Davant l'emprenedor hi ha el consolidador, el que no només creu en el que fa sinó que ho defensa amb convenciment un any sí i l'altre també. Això és el que fa el Sónar. Com el Primavera Sound, també és un festival fonamentat en una idea, i el seu èxit deixa en evidència els que, des de la mandra o la ignorància, menystenen una música titllada de rara que només agrada als moderns ; o encara pitjor, música que només es pot gaudir amb la consciència alterada. Una altra cultura és possible, fins i tot en temps de crisi. L'hedonisme també forma part de la realitat, i els gairebé 100.000 espectadors del Sónar 2012 demostren que, malgrat la prima de risc, hi ha gent disposada a seguir endavant. Per cert, els esdeveniments culturals catalans amb més públic i més repercussió internacional són dos festivals de música rara .
