Publicitat
Publicitat

PATRIMONI

El govern de l’Aragó treu pit pel retorn de les obres

Sixena exposa amb orgull algunes peces i el Museu de Lleida comença a pensar com omplir el buit

Mentre el buit que han deixat les obres de Sixena al Museu de Lleida reflectia l’estat d’ànim del seu director, els treballadors i els veïns de la capital del Segrià, al monestir aragonès l’alegria era latent. Després de l’arribada de les obres dilluns, el president del govern de l’Aragó, Javier Lambán, acompanyat per la consellera de Cultura aragonesa, Mayte Pérez, i la vicepresidenta primera de la Diputació d’Osca, Elisa Sancho, es va desplaçar ahir a primera hora al monestir de Sixena per admirar les obres traslladades. L’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, que ja era a la porta del monestir abans que arribessin la resta d’autoritats, es mostrava content i segur que les obres no es tornaran a moure del monestir tot i que la sentència no és ferma. “Crec que el recurs té poques probabilitats de prosperar”, declarava poc abans de començar l’acte que donaria a conèixer algunes de les obres.

Els líders polítics aragonesos van contemplar diversos fragments del retaule barroc d’alabastre de Gabriel Joly, dos sepulcres de fusta policromada del segle XV i una predel·la del retaule de la Pietat, també del XV. Després d’aquesta visita, guiada per la conservadora aragonesa Laura Asín, el president de l’Aragó es va adreçar als presents. “Ha sigut un èxit rotund, i aquest èxit és imputable a tots: al govern de l’Aragó, a l’Ajuntament de Sixena, als tècnics i als cossos de seguretat de l’Estat, que han fet possible que el nostre somni es fes realitat”. Lambán obria així un discurs carregat de missatges cap a Catalunya. “Ens indigna que es dubti de la capacitat del govern de l’Aragó per conservar el patrimoni. No podem acceptar lliçons de Catalunya, i menys després de veure com han tornat les obres”, prosseguia el president, que assegura que demanaran responsabilitats tant per “l’estat lamentable de les obres” com per “les tres peces que no han tornat”, una del Museu de Lleida i dues del MNAC.

Lambán també ha volgut donar resposta a les declaracions de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que atribuïa al 155 la manera com s’ha dut a terme el procés de recuperació de les obres. Així, el president assegurava que “s’equivoca” en veure-hi una relació. Per Lambán, aquesta acció respon únicament a l’ordre d’un jutge, al qual ha felicitat per la “contundència” en l’aplicació de la resolució. Tot i això, ha afirmat que el litigi no ha d’afectar les relacions entre Catalunya i l’Aragó. A més, el president va posar en dubte l’adquisició de les peces per part de Catalunya: “No sabem quant se’n va pagar ni com es va fer. No hi ha res en ferm pel que fa a això”. Quan i com els ciutadans podran visitar el monestir per poder gaudir de les preuades obres és un tema que encara està en l’aire. “Acabem de recuperar el que mai no hauria d’haver sortit d’aquí. Ara ens toca actualitzar qüestions pendents, com per exemple que les visites es puguin fer de manera més regular”, va dir Lambán.

Per la seva banda, la conservadora Laura Asín també valorava l’estat de conservació de les peces: “Les obres que estaven exposades estan en un estat acceptable. Les que no, s’hauran d’estudiar. El procés pot tardar quinze dies o un mes, encara no ho sabem”. Paraules, doncs, que contrastaven amb les contundents declaracions de Lambán.

La “violència” de les declaracions

A l’altra cara de la moneda d’aquest litigi, el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, es mostrava indignat. Giralt va assegurar que la “violència” en les declaracions de Lambán reflectien “la frustració del govern aragonès”, ja que “el Museu de Lleida sempre ha fet les coses bé”. “Podríem discutir molta estona sobre si ells han tingut un bon comportament deontològic o no”, va dir Giralt, que va afegir que el Museu de Lleida va presentar un informe detallat sobre les necessitats que requeria un trasllat d’aquesta mena en què fins i tot es recomanava no traslladar algunes peces pel seu mal estat. El govern de l’Aragó i l’empresa encarregada del trasllat, segons Giralt, van ignorar els seus consells. “Quan tens una caixa que ha d’anar dreta i la poses horitzontal o cap per avall, vol dir que no et fixes en el que estàs fent -va dir el director del museu-, i quan assegures o fixes amb cintes les peces massa estretes, pots aconseguir que tinguin alguna malformació o que es trenquin”. A més, Giralt va recordar que van ser ells els que van aturar el procés de degradació amb què els van arribar les peces als anys 70 i els que van considerar que per la vàlua artística d’algunes “no era recomanable restaurar-les”.

El Museu de Lleida estarà obert al públic gratuïtament durant tota aquesta setmana en senyal d’agraïment pel suport rebut i mantindrà buides durant alguns dies les prestatgeries on s’ubicaven algunes de les peces de Sixena, ja que “formen part de la història del museu”. No obstant això, Giralt va afegir que tenen “capacitat de reaccionar i fer canvis en la museografia”. Els buits del museu, doncs, no seran difícils d’omplir. Els dels lleidatans, però, ja és una altra història.

Atipa't de cultura

Més continguts de

Atipa't de cultura
PUBLICITAT
PUBLICITAT