BarcelonaSilvia Abril i Andreu Buenafuente encara no havien sortit a l’escenari quan va aparèixer el primer acudit sobre Catalunya a la gala dels Goya. Els presentadors de la cerimònia van fer broma sobre Carles Puigdemont recollint el Goya a millor pel·lícula estrangera, i poc després van esmentar el 155. Les referències a l’actualitat política catalana, però, es van acabar aquí. Buenafuente i Abril van conduir una gala força inofensiva, amb una forta presència d’actuacions musicals i pocs dards dirigits als polítics. En canvi, les reivindicacions feministes van treure el cap aviat entre els discursos dels guardonats. A l’hora de recollir el Goya a millor actriu revelació, Eva Llorach va imitar Frances McDormand i va demanar a totes les nominades que s’aixequessin. “Som molt poques i és molt difícil ser dona”, va dir l’actriu. Poc abans, Belén Cuesta deia, adreçant-se a la platea: “Que aixequi el braç qui hagi cobrat menys que els seus companys homes!”
El discurs més emotiu de la nit el va protagonitzar Jesús Vidal, Goya a millor actor revelació per Campeones. L’intèrpret va llançar la que es convertiria en proclama de la nit quan va reivindicar “inclusió, diversitat i visibilitat”. Si bé Campeones no va aconseguir superar els set premis que es va endur El reino, el film es va convertir en un dels triomfadors de la nit després de guanyar el Goya més preuat, el de millor pel·lícula, a banda de sumar el de millor cançó.
La gala, de més de tres hores, va tenir alguns moments sonats, com quan Berto Romero i David Broncano van intentar -sense èxit- entregar un Goya penjats, o bé quan Buenafuente i Abril van presentar en roba interior el premi a millor vestuari. D’entre els artistes convidats a l’escenari va destacar el triplet format per Amaia, Judit Neddermann i Rozalén, que després d’un petit problema tècnic va interpretar un medley amb les quatre cançons originals nominades. I malgrat que els presentadors no es van mullar gaire a l’hora de fer broma, Buenafuente va voler acomiadar la cerimònia fent una crida a la llibertat d’expressió. Al seu costat, Silvia Abril portava un vestit groc llampant.
