La fuita dels arxius de l'underground barceloní

L'Archivo Lafuente de Santander compra col·leccions de Nazario, Pepichek, Roger,  Isa i Montesol

La compra per part de l’Archivo Lafuente de diversos arxius cabdals de l’underground barceloní ha fet tornar a saltar les alarmes: serà a Santander i no a Catalunya on els estudiosos podran conèixer de primera mà els processos de treball de Nazario; Miquel Farriol i el seu germà Josep, conegut com a Pepichek; Montesol, i Roger Subirachs, conegut com Roger, i Isa Feu. També com es van desenvolupar dues publicacions llegendàries, 'Star' i 'El Rrollo Enmascarado'. "Ens hem de prendre el còmic més seriosament, perquè forma part de la nostra cultura", afirma Antoni Guiral, considerat un referent en l’estudi i la divulgació dels còmics. "La indústria del còmic i la historieta bàsicament s’ha desenvolupat a Catalunya, i concretament a Barcelona. Tenim un patrimoni importantíssim que estaria molt bé que recuperessin les nostres institucions", afirma l’especialista en còmic. "Aquest patrimoni no només inclou els originals, sinó també les publicacions impreses – afegeix–. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya estan fent esforços, però no veig una política general".

El fet que l’Archivo Lafuente sigui una institució excepcional en el context espanyol, per la seva trajectòria i la seva futura associació amb el Museu Reina Sofia, no ha evi tat la polèmica, i torna a posar damunt la taula la complexitat de l’entramat que fa possible que una obra d’art o uns documents acabin en un museu o en un altre. Primer de tot, hi ha la voluntat dels artistes o dels propietaris de les peces. En el cas de Nazario i Pepichek, lamenten la manca d’interès de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per la seva feina. "No s’hi han interessat gens", afirma Nazario, que està representat al Museu Reina Sofia i al Museu d’Art Contemporani de Sevilla . "José María Lafuente es va interessar per tot el meu arxiu i per una quantitat d’obres rellevants dels anys 70 – afegeix– , com originals d''El Rollo Enmascarado’ i 'La Piraña' que el Reina Sofia no m’havia comprat fa temps ". Entre els materials de Pepichek que ha adquirit l’Archivo Lafuente hi ha historietes, dibuixos i apunts dels anys 70 i els primers 80, de publicacions com ‘Catalina’, ‘Nasti de Plasti’ i ‘El Rrollo Enmascarado’. "Està claríssim que no hi ha hagut interès", subratlla.

A Isa Feu li va cridar l'atenció l'interès de Lafuente pels documents, com els llibres de comptes dels còmics que venien a la Rambla i les correspondències: "Ens ha fet molta il·lusió a tots, era una època que ningú valorava. És una pena que els arxius marxin, és evident, però sabem que l’Archivo Lafuente mourà els materials.  No pots dir que no quan les opcions és que es facin catàlegs, es digitalitzin els materials i es facin exposicions. També em va agradar que mantingués junta tota una època", explica Isa Feu.

Per damunt de la fuita dels arxius de l’unde r ground barceloní hi plana la creació ajornada del Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya, el projecte del qual es remunta a l’any 2008 . Ara com ara el projecte es troba en procés de redefinició, i està previst que la Biblioteca de Catalunya s’encarregui de crear la col·lecció i gestionar-la i que la seu prevista per al museu, l’antiga fàbrica de la Compañía Auxiliar del Comercio y la Industria (CACI). funcioni només com a sala d’exposició . " El primer projecte era faraònic i es preveia un museu amb un pressupost de 33 milions d’euros de funcionament anual. Aleshores encara no havia arribat la crisi i en l’etapa de Ferran Mascarell com a conseller de Cultura es va arribar a l’acord de redimensionar-lo", explica la directora general de Patrimoni, Elsa Ibar. "Abans del canvi d’alcaldessa, vam treballar amb la idea que teníem d'un museu entès com un lloc de difusió, però no va haver-hi més contactes després del canvi de govern. L’últim ple va aprovar de manera unànime en aquesta línia, que crec que és una bona solució, i ens reunirem amb el futur Ajuntament per donar-li sortida ".

