Cinema
Cultura 05/03/2018

'La forma del agua' triomfa als Oscars

La coproducció catalana 'Una mujer fantástica' guanya l'Oscar al film de parla no anglesa

Xavi Serra
4 min
Com s’ha convertit ‘La forma del agua’ en el rival a batre als Oscars

Barcelona'La forma del agua' s'ha proclamat la gran triomfadora de la 90a edició dels Oscars. La pel·lícula del mexicà Guillermo del Toro s'ha emportat el premi a la millor pel·lícula, direcció, direcció artística i música, i supera així els tres premis de 'Dunkerque' i els dos de la seva gran rival, 'Tres anuncios en las afueras', 'Blade Runner 2049', 'Coco' i 'El instante más oscuro'. Aquest any no hi ha hagut confusió i Warren Beatty ha pronunciat correctament el nom de la pel·lícula guanyadora. La gala ha sigut reivindicativa, àgil i gairebé sense sorpreses. Una edició sense gaires anècdotes per als resums de l'endemà però més entretinguda per als espectadors.

Després de llegir en broma la targeta del premi a la millor pel·lícula per assegurar-se que realment deia 'La forma del agua', Del Toro ha dedicat l'Oscar als cineastes joves "que ens ensenyen com s'han de fer les coses" i ha reivindicat el poder del cinema fantàstic per parlar de la realitat: "A tots aquells que somien a fer servir el poder de la fantasia per parlar del nostre món, us vull dir que es pot fer. Això és una porta: manteniu-la oberta". Abans, el mexicà ha recollit el premi a la millor direcció. "Sóc un immigrant, com Alfonso i Alejandro, com Gael i Salma, com molts de vosaltres, i en els últims 25 he viscut en un país que és només meu; hi ha una part aquí, una altra a Europa i una altra arreu del món. La nostra indústria esborra les línies de la sorra, i no hem de deixar de fer-ho, sobretot ara que el món ens diu que les fem més profundes".

Els premis interpretatius han seguit el guió previst fil per randa en una de les edicions amb menys emoció dels últims anys: Gary Oldman ha guanyat l'Oscar al millor actor per 'El instante más oscuro', Allison Janney el de millor secundària per 'Yo, Tonya' i Sam Rockwell i Frances McDormand el de millor actor secundari i millor actriu per 'Tres anuncios en las afueras'. McDormand ha fet l'agraïment més sonat, demanant a les dones nominades que s'aixequessin. “Tenim històries per explicar i projectes per finançar. No vingueu a parlar amb nosaltres aquesta nit a les festes. Convideu-nos d'aquí un parell de dies a les vostres oficines. Ajudeu-nos a explicar les nostres històries”.

Els Oscars han fet justícia amb Roger Deakins: després de les seves 14 nominacions, el director de fotografia ha guanyat la seva primera estatueta per la seva feina a 'Blade Runner 2049'. I també ha fet història James Ivory emportant-se el premi al millor guió adaptat per 'Call me by your name', i s'ha convertit als 89 anys en el guanyador més gran d'un Oscar. I l'Oscar al millor guió original no ha sigut per a cap de les grans favorites de la nit; seguint la tradició d'aquesta categoria de premiar la nominada més 'indie', l'estatueta ha anat a parar a 'Déjame salir'.

'Coco' s'ha endut l'Oscar al millor film animat que tenia a la butxaca i també el més disputat premi a la millor cançó per 'Remember me'. Però un dels premis més ovacionats de la nit ha sigut l'Oscar a la millor pel·lícula per al film xilè amb coproducció catalana 'Una mujer fantástica', un melodrama protagonitzat per l'actriu transsexual Daniela Vega. L'Oscar al millor documental no l'ha guanyat la favorita 'Last men on Aleppo' sinó 'Icarus', producció de Netflix sobre l'escàndol del dopatge esportiu de Rússia. I la campanya en contra de Kobe Bryant per unes antigues acusacions de violació no han jugat en contra de l'esportista, que ha guanyat l'Oscar al millor curt animat per 'Dear Basketball'.

Kimmel, sense arriscar

“L'estatueta de l'Oscar és la classe d'home que necessitem a Hollywood: Sempre té les mans a la vista, no diu mai res inapropiat i no té penis”. El monòleg de Jimmy Kimmel ha marcat el to polític i relaxat de la gala, abordant el ridícul final de l'any passat des del primer minut (“Aquest any, quan sentiu el vostre nom, no us aixequeu de seguida. Espereu un moment. No volem que torni a passar 'allò'”). Ha fet referència a Trump (“li van encantar els primers tres quarts de 'Déjame salir'), al masclisme de Hollywood (“Recordo l'època en què els estudis no creien que una dona o un negre no podien protagonitzar un film de superherois. Era fa sis mesos”) i ha fet broma amb la joventut de Timothée Chalamet (“Pobre, s'està perdent 'La Patrulla Canina') i amb la maduresa de Christopher Plummer (“Christopher, com és Lin Manuel Miranda comparat amb el veritable Alexander Hamilton?”).

Hàbil, Kimmel ha incorporat el discurs del #MeToo a la repassada dels nominats (“L'any en què els homes van cagar-la de ple, les dones es van començar a enrotllar amb els peixos”) i ha tocat tots els punts de l'agenda sense ferir sensibilitats, tenint sempre a ratlla la mordacitat. L'únic risc que s'ha permès ha sigut reunir un grapat d'estrelles i treure-les del Dolby Theater durant la gala per sorprendre el públic del Chinese Theater, el cinema de la cantonada, un homenatge de Hollywood als espectadors de les pel·lícules que funcionava més en la teoria que en la pràctica.

Però més que en les bromes, la reivindicació ha sigut més present en el fragment dedicat al #MeToo presentat per Ashley Judd, Annabelle Sciorra i Salma Hayek, tres de les víctimes de Harvey Weinstein. Venint d'elles, la reclamació de “diversitat, igualtat i inclusió” eren molt més que paraules. Amb l'actor Wes Studi, els Oscars han matat dos pardals d'un tret: veterà de Vietnam, ha presentat un homenatge als soldats americans i ha pronunciat unes frases en la seva llengua, el 'cherokee'.

stats