Cultura 09/04/2021

"Amb l'exili del 1936 es van fer negocis bruts a gran escala"

L'historiador Arnau Gonzàlez publica una investigació sobre la sortida massiva de catalans i estrangers durant la Guerra Civil

4 min
Revista Tribuna Illustrata, on apareixen alguns dels evacuats a Gènova provinents de Barcelona

BarcelonaEntre l'estiu del 1936 i el 1938, abans del final de la Guerra Civil, es calcula que gairebé 45.000 persones –entre catalans i estrangers residents a Catalunya– van ser evacuades pel port de Barcelona o van creuar els Pirineus clandestinament. Va ser el que es coneix com "l'exili del 1936", anterior al drama del 1939, quan centenars de milers de republicans van fugir a França perseguits pels franquistes.

"Encara ara resulta incòmode parlar d'aquest tema", explica l'historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980), que acaba de publicar Humanitarisme, consolats i negocis bruts (Evacuacions a Barcelona (1936-1938) (Editorial Base). "És incòmode per a la Generalitat actual, perquè va ser una acció humanitària del govern de Companys que va salvar la vida de milers de catalans que van acabar donant suport, majoritàriament, al bàndol franquista, i perquè en aquell moment es va col·laborar amb el consolat de la Itàlia feixista", afegeix Gonzàlez. Tampoc l'altre bàndol n'ha volgut fer mai publicitat: "Resulta complicat trencar els relats establerts pel franquisme, que mai va reconèixer aquesta tasca humanitària en el camp republicà i que, per contra, es va negar a fer el mateix al seu territori".

Però és un fet, segons Gonzàlez, que hi va haver una gran mobilització per evacuar milers de persones que temien per la seva vida els primers mesos de la Guerra Civil. "Hi havia por, i era una por real, perquè 8.000 persones havien estat assassinades a mans de la revenja social; entre els que es van exiliar, n'hi havia pocs que fossin feixistes o falangistes –explica l'historiador–. Molts van acabar a territori francès i allà els franquistes els van dir que si no tornaven se'ls consideraria rojos. Se'ls va prometre que, si anaven a territori franquista, podrien recuperar la seva posició social, així que alguns van optar per abandonar la política catalanista i recuperar la llotja al Liceu, la fàbrica i els diners". Entre els evacuats hi havia sobretot persones de dretes, catalanistes conservadors, burgesos i professionals liberals.

El govern republicà espanyol es va negar a firmar el tractat amb la Creu Roja

Molts membres del govern català, entre ells el president Lluís Companys, es van implicar en aquesta acció humanitària. La Generalitat va facilitar la sortida de tothom que no fos combatent a través d'un pacte amb el Comitè Internacional de la Creu Roja, cosa que també va fer el lehendakari Aguirre, però s'hi van negar tant Franco com el govern republicà espanyol de Largo Caballero. "Aquesta acció humanitària no hauria estat possible sense l'existència de destacades colònies estrangeres residents a Barcelona i Catalunya; sense elles, la Marina Nationale, la Regia Marina, la US Navy o la Royal Navy no haurien situat a Barcelona tantes naus per evacuar la gent", puntualitza Gonzàlez. Ni França ni Itàlia hi van posar restriccions, i es podia aconseguir un passatge encara que no es tinguessin recursos econòmics. D'altra banda, la Generalitat va facilitar passaports tant individuals com col·lectius. "Tant francesos com italians embarcaven a qui pogués argumentar que estava en perill, però els britànics sí que hi van posar més restriccions: només es podien embarcar si estaven casats amb algú de nacionalitat britànica o treballaven per a una empresa de l'imperi britànic", explica Gonzàlez.

El cònsol francès, sospitós

No és possible saber qui es va lucrar amb la desesperació dels qui volien fugir, però alguns escàndols sí que es van acabar filtrant. És el cas del consolat francès a Barcelona. El cònsol, Jean Trémoulet, va acabar sent substituït, però sempre va negar que s'hagués beneficiat de suposats pagaments exigits per a unes evacuacions que en principi eren gratuïtes. Gonzàlez creu que és molt probable que hi hagués xarxes organitzades. "No hi ha documentació que permeti saber quants diners va moure aquest primer exili, però sí que podem dir que es van fer negocis bruts a gran escala", afirma l'historiador. Mai es va demostrar que Trémoulet cobrés de sotamà, però sí que hi ha una llista conservada pel mateix cònsol en què es comptabilitzen 96.000 pessetes de donacions a les societats franceses de Barcelona per una sèrie d'evacuats entre l'agost i el setembre del 1936. D'altra banda, Gonzàlez també apunta que a través del francès Armand Hazard i de certs col·laboradors del fundador de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, com Marcel·lí Moreta, almenys des del principi del 1937 es va organitzar un sistema de suborns per poder evacuar de Catalunya coneguts militants de la Lliga.

Tal com documenta al llibre Gonzàlez, que ha fet recerca en arxius americans i europeus, el mateix cardenal Vidal i Barraquer parla de corrupció en una carta enviada al secretari d'estat del Vaticà el 10 de desembre del 1936: "A Perpinyà, prop de la frontera, funciona una agència dedicada a salvar gent mitjançant l'entrega de diners. Quan disminueix el nombre de persones que hi acudeixen, s'intensifiquen els assassinats a Barcelona amb l'indigne i repugnant objectiu que aquesta propaganda faci més rendible el negoci". El cònsol de Nicaragua, Manuel Terán, també concedia passaports falsos del seu país per facilitar l'evacuació amb un cost de 3.000 pessetes. "No podem fer una operació aritmètica per calcular l'import final, però crec que ràpidament es podia arribar a una fortuna a repartir entre diferents persones", conclou Gonzàlez.

stats