Música

L’estiu més complicat per als festivals

La cancel·lació de les gires internacionals, la limitació d’aforaments i una crisi que inevitablement afectarà el consum cultural han torpedinat el format i l’economia dels festivals d’estiu i les festes majors, que constitueixen uns dels motors de la indústria de la música en directe. En un any sense Primavera Sound, Sónar, Cruïlla, Vida, Cap Roig i Acampada Jove, entre molts noms més, una part de l’ecosistema musical ha buscat fórmules per passar l’estiu de la manera menys catastròfica possible, sovint amb el suport de les administracions públiques. Tanmateix, i malgrat l’efervescència programadora dels últims dies, el panorama és el que és: un grup com Manel, que un estiu podia arribar a fer una vintena de concerts, ara entre juliol i agost tot just en té mitja dotzena, i amb aforaments reduïts.

Entre els festivals que han buscat nous formats per no desaparèixer del calendari hi ha el de Pedralbes, que oferirà mig centenar d’actuacions i que s’inaugurarà amb Pablo López, el mateix artista que obrirà la versió 2020 del de la Porta Ferrada. Sons del Món també s’ha reinventat amb un cartell a la Ciutadella de Roses que inclou Sílvia Pérez Cruz & Marco Mezquida, Diego el Cigala, Lola Indigo, Miki Núñez, Sopa de Cabra, Stay Homas, Els Amics de les Arts i també Pablo López. El festival Strenes de Girona, que comparteix organització amb el Sons del Món, manté el suport de l’ajuntament gironí per a una edició de vuit concerts a l’Auditori amb Miki Núñez i Blaumut fent dues actuacions cadascun.

Tot i les restriccions per la pandèmia, hi ha festivals que mantenen millor la seva personalitat. És el cas de la Schubertíada de Vilabertran, que en una edició reduïda ha aconseguit programar noms internacionals com Juliane Banse, Andrè Schuen, Florian Boesch i el sempre fidel Matthias Goerne.