BarcelonaVentura Pons i Roger Pera es coneixen des de fa dècades. El director de cinema és amic íntim de Joan Pera, el pare de l’actor, i un habitual dels dinars familiars. “Sempre que ve a casa demana conill amb cargols”, explica Roger Pera. Amb Pons comparteix la complicitat pròpia de les persones que l’han vist créixer i amb qui té una confiança sòlida. Tot i això, l’actor i el cineasta no havien treballat mai junts fins ara.
“Sempre li preguntava al Ventura si tindria un paper per a mi en alguna de les seves pel·lícules. Al final hem acabat fent teatre”, diu Pera, que s’ha posat a les mans del director per protagonitzar Quina feinada! al Versus Glòries fins al 28 d’octubre. L’espectacle és l’adaptació al català de la peça de l’Off Broadway Fully commited, una comèdia que funciona com una olla a pressió a punt d’explotar. “És un muntatge que sempre havia tingut present, i el Ventura ho sabia. Llavors ell va comprar-ne els drets”, indica l’actor. Si bé l’esquelet de la història no varia respecte a la peça original, tots dos han tingut via lliure per ambientar la comèdia a Catalunya. “Ens hem cenyit bastant a la meva vida. Hi ha una trucada del meu pare que fa Joan Pera i també apareix un senyor de Mataró”, diu l’actor, i Pons matisa que també s’han inspirat “en la vida de molta altra gent”.
“El protagonista és un actor sense feina als escenaris que, per sobreviure, treballa agafant les reserves telefòniques d’un restaurant de luxe”, avança Pera. El repte per a l’intèrpret és considerable, perquè només hi és ell a l’escenari però ha de fer 25 personatges diferents, malgrat que tots dos coincideixen a destacar que “encara n’apareixen de nous”. Segons l’actor, el plantejament de l’espectacle “és un joc teatral intens” i alhora “un homenatge al món del doblatge”, del qual forma part des de ben petit. A aquesta amalgama de veus diferents s’hi suma un ritme còmic cada vegada més frenètic, que Pons defineix com “una autèntica bogeria”.
Amb Quina feinada!, Ventura Pons torna al teatre després de 37 anys. Ho ha fet, explica, perquè “la vida canvia” i encara no sap si repetirà més endavant, tot i que està content de “poder tornar-hi amb una comèdia”, perquè és el seu gènere preferit. “El drama et dona credibilitat, la comèdia et fa riure -afirma Pons-. I en els temps actuals, val més riure que plorar”.
El Versus Glòries està aquests dies al màxim rendiment. Mentre Pera hi representa Quina feinada!, Pep Anton Muñoz i Jaume Casals hi assagen Eli, un text de Roc Esquius sobre la relació entre un pare i un fill que s’estrenarà el 31 d’octubre. La sala també acollirà aquesta temporada Llueven vacas, una peça sobre la violència de gènere; Fet (a) miques, una història sobre la memòria amb Rosa Andreu, i Pornopop, una comèdia musical d’Oriol Vila i Marc Sambola. I, de cara a l’estiu, el Versus Glòries té entre mans el musical The Juliet Letters, dirigit per Sergi Belbel i protagonitzat per Ivan Labanda, i Un comiat com Déu mana!, una nova producció d’Apunta Teatre.
