La fotògrafa que disparava des dels terrats de Barcelona
L’Arxiu Fotogràfic ret homenatge a la barcelonina Carme Garcia
BarcelonaAgafar una càmera i sortir al carrer sent dona, a la dècada dels 50 i 60, exigia una certa gosadia. A Carme Garcia (Barcelona, 1915-2015) la van escridassar més d’una vegada i la van convidar a tornar a casa a rentar plats. Però ella ni es deixava intimidar ni renunciava a disparar la càmera. Garcia hauria volgut ser fotògrafa professional però va néixer en una època en què això era molt complicat. Malgrat tot, va participar en concursos internacionals i fins i tot el diari rus Pravda li va publicar algunes fotografies. Fins al 27 d’octubre, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que en conserva una part del llegat, mostra el seu treball a l’exposició Carme Garcia. Des del terrat.
El terrat de casa seva es va convertir en el mirador i l’estudi. Els terrats, en una època en què moltes dones passaven la major part del dia a casa, eren lloc de tertúlia, d’activitat i de trobada. Garcia va fotografiar jocs, lectures, la bugada o el paleta que col·locava el safareig. Garcia també va entrar a les cases i va fotografiar veïns i veïnes: “Són imatges insòlites i excepcionals d’una quotidianitat que ha tingut molt poca o nul·la representació iconogràfica -explica la comissària de l’exposició, Isabel Segura-. Són dones que cusen, que llegeixen, que planxen, que fan punta de coixí, que cuiden criatures i que miren fotografies”. Des del terrat, Garcia també va fotografiar l’activitat dels vianants: el 1987 va fer un reportatge sobre l’heroïna al carrer d’en Carabassa. “Com feia amb totes les fotografies, també les dels nous barris que sorgien a la perifèria de la ciutat, no jutjava ni estigmatitzava”, diu Segura. Garcia també va fotografiar molts mercats -el de la Boqueria, els de Granollers i Vic-, els viatges que feia i un escenari que la fascinava: Esplugues City, la recreació d’un poblat de l’Oest entre els barris del Centre i la Mallola d’Esplugues, on es rodaven spaghetti westerns. La fotògrafa també va immortalitzar els missatges que s’escrivien a les parets durant els primers anys de democràcia.
Viatjar fins a l’URSS
Garcia va guanyar alguns concursos internacionals. El 1966 les seves fotografies es van poder veure a Interpress Photo. Més de 500.000 persones van visitar l’exposició i després les imatges de Garcia van anar de gira per les principals ciutats de la desapareguda URSS. Les fotografies de Garcia apareixien al costat d’autores tan reconegudes com Galina Sanko, la fotoperiodista russa que va documentar l’horror del nazisme.
Garcia no va poder estudiar, tal com volia, a la Llotja. Però va fer el primer curs femení, el 1956, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC). No és només important per pioner, sinó també perquè les dones que el van fer després van continuar a l’AFC: “Quasi tots els concursos que es feien a l’Estat els guanyaven dones de l’AFC”, diu Victòria Bonet, que està fent una tesi sobre l’agrupació. Les fotografies de les dones de l’AFC van arribar a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid: “Penso què podria haver passat si les autores haguessin decidit participar-hi d’incògnit i enviar-hi les obres anònimes, immediatament hauríem especulat amb noms de mestres consagrats”, va dir el crític Francisco Lucas Sansón. “L’activitat fotogràfica duta a terme a l’agrupació beneficiava també les fotògrafes, perquè en donava a conèixer l’obra i facilitava la participació en concursos: així podien aconseguir uns recursos econòmics que normalment no tenien”, explica Bonet. A més, s’organitzaven sortides conjuntes.
