El gran promotor cultural de la Catalunya del XV

El Museu de la Noguera inaugura l'exposició 'O rei o res' en el 600 aniversari de la desaparició del comtat d'Urgell

Tapissos, cordovans, joiells d'or i plata amb perles, esmalts amb pedres precioses i ceràmiques riquíssimes de Manises. El comte Pere II d'Urgell (1340-1408) va convertir la seva residència, el Castell Formós de Balaguer, en un reflex del seu poder i del seu refinament. A més de la riquesa dels objectes que l'envoltaven, el comte tenia una de les biblioteques més importants de la Corona d'Aragó, i músics i trobadors al seu càrrec. Del castell només en queden les ruïnes, però el Museu de la Noguera torna a evocar la seva esplendor a partir d'avui amb l'exposició O rei o res . La mostra, que commemora el 600 aniversari de la desaparició del comtat d'Urgell, inclou un centenar de peces, entre troballes arqueològiques que s'han fet des dels anys 60 i obres d'art del Museu de Lleida, el MNAC, el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell i col·leccions particulars.

Entre les peces més extraordinàries que va encarregar Pere d'Urgell, que ara es revela com un dels promotors artístics més importants en la Catalunya del segle XV, hi ha el portapau d'or i esmalt que va regalar a la seva filla Isabel, que era monja al monestir de Sixena, i que va ser robat del MNAC el 1991. "El nivell de destrucció del castell és molt alt. Amb l'exposició hem volgut mostrar el contrast entre el luxe de les obres que els comtes van donar a institucions religioses (com el monestir de Sixena i la catedral d'Osca) i l'estat de l'edifici", explica Carme Alòs, la directora del museu. Els comissaris de la mostra són Alberto Velasco, conservador del Museu de Lleida, i Francesc Fité, professor de la Universitat de Lleida.

"El castell va ser completament arrasat", subratlla Velasco. "Han aparegut fragments de pinacles i de retaules d'alabastre que devien formar part d'unes peces espectaculars -afegeix-. Fins i tot s'han trobat fragments de pòrfir. Les úniques peces d'aquest material que es conserven a Catalunya són els sepulcres reials de Santes Creus i unes columnetes a la seu de Tortosa". Pel que fa la biblioteca, s'han salvat dos cançoners que es conserven a la Biblioteca Nacional de Madrid i a la Biblioteca de Catalunya i un Breviari d'amor que es conserva a Sant Petersburg.

L'origen del Castell Formós es remunta al 897 amb la construcció d'un alcàsser àrab a Balaguer. A mitjans del segle XI, dins aquesta fortalesa militar es va construir un palau magnífic. "El promotor podria ser Hisham III, l'últim califa de Còrdova. Les fonts documentals diuen que es va exiliar a terres de Lleida", explica Alòs. Els comtes d'Urgell van conquerir Balaguer el 1105 i van fixar una de les seves residències a la localitat. Les primeres reformes conegudes les va fer el comte Pere II d'Urgell i la seva dona Margarita de Montferrato a finals del XIV. "La comtessa era italiana. La seva heràldica apareix acompanyant la del marit. Era una manera de fer notar la seva presència", explica la directora. Quan el comtat va caure el 1413 durant el setge de Balaguer, les obres encara no s'havien acabat.

"Pere II d'Urgell va emprendre una reforma integral continuista del palau del segle XI i en va aprofitar molts espais. Va seguir l'estètica andalusí, estava fascinat per l'estètica àrab. Hi ha moltes restes de guixeries gòtiques que remeten a les que hi havia al segle XI, probablement realitzades pels mateixos artesans que treballaven a l'Aljafería de Saragossa", explica Velasco. "També tenim referències -continua el comissari- que va cridar mestres àrabs per fer sostres de fusta embigats i pintats. Aquestes comandes només les podia fer algú amb molts diners, com el rei". Fins i tot, mentre feia les reformes, "el rei va escriure demanant que enviés el mestre a Barcelona", diu el comissari.

La revolta contra els Antequera

"Fill meu, o rei o res" van ser, segons els historiadors, les paraules amb què Margarita de Montferrato va esperonar el seu fill perquè es revoltés contra el rei Ferran I d'Antequera. Pere d'Aragó havia mort el 1408. El rei Martí l'Humà va morir dos anys després sense descendència. Jaume II era un dels cinc candidats a la Corona catalanoaragonesa, però el Compromís de Casp va coronar Antequera, el primer rei d'una dinastia castellana que va regnar a Catalunya. L'objectiu de l'exposició és tornar a analitzar aquell moment des d'una dimensió objectiva. "Fins ara s'ha vist des de la perspectiva de la victòria de Ferran I d'Antequera sobre el vençut. Les fonts estan contaminades", diu Alòs. A més de la desfeta política, "es pot veure com es van acarnissar també en la destrucció material del palau dels comtes", afegeix la directora.

Aquest estudi aporta nous matisos de les figures de Jaume II i de la comtessa Margarita. "Lúltim comte d'Urgell és una figura molt controvertida. Va ser reivindicat durant la Renaixença com un mite de la catalanitat, però també el van acusar de ser un calçasses i d'estar dominat per la seva mare", explica la comissària. La comtessa Margarita és una princesa italiana i va ser educada en un entorn erudit i aristocràtic per governar. "Quan ella arriba aquí -explica Alòs-, una societat encara medieval, les seves idees havien de xocar a la força. Ella va representar l'entrada de la modernitat a Catalunya".

Un altre dels factors que han tingut en compte els comissaris és que les elits catalanes volien controlar el nou sobirà, un fet que hauria sigut més difícil si regnava un senyor feudal com Jaume II. "Mentre que Ferran d'Antequera va incorporar les tècniques de la guerra moderna, Jaume II, tot i que també va ser un gran polític i un gran militar, va seguir les estratègies medievals", conclou Alòs.

Més continguts de