Cinema

'Las niñas' als cinemes i 'Mulan' a Disney+, les grans estrenes de la setmana

També arriben a les sales 'Antebellum' i 'Era a casa, però...', i la de Charlie Kaufman a Netflix

Una imatge de 'Las niñas' / BTEAM

'Las Niñas' (4 estrelles)

Un retrat precís de l'adolescència femenina els anys noranta

És molt difícil que algú que hagi estudiat en un col·legi de monges ja en democràcia no s'identifiqui amb l'atmosfera que tan bé plasma Pilar Palomero al seu primer llargmetratge. Las niñas ressegueix el pas cap a l'adolescència de la Celia, una nena d'onze anys que intenta no naufragar en el desencaix entre l'educació en una escola religiosa a la Saragossa de principis dels anys noranta i l'Espanya que es vol moderna dels Jocs Olímpics, l'eclosió de les televisions privades i el “ póntelo, pónselo”. Afortunadament, no és una pel·lícula de tema ni es recrea en la nostàlgia fàcil embastada a cops de referència pop. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Mulan' (3 estrelles)

La Mulan més empoderada s’aboca a l'èpica i la fantasia

D’entre l’actual allau de versions en acció real de clàssics Disney, Mulan, que s’estrena directament a la plataforma Disney+, destaca per la seva voluntat de transcendir el mimetisme més carrincló. I és que, mentre que el film d’animació del 1998 desplegava un traç minimalista, evocant l’exercici de cal·ligrafia, la nova Mulan aposta per l’exuberància i l’èpica del wuxia, el gènere fílmic que va popularitzar a Occident Tigre i drac, amb els seus guerrers voladors, el simbolisme colorista i un espiritualisme de caire zen. De fet, la màgia del Chi que es veu obligada a amagar la Mulan per la seva condició de dona –i que la converteix en un personatge semblant a l’Elsa de Frozen– connecta directament amb la idea de la Força de l’univers Star Wars, ara en mans, justament, de Disney Segueix llegint. Estrena a Disney+


'Antebellum' (3 estrelles)

Janelle Monáe guia una impactant al·legoria sobre l’arrelament del racisme als Estats Units

“El passat mai mor. El passat ni tan sols és passat”. Antebellum s’erigeix a partir d’aquesta cèlebre cita de William Faulkner, que funciona alhora com a declaració d’intencions i com a espòiler culterà dels girs que amaga el relat, situat inicialment en una plantació confederada, en algun moment de la Guerra de Secessió. Allà, els esclaus negres són tractats cruelment per militars i terratinents blancs, tal com comprova en les seves carns l'Eden, a qui els seus companys veuen com una mena de líder. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Era a casa, però...' (4 estrelles)

Un film d'Angela Schanelec sobre la quotidianitat d’una mare després de patir un trauma familiar

Era a casa, però..., el nou film de l’alemanya Angela Schanelec, és un misteri fascinant que planteja molts interrogants a partir d’una història de mínims i que, al mateix temps, evoca tantíssimes coses que cada imatge sembla un desafiament. El pròleg, una seqüència que segueix un gos perseguint un conill que de seguida dorm sota la calor d’un ruc, lliga amb la tradició de faula que vincula animals amb històries morals. D’altra banda, el seu títol és una referència explícita a la pel·lícula de Yasujiro Ozu He nascut, però... (1932), sobre dos nois que descobreixen el món dels adults després de decebre’s amb el seu pare, i per un moment fa la sensació que Schanelec recrea el sentiment que aborda el treball del japonès. Segueix llegint. Estrena als cinemes.

'Estoy pensando en dejarlo' (3,5 estrelles)

Dins del laberint de Charlie Kaufman

"No es pot fingir un pensament", afirma la protagonista de la nova pel·lícula de Charlie Kaufman a l'escena inicial. És una sentència paradoxal tenint en compte que en l'obra del guionista d’ Oblida’t de mi! la consciència individual és una construcció feta d'identitats confuses, records enganyosos i falses il·lusions. Basat en la novel·la homònima, Estoy pensando en dejarlo, és, alhora, un film típicament kaufmanià i una ampliació dels laberíntics paisatges mentals descrits pel cineasta a les seves obres. Kaufman, a qui li agrada situar personatges esquerdats en espais claustrofòbics – Com ser John Malkovich, Anomalisa–, devia pensar que un relat que transcorria en gran part a l'interior d'un cotxe estava fet a la seva mida. Segueix llegint. Estrena a Netflix.