HISTÒRIA
Cultura 20/06/2017

Les garrotades propagandístiques entre catòlics i protestants

El Muhba mostra la primera operació massiva de propaganda impresa de la història

Sílvia Marimon
4 min
Les garrotades propagandístiques 
 Entre catòlics i protestants

BarcelonaLuter com a monstre de l’Apocalipsi. El Papa gaudint dels plaers carnals en una bacanal, convertit en una màquina de fer diners o capgirat i transformat en una criatura diabòlica. El diable disparant amb canons heretgia i incredulitat contra l’Església catòlica. Catòlics i protestants van utilitzar, entre moltes altres coses, les imatges satíriques per persuadir la població de les bondats d’una confessió o l’altra. A l’imponent Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona (Muhba) es poden veure 260 peces provinents de col·leccions privades i públiques que mostren com el gravat es va convertir en una eficaç eina propagandística entre els segles XVI i XVIII. Amb la laberíntica exposició Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII, que es pot visitar fins al 14 de gener, el Muhba commemora els 500 anys de la Reforma protestant. Ho fa amb una mirada singular, perquè Barcelona era al segle XVI un bastió catòlic.

L’Església catòlica espanyola, aliada amb l’emperador Carles V, va construir una fèrria defensa per evitar que penetressin les 95 tesis que Luter havia penjat el 1517 a Wittenberg: es va impedir l’entrada de llibres i literatura luterana, no es podien posseir bíblies, i als estudiants se’ls va vetar anar a estudiar a Alemanya. L’Església catòlica va impregnar el teixit urbà de nous convents, que eren els que controlaven l’ensenyament (van augmentar un 70% entre finals del segle XV i finals del XVIII) i va perfeccionar la seva maquinària propagandística i repressiva. “No és una història de bons i dolents, ni de progrés i reacció, sinó que volíem explicar com per primera vegada es va utilitzar de manera massiva la imatge com a eina propagandística”, explica Antoni Gelonch, que ha comissariat l’exposició del Muhba amb Sílvia Canalda, Cristina Fontcuberta i Xavier Torres. Gelonch ha treballat durant tres anys en aquest projecte i, de fet, molts dels gravats que es mostren són seus. “Crec que la manera més fàcil d’explicar el que va succeir a Europa és amb els gravats perquè és com es va difondre el protestantisme en aquell moment. Qui més clama contra la intolerància és qui més la practica”, diu Gelonch.

La Península, impenetrable

A l’exposició es pot veure el poder de l’Església catòlica en una Barcelona convertida en una de les capitals de la Contrareforma. Les estratègies dels catòlics van ser múltiples i summament efectives. Al Saló del Tinell es mostren unes dades força significatives: entre 1539 i 1803 el Tribunal del Sant Ofici de Barcelona va jutjar 5.425 casos, entre els quals 821 per suposat luteranisme. La majoria (431) van ser absolts; en molts casos, perquè eren estrangers. De fet, només 47 eren peninsulars. En una vitrina, es pot veure la sella damunt la qual es passejaven els acusats, que rebien l’escarni públic abans de ser penjats o cremats a la plaça del Rei, i el cartell que se’ls penjava.

Després del Concili de Trento (1545-1563), van proliferar les canonitzacions i la censura. El papa Climent VIII, fins i tot, va encomanar al cardenal Gabriele Paleotti un índex d’imatges prohibides per establir una censura com la dels escrits, però la mort del cardenal el 1597 va deixar el projecte inacabat. Barcelona era un dels principals centres impressors a l’Europa del segle XVI i mentre els protestants imprimien bíblies per arribar a la població i estimulaven l’alfabetització, els catòlics feien bíblies molt més erudites que no arribaven al poble.

“Els artistes de l’època treballaven indistintament per a catòlics i protestants i n’hi havia que canviaven de religió segons on treballaven”, destaca Gelonch, que a la mostra inclou gravats de Rembrandt, Albrecht Dürer i Josep de Ribera. També n’hi ha un d’una artista, Claudia Stella. “No era tan estrany que les dones treballessin als tallers, però sí que firmessin”, diu Gelonch.

L’Ikea de la veritat i la postveritat

En un dels passadissos de l’exposició es pot comprovar com l’Església controlava la vida de la població: des de l’ensenyament fins a les confraries. Els gravats indiquen amb tot detall com viure i com morir. N’hi ha que mostren el camí a seguir si es vol anar al cel i què passa si es va a l’infern, on es perden tots els sentits: des de l’oïda fins a la vista passant per l’olfacte. L’exposició acaba amb el final de la Inquisició. El decret per abolir-la es va firmar el 1813. Un gravat de 1820, Destrucción de la Inquisición en Barcelona, d’Hippolyte Lecomte, mostra com la població barcelonina va celebrar al carrer el final de la Inquisició (hi apareixen fins i tot dos homes fent-se un petó). I en un altre gravat de Francisco de Goya, Que se rompe la cuerda (1863), hi apareix un capellà caminant per la corda fluixa.

El director del Muhba, Joan Roca, defensa que l’exposició és també una reflexió sobre la intolerància. “És com l’Ikea de la veritat i la postveritat, és com un laberint”, afirma. “Amb aquesta exposició i els diferents actes que anem convocant volem reivindicar la llibertat de creences, el pluralisme religiós, des de la perspectiva laica”, assegura el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que també afirma que no s’han recordat prou les aportacions de la comunitat protestant a la ciutat de Barcelona.

stats