Art

Els gravats introspectius i colpidors d'Antoni Tàpies

Una exposició a la fundació de l'artista mostra com va potenciar el vessant social de la seva obra amb el gravat

En les obres d'Antoni Tàpies es pot observar com va abordar qüestions existencials, com "el sexe, la mort, la condició humana i el lloc de l'home en el món", com diu Núria Homs, conservadora de la col·lecció de la Fundació Antoni Tàpies i comissària de la nova exposició de gravats de la institució, Antoni Tàpies. L'àcid és el meu ganivet. Precisament en els gravats Tàpies va voler acostar-se més al públic i incidir en els espectadors. "A París va viure la pugna entre l'avantguarda i l'art militant, i va optar per fer un art d'avantguarda al servei de la societat –explica Homs–. Com que l'obra gràfica és múltiple, li permet arribar a molta més gent i reforça el vessant social del seu art".

Un altre enfocament de l'exposició és mostrar com Tàpies va portar les tècniques i les dimensions dels gravats al límit. Algunes de les obres exposades fan dos metres i unes altres estan fetes amb tres planxes. "La realització d'aquests gravats va ser un repte per als impressors. Tàpies va estar interessat en les matèries i les textures i en experimentar amb noves tècniques", diu Homs. Així, Tàpies va lluitar per diluir les fronteres entre les seves pintures i els seus gravats. "Es preguntava com podia mostrar la riquesa textural de les seves pintures amb un paper que ell no tocava", recorda Homs. L'exposició és també una bona oportunitat per veure aquestes peces, algunes de les quals no s'exposaven des de fa vint anys. Entre les obres destacades hi ha Flud, una evocació del "negre anterior a la llum de la creació de l'univers" a partir d'un dibuix del metge i cosmòleg anglès Robert Fludd. També Gran cercle, sobre la polaritat del yin i el yang, i Daga, que és una de les que té més relació amb la filosofia budista, ja que representa el punyal per lluitar contra la insatisfacció de la vida, les causes de la qual són per al budisme el desig, l'aversió i la ignorància. L'obra també inclou la síl·laba hum, que és una part d'un mantra que és una crida a la compassió.

El títol de la mostra prové d'una declaració del mateix Tàpies sobre l'àcid nítric, que es fa servir per fer gravats calcogràfics: "Quan submergeixo la planxa de coure en una cubeta amb àcid nítric, en aquell moment l'àcid és el meu ganivet". Aquest procediment és conegut com a procediment indirecte i l'àcid es menja el metall de la mateixa manera que ho faria un punxó. 

En la quinzena d'obres que formen la mostra, fetes entre el 1988 i 1990, Tàpies va ser gairebé com un monjo medieval que proposava una imatge o una escena per fer reflexionar els que la miren. Fins i tot l'exposició fa pensar en els murals romànics pel cromatisme i les textures d'algunes de les obres exposades.

El recorregut finalitza a la segona planta de la fundació amb tres llibres d'artista, un dels quals és Art i espiritualitat, que inclou el discurs que Tàpies va fer quan el van investir doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. En aquest text es troba una altra idea que plana per damunt de l'obra de Tàpies i de l'exposició: "La denúncia de la banalitat i el mercantilisme i convidar la gent a reflexionar", diu Homs. "Alguns artistes del segle XX no solament han testimoniat profusament sobre la necessitat de dirigir-nos, com han dit certs autors, vers «un nou paradigma que doni més importància als valors ecològics, humans i espirituals», sinó que els mateixos artistes han contribuït a crear-lo i s'han esforçat en difondre'l", va escriure Tàpies.

També es pot veure la carpeta  Un vase de terre crue et le T du nom de Tàpies, amb un text del poeta Yves Bonnefoy. Un dels aiguaforts que la formen és un autoretrat de Tàpies fet només amb un parell d'ulls i la silueta d'un peu.