Cinema

'Jojo Rabbit', l'intent de sàtira sobre el nazisme, i quatre pel·lícules més per a aquest cap de setmana

S'estrenen 'Malasaña 32', un 'Poltergeist' a l'Espanya de la Transició, i 'Bad boys for life'

'Jojo Rabbit': l'aproximació de Taiki Waititi al nazisme és més 'cuqui' que satírica

Nominat a sis Oscars, el film s'acosta a la banalització de l'Holocaust a través del sentimentalisme

Des de Ser o no ser d'Ernst Lubitsch, rodada en plena Segona Guerra Mundial, fins als monòlegs de Sarah Silverman, passant per Els productors de Mel Brooks, l'humor ha sigut una estratègia recorrent per abordar l'horror nazi utilitzada, sobretot, pels artistes jueus. La sàtira també semblaria a priori el punt de partida de Taika Waititi a Jojo Rabbit. El director de Thor: Ragnarok, neozelandès d'ascendència jueva, se centra en un nen alemany, Jojo Betzler (Roman Griffin Davis), que abraça amb entusiasme els ideals del nazisme fins al punt de convertir Adolf Hitler (el mateix Waititi amb bigotet i ulls blaus) en l'amic imaginari que l'aconsella i el consola. Continua llegint.

'Bad boys for life': els policies rebels es fan grans, però no perden les ganes de rauxa

Will Smith segueix disposat a crivellar bergants mentre li aguanti el cos en aquesta nova seqüela

“Hem sigut uns penques durant massa temps. Ara és el moment de portar-se bé”, diu el Marcus (Martin Lawrence), en un intent de posar-se assenyat a Bad boys for life. Ximpleries. La raó de ser d'aquesta tercera entrega de la saga que fins ara coneixíem com a Dos policies rebels s'alinea amb el posicionament immobilista del Mike (Will Smith), disposat a crivellar bergants mentre li aguanti el cos i el departament de policia toleri la seva laxitud en l'aplicació del reglament. Continua llegint.

'Malasaña 32': Albert Pintó filma un 'Poltergeist' a l’Espanya de la Transició

El debut del terrassenc és a mig camí entre l'horror d''El orfanato' i el costumisme de 'Verónica'

A mig camí entre el relat amb casa encantada (a la manera d ’El orfanato de J.A. Bayona) i el terror de caire costumista que va explorar Paco Plaza a Verónica, Malasaña 32 del terrassenc Albert Pintó aconsegueix singularitzar la seva proposta donant forma a un horror palpable, d’arrel monstruosa, però alhora marcadament indefinit. Un terror abstracte –un "dolor" indeterminat, segons apunta un personatge– que sembla perseguir allà on va una família que arriba a Madrid des de l’Espanya rural el 1976, només un any després de la mort de Franco. Continua llegint.

'Els consells de l'Alice': una filòsofa en la cort de l'alcalde de Lió

El film de Nicolas Pariser evidencia fins a quin punt el llenguatge no és més que una màscara

Els consells de l'Alice, l'entrada d'una jove filòsofa com a assessora d'un important polític no provoca un terratrèmol, però sí un clar corriment de terres. La convulsió pot mesurar-se quantitativament: que la paraula més repetida en un film sobre les bambolines de la política sigui modèstia dona pistes de la subtil provocació present a la proposta, que mostra una confrontació dialèctica entre dos àmbits per als quals, justament, l'eina essencial és la paraula.  Continua llegint.

'Derechos del hombre': un espectacle absurd i juganer sobre l’ésser humà

L'inclassificable Juan Rodrigáñez segueix les reflexions dels membres d’una companyia de circ

Als afores d’un petit poble castellà, una companyia de circ assaja el seu nou espectacle, Derechos del hombre, un xou que també dona nom a aquest film d'esperit àcrata signat per Juan Rodrigáñez i que es pot entendre com una seqüela del seu anterior treball, El complejo del dinero (2015). Amb aquell primer llargmetratge, on adaptava una novel·la de Franziska zu Reventlow del 1916 i ens mostrava tot un seguit de persones obsessionades amb els diners, Rodrigáñez es va fer un lloc en el panorama del cinema d'autor més indòmit. Continua llegint.