Internet permet localitzar una escultura espoliada de Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de QueraltL'escultura, denominada El jacent de Bell-lloc, datada al segle XIII i que representa un dels primers barons de Santa Coloma de Queralt, va desaparèixer de la seva ubicació entre el final del segle XIX i el principi del XX, quan diverses peces del castell de Santa Coloma de Queralt van ser espoliades.

Segons expliquen Fuguet i Plaza, historiadors de l'art i autors de llibres sobre l'art medieval a Tarragona com Els Queralt a Santa Coloma: arquitectura, art i vida o Història de la Conca de Barberà, el jacent de Bell-lloc és "una escultura que representa un cavaller vestit amb l'arnès de guerra propi del final del segle XIII". De l'escultura, confessen, tenien com a referència una fotografia que el també historiador Martí de Riquer va publicar el 1968 a la seva obra L'arnès del cavaller, armes i armadures medievals catalanes.

L'escultura, a finals del segle XIX, formava part d'una col·lecció d'obres d'art dels Queralt recollides pel capellà Esteve Puig, propietari aleshores del castell, que les exposava en un museu dins de casa seva. Però, entre final del s. XIX i principi del XX diverses obres d'aquesta col·lecció van anar desapareixent del castell per causes encara desconegudes.

Plaza i Fuguet afirmen que en aquella època Santa Coloma de Queralt va patir una important espoliació de béns patrimonials que hi havia al castell comtal i al santuari de Santa Maria de Bell-lloc.

Ara, més d'un segle després i rastrejant per atzar per Internet, Fuguet i Plaza van topar amb aquesta escultura del cavaller jacent al monestir cistercenc de Fontfreda, la casa mare del seu homòleg de Poblet. Aquest monestir francès pertany als senyors d'Andoque, i l'avi de l'actual propietària, Christiane d'Andoque, va adquirir El jacent de Bell-lloc i, després de restaurar-lo, des d'aleshores forma part del patrimoni nacional gal. Segons diverses fonts, va poder ser entre 1905 i 1914 quan la casa d'Andoque va comprar l'escultura a un marxant espanyol.

Ara, els descendents de la casa d'Andoque han mostrat la seva sorpresa i alegria per saber la història i la procedència d'aquesta escultura, sobretot per procedir d'un dels llinatges més antics de la Catalunya medieval, els Queralt. Però aquesta no és l'única peça de gran valor que va desaparèixer en aquells temps de Santa Coloma de Queralt, perquè també es va perdre de vista el retaule d'Els Sants Joans i el cassetonat blau, així denominat pel color predominant a l'habitació en què es trobava al santuari. La Junta de Museus de Barcelona va comprar el retaule el 1932 i s'exposa en l'actualitat al MNAC.

Per contra, el cassetonat i un balcó els va adquirir, segons expliquen Fuguet i Plaza, el col·leccionista nord-americà Charles Deering, que els va utilitzar per decorar el palauet Maricel de Sitges (Garraf). I, mentre el cassetonat va ser traslladat als Estats Units, el balcó encara és visible a la façana d'aquest edifici de Sitges, ara reconvertit en museu.

"Esperem que algun dia l'atzarós Internet ens aclareixi el parador del cassetonat blau", assenyalen Fuguet i Plaza pel que fa a una obra el destí de la qual es desconeix, el mateix que va passar amb la imatge romànica de la Verge del santuari de Santa Maria de Bell-lloc, robada i encara no trobada.