Com evitar el perill de la distopia social

BarcelonaEl gran repte global és frenar les desigualtats. És el que preocupa tant als sectors dirigents des de dins del sistema com als sectors antisistema més dinàmics. Les desigualtats creixents amenacen tothom: estan posant contra les cordes les classes mitjanes d’Occident, estan portant un trencament generacional, han empitjorat l’estatus d’immigrants i gent gran, han fet entrar en crisi la democràcia representativa liberal, posen en risc la supervivència del planeta i fan perillar la mateixa globalització neoliberal.

Per intentar desactivar aquesta alarma compartida, encara que salti des de postulats ideològics divergents, la Fundació Catalunya Europa, d’inspiració maragalliana, engega divendres que ve un cicle de reflexió a la recerca de respostes. Ho fa de la mà de grans pensadors internacionals i sota la coordinació del politòleg Pere Almeda. L’inaugura el premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz, que, com tots els ponents, farà una conferència oberta al públic, una sessió acadèmica amb experts a porta tancada i una trobada amb agents socials (especialment empresaris) també d’accés restringit.

Pere Almeda concreta que l’interès és posar aquest gran tema de preocupació mundial en l’agenda catalana, contribuir des d’aquí a una reflexió que és clau per al futur d’Europa i fer-ho amb l’ànim posat a trobar un nou consens entre diferents actors socials: “No ens agrada parlar d’una tercera via, un terme massa connotat negativament, però creiem que hi ha d’haver diàleg social amb l’objectiu de revertir la crisi de la democràcia liberal”. Ara mateix, les alternatives no es veuen per enlloc, més enllà d’algunes idees com la del bé comú, que posa l’accent en la cooperació per sobre de la competència. “El que està triomfant, amb Trump com a principal exponent, és un nou autoritarisme que porta cap a la fractura social, cap a una distopia social”.

La llavor de la desigualtat

En tot cas, si la superació de l’Antic Règim va basar-se en la lluita per la igualtat com a motor per a la consecució de les llibertats democràtiques i els drets socials, uns drets que es van consolidar amb les lluites obreres, ara la mundialització està afeblint les estructures democràtiques i erosionant els drets socials. Des del Consens de Washington del 1989 (FMI, Banc Mundial, G-7...), que va entronitzar la política econòmica de les últimes dècades, la creació de riquesa ha anat de bracet amb la seva concentració en poques mans: “Les rendes del capital han augmentat molt més que les del treball. La meritocràcia ha quedat tocada. I on més s’ha notat és als EUA”.

El cicle, organitzat amb el suport de la Generalitat, l’Obra Social La Caixa i el Club de Roma, i en el qual també col·laborarà el diari ARA, ja té altres noms confirmats, com els de l’epidemiòloga britànica i cofundadora de The Equality Trust Kate Pickett (7-8 setembre), l’economista francès autor de La riqueza oculta de las naciones Gabriel Zucman (19-20 octubre), el politòleg nord-americà Jacob S. Hacker i l’historiador francès defensor de l’autogestió Pierre Rosanvallon (2-3 novembre), el sociòleg català Manuel Castells (14-15 desembre) i l’anglès Colin Crouch, creador del terme postdemocràcia (8-9 març). Noms encara per lligar són l’economista serbi Branko Milanovic i el francès Thomas Piketty, l’autor d’ El capital al segle XXI.