MÚSICA
Cultura 27/12/2011

Una flamarada d'espiritualitat

Mariajo López Vilalta
2 min
Pérez Cruz fins i tot va cantar nadales des de l'altar de Santa Maria del Pi.

'LLAMA' BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL PI 23 DE DESEMBRE

Un instrument estrany amb aparença de plat volador creat a Suïssa fa només deu anys i una veu única i versàtil capaç d'abordar des del repertori de Bill Evans fins a un fado o un bolero. Un pianista i percussionista israelià que, enamorat del so màgic del hang , el va portar a Barcelona per recórrer els carrers del Barri Gòtic al costat d'una gironina amb sang d'havanera que s'ha convertit en una de les artistes més rellevants del nostre país. Una combinació inaudita i explosiva de la qual el 2006 va sorgir Llama , projecte i treball discogràfic gravat en directe a la capella de la Mare de Déu de l'Esperança del carrer de la Palma de Sant Just, i que divendres va tornar a triar un espai eclesiàstic, la basílica de Santa Maria del Pi, davant un públic nombrós, seguidor de l'excantant de Las Migas i curiós per descobrir noves sensacions sonores.

Envoltats d'espelmes i del senyorial marc del gòtic català, el duet va recórrer a un repertori eclèctic que ens va portar al flamenc, a la cançó popular, al cor de Lisboa i de l'Empordà i al jazz que tan bé maneja Pérez Cruz. Ho va fer sense cap altre guarniment que la lluminosa veu de la catalana i, a les àgils mans de Ravid Goldschmidt, el peculiar instrument de percussió melòdic, inspirat en els steel drums de Trinitat i Tobago. El so sublim del hang , del qual diuen que connecta directament amb l'ànima, va ser orgànic i especialment espiritual, acompanyant temes com Gitana , Vestida de nit -creat per la cantant a partir d'una havanera que va aprendre dels seus pares-, la sambra La niña de fuego o el superb i commovedor fado Lágrima, d'Amália Rodrigues.

Unes interpretacions evocadores i relaxants que Pérez Cruz va saber adornar amb el fi sentit de l'humor que la caracteritza, amb continus gestos de complicitat cap al complicat instrument, que de vegades pot portar a "perillosos registres massa aguts", deia. La cantant va fer jocs malabars, barrejant lletres i gèneres, i fins i tot interrompent un tema quan les campanades de la basílica van poder més que el hang , que la cantant va presentar com un Campana sobre campana que no tenien inclòs en el repertori. La cirereta va ser un mix improvisat de nadales, tan fresc i genuí com la personalitat d'aquesta gran artista, a qui ni l'èxit ni els reconeixements li han robat l'autenticitat.

stats