El futur de l'artesania: 3D, sostenible i intergeneracional

BarcelonaEl ceramista Manel Diestre lamenta que on "hi havia botigues d'artesania ara n'hi ha de mòbils" i que la uniformització del mercat ha deixat el sector "en hores baixes". Tot i així, Diestre, que també és el president de la Federació d'Associacions d'Artesans d'Ofici de Catalunya, no es dona per vençut i creu que l'"artesania especialitzada" sí que té futur, com és el seu cas com a restaurador de la ceràmica d'edificis patrimonials com la Casa Vicens i l'Hospital Sant Pau, o un altre taller que faci vaixelles dissenyades expressament per a un restaurant d'alta gastronomia. "Ens hem d'adaptar a la nova mentalitat", subratlla Diestre coincidint amb la primera edició de Crafts NOW. Jornada al voltant de l'artesania i la innovació, organitzada per Artesania Catalunya en col·laboració amb l'A-FAD, la Federació d'Associacions d'Artesans d'Ofici de Catalunya i la Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya al Disseny Hub.

A Catalunya hi ha més de 8.200 artesans que donen feina a 10.400 persones. A la vista de la mostra d'artesans de tot l'Estat celebrada amb motiu de la jornada, la ceràmica és un dels territoris més inquiets: per començar, Jan Madrenas parteix de la tradició per experimentar amb noves textures, nous colors i noves aplicacions. "Estic formant-me amb conceptes que tenen molta història i que reclamen tenir molt ofici", afirma Jan Madrenas. A l'altre extrem de Madrenas, l'estudi Coudre treballa la ceràmica amb programari lliure i una impressora 3D. Han col·laborat amb la casa Puig i el dissenyador Martí Guixé en uns bols i uns gots per al seu bar, que també està fet amb una impressora 3D. Després de comprovar que poden imprimir ceràmica en 3D, volen experimentar amb altres pastes.

També fa servir programari lliure i una impressora 3D el dissenyador asturià Eduardo M. Insua, amb l'objectiu que l'usuari adapti als seus gustos un gerro i de democratitzar el disseny. També creu que la seva feina és "una plataforma de disseny" i que va "contra la producció en massa". Una altra possibilitat que planteja el seu treball és tornar a la xarxa els dissenys que s'han fet i revendre'ls. Per últim, Rocío Córdoba Lukman experimenta amb l'extrusió de ceràmica per trobar noves formes i estètiques.

"El relleu generacional és un problema", reconeix Diestre. Però una altra de les dissenyadores que van exposar a Crafts NOW, la gallega Amalia Puga, manté viu l'ofici en extinció de les redeiras, les dones encarregades de reparar els ormeigs, amb unes cadires de tub d'acer folrat amb cordes i xarxes del món de la pesca. "El meu objectiu és combinar les tradicions pesqueres amb el disseny i la innovació", afirma Puga. També obre nous camins en la tradició, en aquest cas de la realització de màscares, l'escultor Miquel Grima: l'experimentació l'ha portat a fer màscares amb "un termoplàstic que es pot treballar". Només cal tenir un motlle de la màscara, una pistola de calor i una làmina del termoplàstic.

La sostenibilitat és un altre dels reptes dels artesans i els dissenyadors: per combatre els residus, Laura Gispert presenta Voilà!, un parament biodegradable, ecològic i comestible, i Laura Freixas 0-knit, uns fils de cel·lulosa bacteriana per produir tèxtils sense generar residus.