ART

L’esplendor del bisbe Oliba reviu amb l’art més exquisit

El Museu Episcopal de Vic commemora el mil·lenari amb una mostra

El Museu Episcopal de Vic (MEV) conserva una de les grans col·leccions d’art medieval de Catalunya. A més, amb l’exposició temporal amb 75 peces que han organitzat coincidint amb el mil·lenari del bisbe Oliba han reunit un conjunt d’objectes refinadíssims que posen la cirereta als seus propis fons i als d’altres equipaments com el Museu Nacional d’Art de Catalunya i els museus de Lleida i Girona. Les peces estrella de la mostra són les tres Bíblies d’Oliba: la de Ripoll, que ve de la Biblioteca del Vaticà; la de Roda, de la Biblioteca Nacional de França, i el fragment més extens de la de Fluvià, de la qual l’Arxiu de Banyoles té els folis que se n’han conservat.

La mostra porta per títol Oliba episcopus i entre les altres peces més destacades també hi ha l’arqueta de Hixam II, del tresor de la catedral de Girona, i el primer sudari de sant Lambert, de la catedral de Lieja. Com que gairebé no hi ha peces relacionades directament amb Oliba, se n’han buscat d’altres de contemporànies. Quan es parla de cultura material del Romànic s’acostuma a pensar en el segle XII, i les de l’exposició es remunten a un segle abans. “Oliba és gran perquè ens l’hem mirat amb lupa, i ha fet ombra als seus contemporanis. Si traiem la lupa, segueix sent gran. No cal posar-li augment, és un personatge privilegiat per entendre el món del segle XI”, explica Marc Sureda, conservador del MEV i comissari de la mostra. Abans d’aquesta només s’havia fet una exposició sobre Oliba, l’any 1971 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i de caràcter documental.

A més d’incloure obres d’art i objectes, la del MEV posa Oliba en el context europeu i deixa per al final del recorregut la visió patriòtica de què el van revestir Jacint Verdaguer i altres autors en els temps de la Renaixença. “Autors com el pare Albareda i Ramon d’Abadal en van fer biografies molt serioses, però no es van poder desprendre d’una visió sentimental i en clau sentimental”, diu Sureda. Un altre dels trets destacats de la mostra és que analitza la figura d’Oliba com a bisbe i no com a abat, el càrrec pel qual és més conegut. “El que el va fer més famós van ser les seves accions com a bisbe, com les Constitucions de Pau i Treva. En canvi, té més fama com a abat perquè la primera biografia la va fer el pare Albareda de Montserrat, i la va fer com a abat de Montserrat. I també per una raó eufònica: abat Oliba sona millor”, diu el comissari.

El recorregut de l’exposició està organitzat cronològicament i temàticament, segons les diferents funcions religioses, culturals i polítiques que va desenvolupar Oliba com a bisbe. En el terreny de la política, les Constitucions de Pau i Treva evoquen una nova etapa en el món feudal. Com a constructor, Oliba va promoure, com diu Sureda, “escenaris significatius simbòlicament per a la litúrgia”, concretament el monestirs de Ripoll i Cuixà. També va impulsar la catedral de Vic, que va ser destruïda al segle XIX. Sí que van sobreviure el campanar i la cripta, i en una projecció es pot veure una reconstrucció digital de com devia ser la catedral romànica. L’exposició, que té el suport de l’Obra Social La Caixa, es pot visitar fins al 10 de febrer.

Pergamí, seda i plata: quatre peces úniques d’‘Oliba episcopus’

Apogeu i crisi del califat

El domini militar i la posterior crisi del califat de Còrdova amb què arrenca la mostra estan explicats, entre altres objectes, amb l’arqueta de Hixam II, conservada al tresor de la catedral de Girona i que va servir com a reliquiari. “És la millor arqueta califal conservada”, subratlla Marc Sureda. També reflecteix el luxe i el cosmopolitisme de les cases senyorials dels comtats catalans.

Una Bíblia excepcional

A més de ser una peça excepcional, la presència de la Bíblia de Ripoll serveix per explicar que les miniatures servien com a reservori d’imatges per als murals i les escultures. A més, tres folis de la Bíblia de Ripoll van ser fonamentals per fer la portalada de Ripoll.

Il·luminació litúrgica

Oliba hauria pogut encarregar uns canelobres extraodinaris com els de Bernward, bisbe de Hildesheim, però en tot cas no s’han conservat. Bernward els va encarregar abans de l’any 1022 per a l’església del monestir que ell mateix havia fundat, i en va deixar constància en les inscripcions que hi ha en tots dos.

Una seda eterna

El primer sudari de sant Lambert és una de les dues teles exquisides que van ser trobades dins l’arca del sant a la catedral de Lieja. Es tracta d’una peça de seda iraniana datada entre els segles VIII i IX i segurament no devia servir com a sudari sinó per traslladar les relíquies del sant de Maastricht a Lieja.

Més continguts de