La festa major de Gràcia no tapa el buit de la música en directe

BarcelonaA poc menys de 48 hores perquè els carrers del barri de Gràcia de Barcelona s’omplin de concerts de la festa major, la situació de la música en directe al districte durant la resta de mesos de l’any no ha parat d’empitjorar des del gener, mes en què, ofegat per les multes i la pressió de la Guàrdia Urbana, el Bar Heliogàbal va anunciar la cancel·lació dels concerts que tenia programats. Aquest fet va deixar òrfena l’oferta regular de concerts al veïnat.

Si bé és cert que l’emblemàtic local del carrer Ramón y Cajal, que no té llicència de sala de concerts, no era l’únic espai on poder gaudir de música en directe, sí que era el més eclèctic i productiu, ja que oferia una programació setmanal de concerts que incloïen pràcticament cada dimecres, dijous, divendres i dissabte i que variava en gèneres musicals. Les sancions administratives rebudes, motivades per la falta de limitador de so i excés d’aforament, van ser detectades en diverses inspeccions de la Guàrdia Urbana. De poc va servir que al maig, pocs dies després que l’Heliogàbal anunciés el seu tancament indefinit, l’Ajuntament aprovés una nova circular per regular la manera en què bars i restaurants programen música en directe amplificada, ja que ara com ara el local gracienc només podria celebrar concerts amb un aforament de 39 persones.

Legislació inefectiva

Aquest canvi de normativa, mesos després d’aprovar-se, no ha suposat una millora de la situació. Joan Casulleras, programador de concerts en diversos locals del barri, explica un dels principals motius que mantenen l’ statu quo : “Abans de començar a programar concerts aplicant la nova normativa, els locals hauran d’adaptar-se amb diverses modificacions -respecte a l’acústica, seguretat, material bàsic per sonoritzar els concerts, etc.- que costen molts diners”. Tot plegat unit a la poca rendibilitat de la música en directe, un fet que sempre ha denunciat l’Heliogàbal, i que dificulta que l’escena millori, com a mínim, “de manera immediata”, diu Casulleras.

El promotor barceloní s’encarrega d’organitzar concerts, entre altres locals, al Bar Continental, al carrer Providència, i a la sala Almo2bar, al carrer Bruniquer, dos locals que sí que tenen la llicència pertinent per organitzar activitats musicals amplificades. Casulleras assegura que, tot i que sempre s’ha considerat que és un barri on es fa molta música en directe, el balanç real de la situació “no és el que sembla des de fora, sinó que és pitjor”, malgrat que Gràcia sigui una zona amb un potencial tan important. Això sí, el promotor avisa que és una problemàtica que s’estén per tota la ciutat.

A falta d’analitzar quina és la situació d’altres districtes de Barcelona, el cert és que el de Gràcia tot just acaba de renovar el pla d’usos i les modificacions han sigut mínimes, malgrat que l’anterior era vigent des de feia una dècada. S’han regulat diverses àrees, com les dels negocis de menjar per emportar-se, però les activitats musicals s’han mantingut igual: només hi ha 16 locals amb llicència per fer concerts, cosa que contrasta amb els 661 que existeixen en el camp de la restauració. Alguns d’aquests locals amb regulació per fer música en directe no actuen com a tal, i sí com a bars musicals, i a la llista hi apareixen com un prostíbul.

A més del Continental o l’Almo2bar, el que manté una programació més completa és el Soda Acústic, al carrer Guilleries, centrada en l’escena jazz i que programa una quinzena de concerts o jam sessions mensuals. Altres locals que organitzen concerts de manera molt intermitent són El Col·leccionista, al Torrent de les Flors, l’Alfa Bar, a Gran de Gràcia, i a La Sonora, a la Riera de Sant Miquel. Tots ells disposen de la llicència pertinent per programar música en viu, però lluny de l’oferta que oferia l’Heliogàbal. Un dels problemes amb què es topen els veïns amb ganes d’anar de concert és que cap d’aquests locals ha agafat el relleu del popular bar. El cas més sagnant és el de la històrica sala KGB, que actualment només funciona com a discoteca i ha eliminat l’escenari on, anys abans, havien tocat grups tan emblemàtics com Pavement, Fugazi o The Fleshtones.

Buscant l’efecte Heliogàbal

Miquel Cabal: "L'Heliogàbal Està en una situació límit"

Sense llicència de sala de concerts, però aprofitant la nova normativa impulsada per l’Ajuntament, hi ha dos locals que han començat a programar música en viu a Gràcia: La Gaviota, al carrer Diluvi, i l’Ítaca, al carrer Santa Rosa, que va iniciar el seu cicle mensual de concerts fa pocs dies. Víctor Subirats, encarregat de l’Ítaca, reconeix que el canvi de normativa ha sigut “clau” per decidir-se a programar concerts. “Som conscients que no tenim un gran aforament, però el local està perfectament condicionat i insonoritzat des del primer dia”, assegura l’encarregat de l’Ítaca, que reconeix que s’ha “informat en profunditat” de com funciona la nova legislació. Segons Subirats, les ganes dels músics de fer concerts a Gràcia són grans, ja que tan bon punt el local va anunciar que programaria actuacions mensuals es van veure “desbordats de propostes”. Aquest bar és a prop de dues sales que queden fora d’aquest circuit però que també programen concerts: el Centre Artesà Tradicionàrius (centrat en música folk i d’arrel i un dels centres neuràlgics de cultura popular a Barcelona) i l’Espai Jove La Fontana, espai municipal que facilita l’organització d’esdeveniments a col·lectius culturals i de joves del barri.

També aliens a aquesta problemàtica queden les cases ocupades, que durant anys van ser referents organitzant concerts. Centres com La Fera, el Casal Popular o El Monstru van programar molta música en viu abans de ser desallotjats. Ara com ara les úniques cases d’aquestes característiques que ho fan amb certa regularitat són Blokes Fantasma, a l’avinguda del Coll del Portell, lluny del centre de Gràcia, i l’històric Ateneu de Vallcarca, a tocar de la plaça Lesseps.

Els mesos vinents seran claus per seguir l’evolució del problema de la falta d’una programació estable i regular de concerts al districte. Segons Miquel Cabal, de l’Heliogàbal, l’Icub (Institut de Cultura de Barcelona) està estudiant la possibilitat d’atorgar una nova categoria als que vulguin organitzar-ne, una llicència oscil·lant entre el bar musical i la sala de concerts i que hauria de permetre la realització d’espectacles elèctrics a qui ho vulgui i reuneixi unes condicions determinades d’aforament i insonorització. Mentre això no passi, la realitat del barri serà una mescla de música enllaunada i el silenci dels locals que han abaixat la persiana per por a noves multes.