicar-li una portada a la revista Lui Lui[Beigbeder la dirigeix des del 2013]. El reportatge fotogràfic, on se la veia molt atractiva i sense roba, era impressionant”.
El novel·lista ha sabut combinar superficialitat i profunditat a Oona i Salinger, on reconstrueix l’idil·li entre Oona O’Neill -filla del premi Nobel de literatura Eugene O’Neill- i J.D. Salinger l’any 1940. Ell tenia 21 anys. Ella 15. “La història entre ells dos és una mina d’or. ¿Com pot ser que ningú hagi volgut explicar-la fins ara? -es demana-. Sempre he trobat que Oona és sexi, i Salinger és un autor per qui he tingut una gran curiositat. Es pot llegir tota la seva obra en un cap de setmana. Comences amb El vigilant en el camp de sègol, continues amb Nou contes i acabes amb Franny i Zooey i Franny i ZooeyPugeu la biga mestra, fusters. És meravellós”.
El trauma de viure la guerra
Entre Una novel·la francesa i Oona i Salinger han passat cinc anys. Per què ha trigat tant? “Sóc un escriptor mandrós i lent -assegura Beigbeder-. Schopenhauer deia que una frase està ben escrita quan tens alguna cosa a dir”. En el cas d’aquesta novel·la, la novena de la seva trajectòria, l’objectiu de Beigbeder era clar: “Volia escriure una història d’amor que la Segona Guerra Mundial
Oona i Salinger es van conèixer a l’Stork Club de Nova York el 1940. A ella, que volia ser actriu, se la disputava tothom. Salinger, en canvi, tenia una única obsessió al cap: ser escriptor. Poc després de conèixer-se, els dos joves es van retrobar i es van enamorar. “Al conte The heart of a broken story, Salinger dóna una definició de l’amor que em sembla molt bona: “ Love is a touch and yet not a touch ”. Quan t’enamores d’algú no el pots acabar d’aferrar, se t’escapa constantment de les mans. Hemingway en deia To have and have not
Tot i patir “una insuficiència cardíaca”, Salinger va presentar-se voluntari per combatre amb l’exèrcit nord-americà. “Va anar a parar a la infanteria, i va formar part del dotzè regiment que va desembarcar a Normandia -explica-. Ajudaria a alliberar el camp de concentració de Dachau l’abril del 1945. Salinger va patir la pitjor experiència de la Segona Guerra Mundial. Tots els seus amics van morir... Anar a la guerra va posar Salinger en guàrdia contra la humanitat. Va participar en totes les batalles, però en canvi la guerra gairebé no surt a la seva narrativa”.
Durant la guerra, Salinger -que tot just començava a publicar relats en revistes- va saber que la seva estimada Oona s’havia casat amb Charles Chaplin. Ell tenia 53 anys. Oona estava a punt de fer-ne 18. “Salinger sempre va criticar aquella relació, però més endavant també tindria parelles molt joves, igual que l’home que li havia pres Oona”, diu Beigbeder. Aquesta primavera l’autor estrenarà el seu segon llargmetratge, L’idéal. “Quan acabi la promoció pensaré si tinc alguna cosa més a dir. El 80% de llibres publicats a França són innecessaris”.
França, un país en guerra?
Com passa en altres dels seus llibres, a Oona i Salinger Beigbeder no es limita a explicar una única història -sigui ficcionada o no-, sinó que la intercala amb episodis de la seva pròpia vida. Un dels capítols que sobten més de llegir a la novel·la és aquell en què comenta, sorprès, que el 2014 hi havia un excés de cançons sobre herois que sonaven a la ràdio francesa: “Arriba un moment, en alguns països, en algunes èpoques, en què els homes semblen esperar un esdeveniment important i tràgic que permeti resoldre tots els problemes. Aquests períodes en general s’anomenen preguerra
¿Com reacciona l’autor, quan torna a trobar aquestes frases, després dels atemptats de l’any passat a França? “A diferència del president Hollande, jo no crec que estiguem en guerra -diu-. Els atemptats són, evidentment, horribles i s’han de condemnar, però de cap manera ens trobem en una situació semblant a la de la França de principis de la dècada dels 40, que estava a punt d’entrar a combatre a la Segona Guerra Mundial”. Per a Beigbeder, els atacs no són un problema només “del fonamentalisme islàmic”. Ho raona així: “L’any passat, un copilot va estavellar un avió a la Provença de camí a Düsseldorf, i no tenia res a veure amb l’islam. I Anders Breivik va fer una massacre a Noruega per motius islamofòbics i racistes. Malauradament, en el futur pròxim caldrà viure amb aquesta loteria dels atemptats. Poden passar a qualsevol lloc i en qualsevol moment. També a Barcelona”.
