75 ANYS DE L’ALLIBERAMENT D’AUSCHWITZ

L'Òpera Estatal de Berlín recorda l'horror d'Auschwitz

La cancellera alemanya i el primer ministre polonès demanen combatre "el racisme i l'antisemitisme"

Música contra la guerra i la destrucció, per a la llibertat i la humanitat. Aquest ha sigut l'esperit aquest dilluns del concert benèfic a càrrec de la Staatskapelle Berlín amb direcció de Daniel Barenboim a l’Òpera Estatal de Berlín, la de l'est i la més antiga (1743) de la ciutat. Berlín ha volgut homenatjar així les víctimes del camp de concentració i extermini d'Auschwitz I i Auschwitz-Birkenau 75 anys després que l’exèrcit soviètic l’alliberés. Es van triar les obres Un supervivent de Varsòvia op. 46, d’Arnold Schönberg, amb el baix-baríton alemany Thomas Quasthoff com a orador, i la Tercera Simfonia de Ludwig van Beethoven, l' Heroica, coincidint enguany amb el 250è aniversari del naixement del compositor de Bonn.

Schönberg, jueu nascut a Viena que va emigrar als Estats Units el 1933 empaitat pel règim nacionalsocialista, va compondre aquest emotiu homenatge musical –amb text en anglès excepte els diàlegs dels oficials de les SS, en alemany– a les víctimes de la Xoà el 1947. Barenboim, jueu argentí d'origen rus que es va instal·lar amb la seva família a Israel i que des dels noranta dirigeix l'òpera estatal i la Staatskapelle a Berlín, va dirigir les dues obres amb força i sentiment. L'orquestra i el cor de la Staatskapelle també està enguany d'aniversari, el seu 450è.

Els discursos oficials van anar a càrrec de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i del president polonès, Mateusz Morawiecki, que al desembre van visitar junts el camp, Merkel per primer cop. La cancellera es va adreçar a supervivents presents al concert, com Margot Friedländer, de la qual va citar part de les memòries: “Primer vam haver d'aprendre a tornar a ser persones, persones que teníem un nom”. Merkel va dir que és tasca dels polítics “que tothom se senti segur a Alemanya i a Europa” i que cal combatre el “racisme i l'antisemitisme”. En el llibret de mà del concert, Barenboim escrivia estar “preocupat per l'auge d'un nou antisemitisme a Alemanya, al qual no s'està reaccionant prou ni des de la societat ni des de la política”.

Morawiecki va fer referències indirectes a la nova llei aprovada a Polònia per evitar que es tergiversi la història com a conseqüència de la picabaralla diplomàtica amb Rússia: “És millor fer silenci per no tergiversar, i respectar les víctimes”. El primer ministre polonès va tirar la pilota de nou cap a Moscou quan va subratllar que “els gulags van ser eines d'extermini del totalitarisme soviètic”.

Els ingressos del concert aniran a la Fundació Auschwitz-Birkenau, que va crear el 2009 el supervivent d’Auschwitz i exministre d’Exteriors polonès Władysław Bartoszewski per preservar la memòria de l’Holocaust. En concret, es volen finançar grups de joves alemanys i d’altres països europeus que visitin el camp.

El govern alemany destina enguany 26,2 milions d’euros a actes relacionats amb la memòria històrica pel 75è aniversari de l’alliberament del camp. Les compensacions econòmiques i subvencions que han rebut els supervivents dels camps de concentració han estat i segueixen sent un tema feixuc que cada cop juga més contra el temps. A grans trets, als anys seixanta es van començar a compensar víctimes jueves que havien sigut en territori alemany. Fins a principis dels noranta no es van compensar víctimes de l'Europa de l'Est, que eren la gran majoria. Al llarg dels anys, Alemanya ha pagat uns 73.000 milions d'euros, però això mai ha suposat més d'un 1% del seu PIB.

Clam a Auschwitz perquè la història no es repeteixi

Tot i l’edat avançada dels 120 supervivents que ahir van tornar a trepitjar l’antic camp d’Auschwitz-Birkenau, alliberat el 27 de gener del 1945 després que hi fossin exterminats 1,3 milions de presoners –entre els quals hi havia més d’un milió de jueus–, el seu missatge va ser clar i directe: “Mai més”. A la cerimònia de commemoració del 75è aniversari de l’alliberament hi havia 2.500 convidats d’una cinquantena de països, amb una nodrida representació d’autoritats polítiques. “Rememorar l’Holocaust és el millor pilar ètic i polític per continuar defensant la democràcia –recordava Carmen Calvo, vicepresidenta primera del govern espanyol–. La pitjor de les indignitats que podem afegir a tots aquests assassinats és oblidar-los”.

Ronald Lauder, president del Congrés Mundial Jueu, va oferir declaracions més contundents:“Calen lleis més estrictes contra l’antisemitisme a tot el món. No n’hi ha prou amb els discursos”. Lauder va voler alertar el món de com en l’actualitat es torna a viure una onada de “propagació de l’odi antijueu: es diuen les mateixes mentides que els nazis van fer servir com a eina per fer propaganda dels seus missatges als mitjans de comunicació”.