La ferida de Shomei Tomatsu

BarcelonaLes fotografies del japonès Shomei Tomatsu, el protagonista de la nova exposició de la Fundació Mapfre, són exquisides i alhora estan impregnades d’una malenconia que és com una pluja fina que va penetrant al llarg del recorregut. Shomei Tomatsu (Nagoya, 1930 - Naha, 2012) va créixer en el Japó ocupat després de la Segona Guerra Mundial, va documentar les bases nord-americanes que hi havia arreu del país, els estralls humans i materials de la bomba atòmica de Nagasaki i també les revoltes estudiantils als anys 60 contra el govern i la Guerra del Vietnam. Una de les imatges més icòniques de l’artista és la d’una ampolla tan deformada per l’explosió de la bomba atòmica de Nagasaki que sembla un peça de carn penjada d’un ganxo en una carnisseria.

Com diu el comissari de la mostra, el crític i professor Juan Vicente Aliaga, va ser “un precursor de l’ecologisme, va ser conscient molt aviat que les coses no anaven per bon camí”. Aquesta consciència es fa palesa en les imatges d’indústries contaminants, en el context de la reconstrucció del Japó després de la guerra, i també en les imatges d’objectes arrossegats trobats en una platja de sorra negra, preses després que Tomatsu patís una malaltia coronària.

La mostra inclou 180 obres dividides en onze àmbits temàtics, on també es pot observar com l’artista va trobar consol a l’illa d’Okinawa, on va descobrir creences i costums animistes que creia perduts, i també quan temps després va fotografiar en diferents punts del país la florida dels cirerers, que és un símbol de la regeneració de la natura.

“Era un artista que estava molt arrelat a la realitat, però a la vegada era molt innovador -diu Aliaga-. Era crític i alhora poètic. Va començar a fer fotografies als anys 50 de manera totalment autodidacta, en un context en què predominava el realisme fotogràfic”. Les primeres imatges de Shomei Tomatsu van ser criticades per la seva “estranyesa” i van ser qualificades d’“incomprensibles”, tal com recorda Aliaga. Per exemple, va convertir dos nens a bord d’un vaixell escola en una gran ombra de la qual sobresurten els caps i les extremitats. És difícil saber si senzillament estaven jugant o barallant-se, o si en lloc de dos nens es tracta d’una bèstia misteriosa. “No volia ser descriptiu”, subratlla el comissari. Més endavant va tornar a mostrar una mirada sobre allò poc convencional en les seves fotografies eròtiques: els cossos apareixen fragmentats o des d’angles insòlits.

La violència militar silenciada

Al marge de la seva tasca com a fotògraf, Shomei Tomatsu va ser un dels fundadors de l’agència Vivo, comparable a la Magnum a Occident, i després dels treballs inicials es va donar a conèixer amb els seus treballs sobre les bases militars nord-americanes que hi havia arreu del país. A més de símbols de l’ocupació també ho eren de la violència: la imatge d’una dona embarassada al davant d’un cartell en anglès evoca les violacions que van patir les dones japoneses. A més de les bases també es va fixar en els avions, que apareixen com “elements fantasmagòrics”, explica Aliaga. “Aquestes imatges de Tomatsu són úniques -subratlla-. La realitat de les relacions entre els soldats nord-americans i les dones japoneses no es coneixeria sense la seva producció”.

Curiosament, Tomatsu va descobrir l’illa d’Okinawa, que va sorgir com una mena de paradís perdut quan hi va viatjar per documentar les bases militars. “Els Estats Units havien envaït l’illa, però d’alguna manera havia conservat les seves arrels”, diu Aliaga, que també posa l’accent en el fet que en les imatges de l’illa i d’altres temes tradicionals Tomatsu va canviar el blanc i negre pel color. “Sembla que el temps s’hagués aturat. En aquestes imatges no hi ha soldats, ni mort ni guerra. És com si estigués en una altra dimensió”, conclou Aliaga.