El guitarrista Pat Metheny, en format trio i home orquestra
Un Auditori ple a vessar va rebre Pat Metheny, Larry Grenadier i Bill Stewart amb una expectació gairebé reverencial. I és que els incondicionals del virtuosisme aplicat a les sis cordes van poder gaudir de valent amb una exhibició de dues hores en què hi va haver de tot: duets amb Larry Grenadier, demostracions solistes de tota mena, i fins i tot una petita mostra de l'Orchestrion, la pesant maquinària vuitcentista amb què Metheny havia vingut l'última vegada a Barcelona.
Així doncs, el trio, que compta amb una de les millors bases rítmiques del jazz actual, va ser només part de l'espectacle. Perquè després dels duets i d'un petit set amb la formació completa, Metheny de seguida es va quedar sol a la guitarra de niló, recordant Enrique Morente amb Find me in your dream. També va treure a passejar la seva guitarra Picasso de 42 cordes (!) per interpretar el tema de ressonàncies new age Sound of water i, finalment, va fer enretirar les cortines que cobrien la maquinària de l'Orchestrion per entretenir-s'hi durant una bona estona.
Més tècnic que expressiu
Tot això, sumat a la guitarra amb la qual controla un sintetitzador Roland i les múltiples pedaleres d'efectes que l'envoltaven, eclipsava el caràcter a priori més acústic que se suposa que ha de tenir un trio de jazz. Però el públic, entusiasmat, va aplaudir totes i cadascuna de les enginyoses ocurrències d'un músic que últimament sembla més preocupat per fer d'home orquestra que no pas per explotar l'expressivitat i els possibles significats del seu virtuosisme amb la guitarra.
