ARTS ESCÈNIQUES

La gamberrada de Manel Dueso contra la realitat

‘Pensem. (Pausa). A la merda!!!’ és una obra còmica experimental i s’estrena demà a La Villarroel

Són 16 escenes de poc més de tres minuts on hi té cabuda tot, des dels desapareguts del franquisme fins al capitalisme salvatge i la crisi dels refugiats. Però no és un espectacle tràgic, sinó un artefacte escènic que es vehicula a través de l’humor més punyent. “Parlem del que fem com a societat, no del que hauríem de fer. A partir d’aquí, que cadascú prengui consciència”, explica el director, dramaturg i actor Manel Dueso. En paraules seves, el muntatge Pensem. (Pausa). A la merda!!! és “una joguina escènica” que “no s’assembla a res” del que l’artista havia fet fins ara. Amb les interpretacions del mateix Dueso, de Carme González i de Miquel Malirach, l’obra arriba demà al cicle Off de La Villarroel, on farà 10 funcions.

En escena hi ha tres actors que es transformen en una sèrie de personatges fàcilment reconeixibles. “Hi ha dues senyores de l’Eixample que marxen de creuer, dos pescadors, dos adolescents i una mestra de cerimònies que relliga totes les escenes”, assenyala el director. L’espectacle parla de política, l’independentisme hi treu el cap, però Dueso s’ha volgut allunyar dels personatges públics i ha optat per donar veu a protagonistes quotidians. “No volem tractar aquests temes des del míting o la proclama política, fugim totalment de la paròdia. Hem intentat trobar la poètica des de l’emocionalitat del dia a dia”, subratlla Dueso.

Un parc d’atraccions de la realitat

Amb una estètica llampant i la tècnica del clown com a referència, el muntatge vol reflectir la realitat amb una mirada humorística però gens innocent. “En una escena dos homes van a pescar i comenten que potser pescaran un negre. Com que ara el mar n’està ple!”, exemplifica el director, que defineix l’espectacle com “un parc d’atraccions gens convencional ni costumista”. L’obra s’ha creat seguint un procés molt experimental i intuïtiu i busca, segons Dueso, “sotragar constantment l’espectador”. Cada escena actua com una petita peça d’un gran collage pensat perquè el públic s’hi vegi reflectit. “Estampem la realitat contra una tela blanca. Volem que explotin tots els colors, que aflori la merda”, diu el director, que afegeix: “Amb aquest muntatge faig tot el que sempre he volgut fer però mai m’han deixat fer”.

Les veus de Samuel Beckett, Charles Chaplin i Eugène Ionesco han servit de guia a l’hora de construir l’espectacle, que ret un petit homenatge a aquests creadors. “En totes les escenes hi ha rèpliques d’ Esperant Godot ”, promet el director. Dueso té la sensació que el teatre actual “està molt acomodat, amb coses molt ben fetes”. “Ens falta trinxar-les”, diu. Per això, Pensem. (Pausa). A la merda!!! vol evitar “que el cinema i la televisió envaeixin l’escena” i recuperar “la poètica, el joc, la imaginació i l’essència del teatre”.

L’obra és una coproducció de Jeloudoli i la companyia La Imprevista, que amb aquest espectacle comença a caminar. La formació, impulsada per Dueso i les actrius Lluïsa Castell i Àurea Márquez, ha nascut aquest any i ja prepara el seu segon espectacle. “Volem fer una mena de teatre amb una voluntat transgressora diferent, que sigui molt necessari per al públic i també per a la nostra salut mental”, afegeix Dueso.