TEATRE

Un gran duel... interpretatiu

'La dansa de la venjança' descriu amb gran encert el maltractament sense sang

‘La dansa de la venjança’

LA VILLARROEL 11 DE FEBRER

Les separacions i els divorcis són font de conflictes emocionals fins i tot quan es resolen per mutu acord. I ho són encara més quan és una de les parts la que precipita la ruptura i hi ha una criatura en joc, com és el cas de La dansa de la venjança.

Al Roger i la Clàudia se’ls ha acabat l’amor. Ja separats i amb un conveni sobre la custòdia del fill, es troben aparentment per casualitat a la casa familiar on ella ha vingut a buscar roba d’hivern. El Roger, un editor amb àmplia formació cultural, li discuteix el pacte de la custòdia. L’enfrontament està servit, i ben aviat veurem que sota la presumpta actitud dialogant del Roger s’hi amaga un home que ha sotmès la seva dona a un constant maltractament psicològic. I seguirà fent-ho. No és, doncs, una confrontació entre iguals, perquè mentre ell ataca amb un pèrfid però ben elaborat llenguatge per aconseguir el seu objectiu, ella, una mare sense activitat professional i amb antecedents psiquiàtrics, només es pot defensar insultant-lo... almenys fins al tram final, quan troba la manera de desencadenar la seva venjança.

Jordi Casanovas descriu amb gran encert les formes del maltractament sense sang. Els diàlegs funcionen creant tensió i per moments fins i tot suspens, fins que en el tram final introdueix un cop d’efecte per concloure la història i fer honor al títol de l’obra. I és en aquest tram final on em sembla que trontolla la credibilitat. I diria que la responsabilitat és del director, Pere Riera, que no ha recordat que la venjança se serveix freda. Riera condueix el drama amb intensitat, però a l’hora de rematar cedeix a una exageració un pèl melodramàtica.

Sens dubte que el gran al·licient de la funció és el treball de Laia Marull -segurament el millor que ha fet en teatre-, que expressa el dolor que li ha provocat el matrimoni més que la ruptura, i de Pablo Derqui, magnífic en el cinisme amb què utilitza la violència amenaçadora, tot i algun crit de més. Un gran duel... interpretatiu.

Més continguts de