Una gran col·lecció de petits vaixells històrics
El Museu Marítim reivindica els fabricants catalans i valencians amb els fons d’Antoni Juncosa
BarcelonaL’arquitecte mallorquí Antoni Juncosa arriba al Museu Marítim directament des de l’aeroport de Palma. Està content: és la primera vegada que la seva col·lecció de vaixells de joguina, una de les més importants d’Europa, es pot veure en una institució pública. Entra dins l’exposició quan els tècnics estan donant els últims tocs al muntatge. S’ho mira tot amb satisfacció, però també està una mica enrabiat: un altre col·leccionista a penes li ha deixat consultar un catàleg antic on apareixen dos dels vaixells que té. “Això és Espanya”, es queixa Juncosa. De l’origen de la seva col·lecció en diu, en broma, “el principi del desastre” i es remunta al 1994, quan va fer 50 anys. “Com que ja tenia de tot, la meva dona em va regalar el primer vaixell”, recorda.
La col·lecció d’Antoni Juncosa ja té més de 400 vaixells i està especialitzada en els produïts a l’Estat. “D’una manera terapèutica els preus de les peces més cares se m’esborren de la ment”, bromeja el col·leccionista. Els compra en cases de subhastes internacionals i a través d’“uns camells” establerts a Barcelona i a l’estranger.
L’exposició es titula Vaixells de joguina 1870-1939. Col·lecció Antoni Juncosa i està formada per més de 150 peces, 127 de les quals són propietat seva. La resta de petites embarcacions, documents i obres d’art provenen del mateix museu i altres centres catalans. Entre les més destacades hi ha el Terror, el més gran; l’ Alfonso XII, un dels primers que es van fabricar a l’Estat, i el Catalina, “el primer vaixell espanyol de categoria”, diu Bartomeu Tomàs, el comissari de l’exposició. “Té tants vaixells que quan vam treure els que han vingut a Barcelona de l’armari on els guarda ni tan sols no es va notar”, explica Mireia Mayolas, directora del projecte i cap de l’àrea d’activitats i educació del Museu Marítim.
Un patrimoni poc conegut
La mostra, que estarà oberta fins al 9 de gener, proposa un retorn a la infantesa subratllat pels mobles gegantins que presideixen el muntatge i que transformen el visitant en una miniatura. També és un viatge sentimental per la cultura popular de l’últim segle i mig. “Aquests vaixells expliquen la història cultural de la marina, el paper de les joguines com a objectes pedagògics i que definien els rols dels infants”, afegeix Bartomeu Tomàs.
Per al Museu i els col·leccionistes el projecte té un valor afegit: posa en un primer pla els vaixells construïts a Barcelona, on va haver-hi més de 60 fàbriques, i el País Valencià. “Els alemanys i els francesos estan estudiats, però els d’aquí no. Als catàlegs internacionals els espanyols apareixen amb una procedència indeterminada”, conclou Tomàs. Pel que fa a la cronologia, la data inicial (1870) remet a l’eclosió de les embarcacions i altres mitjans de transport. La final (1939) al fet que l’avió va prendre el protagonisme als vaixells durant la Segona Guerra Mundial.