Una altra qüe stió cabdal és econòmica: moltes institucions públiques no compren arxius perquè fan una inversió econòmica important en la restauració, catalogació i difusió dels fons que reben com a donacions i dipòsits a llarg termini . "Pel que fa a museus, hi ha un tema molt clar: no es poden comprar fons de tots els artistes. En el cas del còmic, la Biblioteca de Catalunya té una política d’adquisició des de l’any 2012, però cal tenir en compte l’oportunitat i el que vol fer el propietari", explica Ibar. "La inversió sempre la dediquem a la conservació. Fa molts anys que tenim l’arxiu de Joan Brossa i encara hi estem treballant, al darrere hi ha moltes hores de feina de catalogació i restauració ", subratlla la responsable de la biblioteca del Macba, Marta Vega.

Aprendre a dibuixar en quaderns de comptabilitat

En canvi, per a Javier Ballester, conegut com a Montesol, l’adqu i sició va ser "una sorpresa molt agradable", com diu ell mateix, perquè no tenia "presumpció " sobre els seus material s, tot i que havia vist amb tristor l’episodi dels materials personals d’Albert Ràfols-Casamada que van acabar als Encants. Els materials que va vendre  Montesol evoquen el sistema de treball d''El Rrollo Enmascarado', on , a més d’ell, van col·laborar e ls germans Farriol i Javier Mariscal, entre d'altres : "No fèiem els apunts sobre quaderns d’artistes, sinó sobre llibres de comptabilitat, perquè tenen un paper molt bo, molt sòlid, i per dibuixar amb plomí era fantàstic. Era on feies l’aprenentatge ". Al marge dels originals i les obres publicades, Montesol posa de relleu l’interès de Lafuente per tots els materials "sensibles i emocionals" dels artistes, i recorda el contacte que es va produir entre creadors de Madrid i de Barcelona. "Hi havia un intercanvi molt bèstia". Precisament, La Casa Encendida va inaugurar dijous una exposició amb els fons que Lafuente té d’un altre d’aquests artistes, Ceesepe. "El que teníem en comú era que no teníem una ideologia política, sinó que la política passava per la subversió", explica Montesol.

Mentre que Nazario lamenta que la Biblioteca de Catalunya encara no hagi exposat els dibuixos de Calonge que va rebre, Isa Feu, la vídua de Roger  ( 1956-2017) , amb qui van formar la parella artística Roger e Isa, també destaca el fet que Lafuente pugui publicar àlbums de Roger com el que va fer sobre la Guerra Civil amb guió de Montesol. 

El debat institucional

A un nivell més teòric, la fuita dels arxius de l’underground barceloní també està afectada per "la indefinició", com diu Mela Dávila Freire en l’article d’opinió que acompanya aquest reportatge, de quines són les institucions que s’han d’ocupar d’aquest patrimoni. Una d’elles podria ser el Macba, però per l es seves característiques treballen sobretot els artistes de la seva col·lecció , i en el cas de l’underground en van recollir materials amb motiu de l’exposició ' Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80' (2016-2017). Una altra exposició, ‘Desacuerdos. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español’ (2005), va servir per recuperar l’arxiu i obres del Vídeo-Nou/Servei de Vídeo Comunitari i que els seus autors els dipositessin al museu. " Hi ha diferents institucions que podríem abordar un arxiu perquè té interès, però per una qüestió de recursos i mitjans acabes treballant en el que ja tens per crear discursos i relacions entre els diferents fons ", explica Vega.

L'Archivo Lafuente també va adquirir l'arxiu de dissenyador America Sánchez, a qui dedicarà una exposició al Palau Robert a l'octubre. Aquest cas és un altre exemple e gestió d'un arxiu ja que, com recorda la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez, abans de la venda Sánchez va fer una donació a la Biblioteca de Catalunya i una altra al mateix Museu del Disseny.

Més continguts de