De la devoció pels seus gats al vincle amb l'aeroport de Heathrow : 10 coses que (potser) no saps de Freddie Mercury

Avui fa 25 anys que va morir l'emblemàtic cantant de Queen, un dia després d'anunciar que tenia la sida

Farrokh Bulsara, més conegut pel nom artístic de Freddie Mercury, va néixer a Zanzíbar el 5 de setembre del 1946. El 2016, l'any que n'hauria complert 70, en fa 25 -just avui- que va morir a causa de la sida, el 24 de novembre del 1991. Tenia 45 anys. Aprofitem l'efemèride per repassar 10 curiositats de la vida d'aquesta estrella del rock, líder de la banda britànica Queen:

1. Infància a l'Índia

Fill d’un funcionari de l’Imperi Britànic destinat a Zanzíbar, els pares de Mercury eren parsis originaris de la regió del Gujarat, a l’Índia. De fet, el cantant va passar la major part de la seva infància al subcontinent asiàtic, estudiant en diversos internats britànics. Amb l'esclat de la revolució a Zanzíbar, el 1964, Mercury i la seva família van fugir de l'arxipèlag i es van instal·lar en una petita casa del suburbi londinenc de Feltham, a prop de l'aeroport de Heathrow.

2. Art, disseny i mil i una feines

Un cop instal·lat a Londres, Mercury va cursar estudis d'art i disseny. De fet, més endavant aprofitaria aquests coneixements per dissenyar el logo de Queen. Tanmateix, mentre buscava l'èxit musical amb les seves bandes de joventut, Mercury es va guanyar la vida, entre d'altres, venent roba de segona mà al mercat de Kensington, fent de mosso de magatzem i de cambrer a l'aeroport de Heathrow.

3. Abans de Queen: el primer grup, als 12 anys

Mercury va formar el seu primer grup musical el 1958 mentre estudiava en una escola britànica situada a prop de Bombai (l'Índia), la St. Peter's Boys School. El cantant tenia només 12 anys i, juntament amb quatre companys més de l'escola, va formar The Hectics. Ja a Anglaterra, Mercury passaria per diverses bandes més: Smile, Wreckage, Sour Milk Sea i Ibex. Fins que el 1970 es va retrobar amb dos excompanys - Brian May i Roger Taylor - i va fundar Queen.

4.'Barcelona': del Ritz a Eivissa

Freddie Mercury ja era fan de Montserrat Caballé molt abans de conèixer-la personalment. El 1986, mentre Queen es trobava de gira per Espanya, el cantant va confessar en una entrevista a 'Informe Semanal' que el seu assistent el despertava cada dia amb la veu de la soprano barcelonina. Poc després d'aquelles declaracions, van nominar Barcelona per als Jocs Olímpics del 1992. Segons explica el promotor musical Pino Sagliocco al suplement 'Rar' que l'ARA va dedicar a Mercury aquest juliol, va ser llavors quan se li va acudir la idea de presentar Mercury i Caballé. Dit i fet. El 24 de març del 1987 els dos artistes es van trobar per primer cop al al Ritz de Barcelona. La complicitat va ser màxima i, d'aquella conversa, va néixer la cançó 'Barcelona', que es va estrenar el 29 de maig a la discoteca KU d'Eivissa i que es va convertir en himne oficial dels Jocs del 92, tot i que Mercury ja havia mort.

5. La devoció pels seus gats: de les cançons a l'herència

Mercury va tenir més d'una dotzena de gats i els va estimar com si fossin els seus propis fills. L'amor que sentia per ells quedarà eternitzat per sempre en algunes de les seves cançons, com 'Delilah' -inclosa a l' àlbum 'Innuendo'-, que Mercury va dedicar a la seva felina preferida.

També va consagrar el seu primer àlbum en solitari, ' Mr. Bad Guy' (1985), a alguns dels seus gats. La devoció que Mercury sentia per les seves mascotes era tal que quan estava de gira trucava a casa per sentir-les miolar. De fet, en el llibre ' Freddie Mercury. La seva vida explicada per ell mateix' (Robin Book), escrit amb declaracions extretes de les poques entrevistes que va concedir, el vocalista de Queen es refereix a la seva herència i afirma: "Ningú més en traurà un sol penic, excepte els meus gats Oscar i Tiffany. No regalaré cap de les meves coses quan estigui mort. Vull que m'enterrin amb tot. I aquell que vulgui alguna cosa, pot venir amb mi. Hi haurà moltíssim espai".

6. Mary Austin, la dona de la seva vida

Tanmateix, els màxims beneficiaris de la multimilionària herència de Mercury no van ser els seus gats, sinó Mary Austin, a qui el cantant va dedicar la cançó ' Love of my life'. Va ser la seva nòvia durant 6 anys i, quan van deixar de ser parella, van mantenir una profunda amistat fins a la mort del cantant. D'ella s'ha dit que, més enllà d'amant i amiga, també va exercir com a germana, mare i màxima confident del cantant. De fet, ella va ser una de les poques persones a qui Mercury va confiar, des d'un primer moment, el 'secret' que patia la sida i, a més d'heretar més de la meitat de la seva fortuna, Austin també va rebre l'encàrrec exprés de Mercury de fer-se càrrec del seu cos un cop morís. 

7. On són les seves cendres?

El cos de Mercury va ser incinerat i, ara com ara, ningú a part de Mary Austin sap on són les cendres. Els rumors les han situat a la costa de Zanzíbar, al jardí de la mansió que el cantant tenia al barri londinenc de Kensington -on encara viu Austin- i a la tomba dels pares de Mercury, en el cementiri de Brookwood, a Surrey. Austin ha negat sempre totes les teories i ha assegurat que mai revelarà on són.

8. Un piano al capçal del llit

Geni i figura, les nombroses ressenyes que s'han escrit sobre la vida de Mercury recullen tota mena d'excentricitats del cantant, com per exemple que tenia un piano amb canelobres al capçal del llit per si la inspiració el despertava a mitjanit.

9. Complex dental

Un dels aspectes físics que més avergonyia Mercury era la prominència de les seves dents. Aquest fet l'obsessionava de tal manera que s'havia plantejat, en més d'una ocasió, de sotmetre's a una cirurgia correctiva. Tanmateix, mai va fer-ho per por que això pogués afectar o malmetre la seva veu privilegiada. De fet, sembla que un dels motius de deixar-se bigoti hauria sigut, justament, l'intent de dissimular lleugerament les peces dentals.

10. 'The show must go on': el final premonitori

Mercury va saber que tenia la sida 4 anys abans de la seva mort. En un primer moment, però, només ho va confessar a tres persones: al seu company sentimental, Jim Hutton; a la seva amiga Mary Austin i al seu mànager, Jim Beach. Aquest últim va ser l'encarregat de fer-ho públic amb un comunicat just un dia abans de la mort del cantant. Els seus companys de Queen ho van saber quan Mercury ja feia temps que convivia amb el virus. Faltava poc per al tràgic final quan Brian May va escriure 'The show must go on', la premonitòria cançó que es va convertir en un dels èxits més grans de la banda.

De fet, va ser l'última cançó que va gravar Mercury, i el videoclip està fet amb fragments d'altres clips de la banda, ja que el cantant estava massa feble per participar en la gravació d'un nou vídeo. La cançó es va llançar com a senzill al Regne Unit el 14 d'octubre del 1991, sis setmanes abans de la mort de Mercury.

Més continguts de