Publicitat
Publicitat

Música

La festa de Fermin Muguruza amb 'big band'

Celebració i reivindicació impulsen el concert del músic basc amb la formació del Taller de Músics al Teatre Grec

Fermin Muguruza i la Micaela Chalmeta Big Band del Taller de Músics

Teatre Grec, 15 de juliol

Quan un concert s'acaba amb tota la banda tocant entre el públic, i tothom amb cara d'estar passant-s'ho bé, la valoració només por ser una: un èxit absolut. Així van acabar dues hores de música, festa i reivindicació de valors comunitaris i insurgents, amb Fermin Muguruza i la Micaela Chalmeta Big Band del Taller de Música improvisant 'Dub manifest' a les escales del Teatre Grec. La música per "celebrar la vida contra el feixisme que celebra la mort", havia dit Muguruza. Just abans d'aquest final, el públic havia ocupat l'escenari amb 'Sarri, Sarri', punt culminant d'una nit construïda amb els repertoris de Kortatu, Negu Gorriak i Muguruza en solitari com a guió, i amb convidats com el seu germà Iñigo, Yacine Belahcene, Miríam Delafuente (La Kinky Beat) i l'acordionista Ines Osinaga, que va aparèixer per interpretar primer l'himne de Telesforo Monzón 'Lepoan hartu eta segi aurrera' i després per sumar-se a la festa de 'Gora herria' i 'Sarri, Sarri'.

El músic basc, que durant tot el concert va fer servir el català per comunicar-se amb el públic –l'ha après en els tres mesos que ha passat al barri barceloní de Sant Andreu, i fins i tot fa servir expressions com 'curt de gambals' i 'capsigranys'–, va posar les seves cançons a les mans de la 'big band' dirigida pel trompetista David Pastor i formada per divuit dones i un home. Al principi va injectar swing a peces en què Muguruza va poder sentir-se un 'crooner' a l'estil del seu admirat Brian Setzer, i de seguida es va veure que la banda no seria un mer acompanyament.

Sostinguda per la precisió rítmica de la bateria Glòria Maurel i amb una sàvia gestió dels solos de saxo i trompeta, la formació del Taller de Músics va propulsar els temes, a vegades a partir del model de Nova Orleans que Muguruza va treballar al disc 'Nola?', i a vegades multiplicant per mil l'efecte dels metalls, sobretot dels saxos, en cançons que ja venien amb vents d'origen, com 'Etxerat!', sovint transformant-se en banda jamaicana i en algun cas, com en la versió de 'Killing in the name' de Rage Against the Machine, portant la cançó a un altre nivell d'intensitat. Tot plegat, en una nit molt estimulant no només musicalment, i en què Muguruza va repetir que l'1 d'octubre tornarà a Catalunya per donar suport al referèndum.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT