El gall de Sant Pere no és un peix?
No cal fer gaires treballs de camp per arribar a la conclusió que en aquest país nostre, només la gent d'edat provecta sap què simbolitzen els palmons i les palmes i d'on ve la tradició d'anar a l'església amb branques de llorer o amb brots de fulla de palmera privats de la funció clorofíl·lica. Però això no és res. Pregunteu a la gent de menys de cinquanta anys i veureu que són ben pocs els que saben quin és el sentit del Sant Sopar, qui va rentar els peus a qui, què va passar a Getsemaní, qui va tallar una orella a qui, què va fer Jesús amb l'orella, qui va cobrar unes monedes de plata, quantes en va cobrar i què en va fer el delator de Jesús abans de penjar-se d'un arbre. En un concurs de televisió, preguntes com ara què va fer Pere la nit de dijous a divendres o quines van ser les últimes paraules de Jesús, serien més difícils de contestar que no pas quines van ser les primeres paraules de Tarradellas des del balcó o qui va marcar el gol de la victòria del Barça contra el Sampdoria.
Aquest any, per als que han sentit campanes però no saben d'on vénen, les coses es compliquen perquè entre la crucifixió i la resurrecció sentiran parlar d'un drac que es vol menjar una princesa i d'un sant amb cuirassa, escut i llança que la salva i li regala una rosa. On fa quatre dies hi venien palmons i palmes, ara hi vendran roses i, sobretot, llibres. I què hi tenen a veure, els llibres, amb el gall de Sant Pere i el drac de Sant Jordi?
Que els nens, els joves, i els no tan joves, no sàpiguen gairebé res de la Passió no em sembla pas tan greu. Almenys s'han alliberat d'aquell silenci funerari de les tardes del Divendres Sant d'un altre temps, de l'angoixa dels crucifixos coberts amb robes morades i, sobretot, del dolor, del sentiment de culpa, del penediment de no se sabia ben bé què, dels condicionants que limitaven la llibertat i la felicitat de la gent. És cert que aquesta ignorància limita la comprensió de la història i de la cultura del país, però deixar enrere la religió té aquestes coses. Però com que ser descregut no vol dir ser ignorant, acabo amb el consell d'una bibliotecària amiga meva: aquest any, amb el dia del llibre enmig de Setmana Santa, hauríem de comprar la traducció dels Evangelis de Francesc Mira, una clara invitació a llegir el text com a peça literària i a deixar de banda els dogmes i les doctrines.
