Una expedició física i emocional a la Barcelona dels anys 60

BarcelonaEntrar en una sala de 1.000 metres quadrats i plantar-se a la Barcelona dels anys 60 ja és possible, gràcies a la tecnologia però sobretot a les espectaculars imatges que van fer sis fotògrafs que van saber captar la vida que corria pels carrers de la ciutat. Barcelona. Memòria fotogràfica, la nova experiència immersiva del Centre d'Arts Digitals de Barcelona Ideal, que es podrà veure fins Nadal, és pràcticament una expedició física i emocional. A la sala immersiva les imatges ho embolcallen tot, i abunden els rostres famosos però també ciutadans anònims que es mouen per tots els racons de la ciutat.

Les noves tecnologies han permès convertir fotografies analògiques en peces immersives de gran format a 360 graus i han introduït el moviment. En aquest viatge a través del temps apareix el Somorrostro del 1963 i un grup de gitanos a cavall a la platja de la Barceloneta captats per Colita (1940). Un altre salt en el temps, aquest cop al 1967: un pati immens amb infants perfectament disciplinats fent gimnàstica, tots de blanc i, enmig, la sotana negre d’un capellà, fotografiats per Xavier Miserachs (1937-1998). Els Beatles són a la dreta, al davant, a l’esquerra i a terra, captats per una intrèpida Joana Biarnés (1935-2018) mentre eren a la suite de l’Hotel Avenida Palace de Barcelona. Antoni Tàpies mira tot seriós Leopoldo Pomés (1931-2019) un dia del 1956. Dalí amb somriure murri salta a corda al Parc Güell el 1953 sota l’atenta mirada de Francesc Català-Roca (1922-1998). Una Trinitat Nova irreconeixible retratada per Oriol Maspons (1928-2013) transporta a l'època del desarrollismo.

El cavall de Català-Roca a la Via Laietana del segle XXI

En aquesta gran sala abunden els rostres: des d’un home llegint al balcó de la pensió La Favorita fins a un grup de prostitutes, passant per infants jugant al carrer o llegint còmics. Hi ha models amb sofisticats vestits, dones fent cua a la parada de peix, mariners americans al Barri Xino, Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, José Agustín Goytisolo i Josep Maria Castellet al vestíbul de l’editorial Seix Barral... En una altra sala el visitant es pot posar els auriculars i unes ulleres de realitat virtual i fer un altre tipus d’immersió: recórrer la Barcelona del març del 2020, deserta per culpa de la pandèmia, i observar com les imatges de la ciutat captades pels sis fotògrafs s’escolen en el present. Un cavall de càrrega que Català-Roca va fotografiar el 1953 es planta de sobte a la Via Laietana del segle XXI. Els llençols, els pantalons i les camises que la portera de la Pedrera va penjar al terrat de l’emblemàtic edifici en algun moment del 1982, fotografiats per Colita, tornen a onejar el 2020. És fàcil que la mà s’escapi per intentar tocar la roba acabada de rentar...

"En aquesta última part hem volgut fer un viatge del passat al present i del present al passat –diu el director d’Ideal, Jordi Sellas–. Vam fer les fotografies durant el confinament, ens van donar dos dies per fer el rodatge amb càmeres que graven en 360 graus i en 3D i veiem una Barcelona inèdita". L’exposició té una part divulgativa on s’explica des de com fer un contrapicat fins a la història del daguerreotip, passant pel procés del revelat, sense oblidar els clàssics fotomatons, que s’han hagut d’adaptar perquè no reconeixien els rostres amb mascaretes com humans. "Donem quatre pistes bàsiques sobre el procés de fer una foto analògica", diu Sellas.

L’exposició té un cost de 300.000 euros, però Sellas matisa que a aquesta quantitat s'hi ha de sumar el milió d’euros que ja s'havia invertit en tecnologia i sense el qual no seria possible una exposició com aquesta. Ideal es va inaugurar la primavera del 2019 amb Monet: una experiència artística immersiva, que ha tingut 130.000 visitants de pagament. La pandèmia, però, ha suposat una caiguda de les visites: "Estàvem venent 150 entrades cada hora i ara estem entre 50-70", admet Sellas, que explica que la majoria de públic és local, com ja ho era abans del covid-19: "Només un 10% són turistes".

L’equip de l’exposició va triar les fotos amb el criteri que sobretot oferissin una mirada plural sobre la ciutat i s'arribés a tots els barris. Es va començar a treballar en aquest projecte el desembre de l'any passat i s'han negociat els drets de les fotografies amb els hereus dels fotògrafs i la Colita, l’única que continua viva. Tots, segons Sellas, han vist l’exposició i han donat el seu vistiplau.

Un elefant per acompanyar les models

Moltes de les fotografies amaguen grans històries. Biarnés va pujar amb un muntacàrregues fins a l’habitació que els Beatles tenien a l’Hotel Avenida Palace i Ringo Starr li va obrir la porta. Va passar-se tres hores fent fotografies als quatre de Liverpool. Estranyament, les fotografies d'aquesta gran exclusiva no van ser portada de la revista que va comprar el reportatge. En aquell moment algunes idees, encara que semblessin esbojarrades, eren possibles. Maspons va voler que un grup de models es passegés per la Ciutadella amb un elefant. Va trucar al director del Zoo de Barcelona per demanar-ne un i la idea esbojarrada es va convertir en una fotografia icònica.